Les eleccions a Alemanya han estat marcades per fortes diferències en el vot entre diversos electorats. Mentre que els homes grans que viuen en entorns rurals s'han bolcat en els partits de dreta, especialment els conservadors de Friedrich Merz, les dones joves d'entorns urbans han votat l'esquerra de manera massiva. Fins i tot, mirant únicament l'electorat més jove, s'hi veuen grans divergències entre homes i dones, seguint la constant dretanització dels homes d'entre vint i trenta anys. Quins han estat aquests grups? I què voten a Catalunya, els sectors demogràfics que s'han desplaçat a la dreta i han atorgat a l'extrema dreta el seu millor resultat des del nazisme?
Els partits mainstream aguanten per les generacions més grans
Mirant la fotografia des de lluny, és la població de més edat qui ha situat la Unió Demòcrata Cristiana (CDU)com a formació més votada, i la que ha mantingut amb vida el Partit Socialdemòcrata (SPD), que ha registrat el pitjor resultat de la seva història. Entre la gent d'entre 60 i 69 anys, els dos partits mainstream sumen el 54% del vot; entre la de més de setanta anys, aglutinen dos de cada tres sufragis, d'acord amb el sondeig d'Infraset Dimap. En canvi, és entre les generacions més joves on proliferen altres partits, sigui l'esquerra alternativa o l'extrema dreta. L'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD) és la força més votada per les persones d'entre 25 i 44 anys i ocupa la segona posició entre els de 18 a 24. L'esquerra de Die Linke, que en campanya ha adoptat un discurs combatiu, ha aconseguit un de cada quatre vots entre la població més jove.
A Catalunya es veuen coses similars. És entre la població de més de 50 anys, però especialment la que es troba en edat de jubilació, on més triomfen partits com el PSC i Junts i, en grau més baix, ERC. En canvi, partits d'esquerres com els comuns o la CUP aconsegueixen bona part dels seus electors a la franja d'entre 25 a 34. Pel que fa a l'extrema dreta, tant Vox com Aliança Catalana es nodreixen de la població més jove: el 18% de les persones d'entre 18 i 24 anys té previst votar un d'aquests dos partits, d'acord amb els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2024.
Els homes joves, camp de cultiu de l'extrema dreta
La franja més jove de la població, però, està cada cop més dividida per una qüestió de gènere: cada cop hi ha més distància ideològica entre els nois, que viren cap a l'extrema dreta, i les noies, que es mantenen entre l'esquerra i el centreesquerra. D'acord amb el mateix sondeig , Alternativa per Alemanya ha aconseguit allistar un de cada quatre homes d'entre 18 i 24 anys, i la CDU ha arribat al 17%. Mentrestant, les dones d'aquesta mateixa edat han votat massivament a partits d'esquerra: el 34% ha apostat per Die Linke, l'esquerra més militant, mentre que un 25% s'ha decidit pels Verds o pels socialdemòcrates. El 14% ha votat AfD, per sota de la mitjana poblacional.
A Catalunya també existeix aquesta divergència. Mentre que el 23% dels nois afirma que votarà partits d'extrema dreta, entre les noies només ho diu el 13%. Paral·lelament, gairebé el doble de dones que d'homes d'entre 18 i 24 anys té intenció de votar partits d'esquerres com la CUP, els Comuns i ERC.
La capital, més a l'esquerra que la resta del país
Alemanya és un país profundament dividit territorialment. Malgrat que el Teló d'Acer es va enderrocar fa 35 anys, les zones antigament alineades a la Unió Soviètica voten de manera molt diferent de les que formaven part del bloc capitalista. Les eleccions d'aquest diumenge en són un nou exemple. Mentre que la CDU ha dominat amb facilitat l'Alemanya occidental —amb les excepcions urbanes de Dortmund i Hamburg, on els socialdemòcrates han mantingut bons resultats—, la meitat oriental del país està coberta del blau de l'extrema dreta. Al mig de l'antiga República Democràtica, Berlín, també és dividida en dos: a l'oest hi mana la CDU, a l'est, Die Linke. En conjunt la capital federal està més desplaçada a l'esquerra que la resta del país: Berlin acull els únics districtes electorals on l'esquerra és primera força.
Un fet que també es troba a Catalunya, però de manera més matisada. En les eleccions al Parlament, els resultats a la ciutat de Barcelona van ser força similars als de Catalunya pel que fa als partits més grans (PSC, Junts i ERC), tot i que sí que hi va haver variacions entre els més petits. Els comuns i la CUP van treure més bons resultats a la capital que a la resta del país, mentre que Vox va perdre suports en benefici del PP. Aliança Catalana va aconseguir el 2% dels sufragis a Barcelona, la meitat del resultat general.