L'amnistia, perduda a la galàxia judicial

"Cap altre poder de l'Estat pot donar indicacions als jutges sobre com han d'interpretar i aplicar l'ordenament jurídic". És la frase que va utilitzar la nova presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem, Isabel Perelló, per aclarir a l'estament judicial i també al govern espanyol com pensa que s'ha d'afrontar el xoc de poders per la llei d'amnistia. Un missatge pronunciat davant de Felip VI i amb destinataris: Pedro Sánchez i el ministre de Justícia, Félix Bolaños. Malgrat la renovació de l'òrgan de govern dels jutges després de cinc anys de bloqueig, la norma que ha de completar la desjudicialització del procés continua frenada. L'amotinament d'una part de la judicatura ha provocat que només se n'hagi fet una aplicació parcial.

El discurs de Perelló, magistrada progressista i nascuda a Catalunya -tot i que només hi ha exercit en una part breu de la seva trajectòria professional-, havia generat expectació en la primera estrena normalitzada del curs judicial. L'aire fresc després d'un lustre llarg de bloqueig i l'elecció d'una dona avalada també pel bloc conservador certificaven el final d'una etapa. I, certament, Perelló enceta un nou camí, amb la tasca ingent de posar al dia la institució, amb un centenar llarg de nomenaments pendents i credibilitat per recuperar. Però l'estrena ha desprès més frontisme que autocrítica. 

La primera dona que presideix el Poder Judicial, elegida amb un suport ampli, té legitimitat per defensar la independència judicial, amb el pilar argumental de la separació de poders. Els principis exposats aquest dijous són sensibles, de fet, amb el malestar creixent en una part de la judicatura per les decisions preses per la Moncloa sobre la carpeta del procés, dels indults a la derogació de la sedició, amb l'amnistia com a estació final. Al Tribunal Suprem, que va jutjar els fets més rellevants del procés i ha vist com se li revisava la plana en els darrers anys, l'oposició a la llei és manifesta. El primer discurs de Perelló, amb referències a les "ingerències externes" i els "atacs injustificats" a la justícia, s'ha empeltat d'aquest malestar. Corporativisme faltat de mirada crítica.

Va ser el Poder Judicial que ara presidirà la magistrada de Sabadell qui va pronunciar-se de forma categòrica en contra de l'amnistia abans de conèixer la llei. Fins a nou vocals van validar una declaració institucional el novembre passat, abans que la norma es registrés al Congrés, amb el pronòstic que el pas del legislatiu implicaria l'"abolició" de l'"estat de dret a Espanya". El pronunciament, preventiu i interessat, pretenia condicionar els tribunals i possibilitar un escenari com l'actual, en què la llei no està plenament desplegada. Perelló tenia una oportunitat per acompanyar la defensa corporativa d'un elegant mea culpa, encara que no se situés entre les magistrades rebels. S'ho va estalviar. 

El de l'amnistia és el capítol més cridaner de la lluita fratricida d'una part de la judicatura contra el govern de Sánchez i l'agenda desplegada amb els seus socis parlamentaris. Perelló tindrà feina per desfer nusos, el que s'han tensat en els temps de bloqueig al CGPJ, alimentat per la patrimonialització que el PP té de les institucions. La formació d'Alberto Núñez Feijóo, per cert, ja ha presentat el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia. Segurament el més esperançador del discurs de la nova presidenta dels jutges va ser el fragment dedicat al sostre de vidre que encara conté l'ascens de les dones en el món judicial. “Queda molt camí per fer, perquè les dones continuen sent minoria en els alts càrrecs judicials", va sentenciar Perelló, abanderada d'un nou cicle. Només un fil de llum a la galàxia judicial.   

Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació

Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.