Una mordassa difícil de treure

Bildu ha demostrat perseverança per fer servir la influència al Congrés amb una reforma legislativa que satisfarà una majoria social i el 15-M hauria aplaudit. També són notícia les decisions de Junts a Waterloo, el Mossad i la Biennal de Pensament 2024

Agents de la Policia Nacional espanyola, en un dispositiu a Sabadell
Agents de la Policia Nacional espanyola, en un dispositiu a Sabadell | Juanma Peláez
04 d'octubre de 2024, 07:09

Ara sí que sí. La reforma de la llei de seguretat ciutadana -l'anomenada llei mordassa, una de les normes més controvertides que el PP va validar en temps de majoria absoluta- pot veure la llum després de nombrosos intents fallits. L'acord entre el PSOE i EH Bildu, que completa la negociació oberta en l'anterior legislatura entre el govern espanyol i diverses forces polítiques, ha de permetre atendre un objectiu pendent de les formacions progressistes al Congrés. Gestat en la ressaca política del 15-M, el paraigua normatiu que redefinia límits de la llibertat d'expressió passarà pel sedàs de la cambra baixa, anunci fet tres setmanes després que la Moncloa anunciés el seu pla de regeneració democràtica.

La voluntat política ve de lluny. La revisió de la llei mordassa figurava en el pacte del govern de coalició que al seu moment van teixir socialistes i Podem, però la norma es va mantenir durant la pandèmia de Covid. I, repetidament, se'n va fer anuncis finalment no concretats, com el que va verbalitzar el juliol passat de Yolanda Díaz. Ara, amb el compromís de substitució "progressiva" de les pilotes de goma i l'eliminació de les devolucions en calent -elements rebutjats pel PSOE en el passat i ara acceptats-, el canvi legislatiu podrà executar-se de manera definitiva. No serà immediat, perquè el govern espanyol té el deure de lligar els vots d'una majoria parlamentària -Junts hi vol presentar esmenes- i els grups hauran de retocar també la llei d'estrangeria en els pròxims mesos, però el pacte està encaminat.   

El PP va teixir una teranyina legislativa fa una dècada per respondre a un escenari àlgid de protestes ciutadanes. En solitari, els populars van impulsar un règim sancionador per a la desobediència i la resistència a l'autoritat rebutjat per bona part de l'oposició i els moviments socials, perquè fregava la vulneració de drets fonamentals. La màniga ampla en les sancions amb l'argument de la protecció de la policia -1,8 milions de multes entre 2015 i 2022 arreu de l'Estat, segons dades del Ministeri de l'Interior- es modificarà per una lectura més equilibrada dels drets.

L'ús de bales de goma, que ja està prohibit a Catalunya per un ampli consens parlamentari i en el futur també hauran de respectar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, així com la preservació del tracte als migrants, per la via d'aplicar una perspectiva "humanitària" que el ministeri pilotat per Fernando Grande-Marlaska no sempre ha garantit, completen les modificacions legislatives.  

La mordassa que condicionava les protestes públiques ha costat de treure. Al PP d'Alberto Núñez Feijóo, que ara prova de transmetre un "gir social" amb plantejaments discutibles sobre la jornada laboral o la conciliació, li cou que el PSOE hagi triat precisament l'aliança amb Bildu per corregir la "seguretat ciutadana". Però l'esquerra abertzale, que ha exercit de llebre en aquesta negociació -que ERC comparteix i Junts pot avalar, per les reclamacions fetes en l'anterior legislatura-, ha demostrat perseverança per fer servir la palanca d'influència al Congrés. Vots productius a Madrid i al servei d'una majoria social. La força del carrer que un dia va aglutinar-se entorn el 15-M -de Madrid a Bilbao, passant per Barcelona- segur que ho aplaudeix.    

 

El passadís

A diferència d'altres ocasions, en què Junts reunia el grup parlamentari a Brussel·les, aquesta vegada s'ha optat per Waterloo, on resideix Carles Puigdemont a l'espera que se li apliqui l'amnistia. La trobada ha suposat el retrobament de bona part dels diputats amb Toni Comín, que es troba en una nebulosa jurídica perquè el Parlament Europeu no li ha tramès l'acta d'eurodiputat aconseguida a les urnes. Tot i no formar part del grup parlamentari a la cambra catalana, Comín va protagonitzar una intervenció durant la trobada. El mateix va passar amb Laura Borràs, presidenta de Junts. Ningú s'ha volgut perdre la trobada a Waterloo, i menys ara que Junts està immersa en un procés congressual que Puigdemont vol aprofitar per renovar lideratges. 

Vist i llegit

La naturalesa del triangle bèl·lic entre Israel, el Líban i l'Iran, que aboca a una guerra regional, també es pot explicar a partir del rol dels serveis d'espionatge. No n'hi ha cap que generi tanta fascinació com el Mossad. La intel·ligència israeliana, probablement la gran derrota en l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, ha treballat amb precisió quirúrgica en els darrers temps a l'Iran i el Líban. Una feina d'infiltració recollida per Ricardo Mir de Franciaen un article precís a les pàgines d'El Periódico. El periodista detalla com el Mossad ha aconseguit controlar des de dins Hezbollah, i tenir orelles i ulls a les unitats de seguretat del règim iranià, amb la tasca precisa d'agents dobles. Un text del tot recomanable per comprendre fets de les últimes setmanes.

L'imperdible

La setmana que ve serà el torn de la Biennal de Pensament 2024, la cita que Barcelona ha consolidat per reflexionar sobre l'impacte de les transformacions globals. Amb un cartell ric en conferències i propostes de debat -ubicades en vuit espais de la ciutat-, entre les sessions inaugurals de dimarts al CCCB destaca la presència de Wajdi Mouawad, escriptor, actor i director de teatre d'origen libanès i resident al Canadà. Una de les moltes oportunitats per desplegar el pensament crític sobre els efectes de la realitat global. Aquí podeu consultar tot el programa d'activitats, que s'allargarà fins diumenge que ve. Bon cap de setmana!

Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació

Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.