El preu dels nous contractes de lloguer ha baixat a Catalunya. Aquest fet no succeïa des del 2021, quan van coincidir la pandèmia i els darrers mesos de vida de la regulació catalana del mercat del lloguer. Des de llavors, el preu dels arrendaments no havia deixat de pujar, alimentat per una competència també amb altres fórmules com els lloguers de temporada o l'anomenat coliving. Ara, però, coincidint amb l'aplicació d'un topall basat en la llei d'habitatge espanyola, el preu dels nous contractes a inquilins ha baixat entre un 3% i un 5% a Catalunya durant els primers sis mesos de vigència de la mesura. Són unes primeres dades facilitades per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en una conferència del sector a Madrid.
Les xifres que ostenta el Govern les presentarà amb detall la setmana vinent, però Paneque ha volgut remarcar que els primers indicis que es tenen del mercat del lloguer habitual és que s'estaria confirmant una "contenció" del preu de l'habitatge. "Veiem un cert efecte", ha afegit. Fa referència a unes informacions que la Generalitat està treballant internament a partir de diferents estudis i observatoris preocupats d'analitzar l'efecte del topall sobre els lloguers, una mesura habitualment posada en dubte tant per sectors de la dreta política com del negoci immobiliari. Tanmateix, la representant de l'executiu de Salvador Illa ha remarcat que "el problema de l'habitatge" no té "només una recepta" i ha insistit a plantejar la construcció de pisos públics de manera "delegada" per part del sector privat.
Sigui com sigui, el mercat del lloguer viu un petit respir després d'uns anys de rècords sobreposats l'un darrere l'altre. Les últimes xifres oficials situaven en 1.193 euros el cost mitjà d'un nou arrendament a Barcelona, una pujada de gairebé el 10% respecte a l'any anterior. Aquestes dades arribaven fins al març, moment en què va començar a funcionar la nova contenció de rendes al país. De fet, al conjunt de Catalunya, el preu mitjà es va arribar a enfilar als 849 euros.
Aquestes estadístiques, però, deixarien fora els preus que encara s'estan registant a gran part del mercat residencial dels inquilins: el lloguer de temporada i el d'habitacions. Aquestes vies, que són una escletxa detectada pels col·lectius pel dret a l'habitatge i reconeguda per les administracions, ara estan en ple debat polític. Després que s'hagin aigualit recentment les dues opcions de posar-hi fre al Parlament i al Congrés dels Diputats, en ambdues ocasions amb el paper clau de Junts per frenar la mesura, ara s'han obert noves vies per abordar la problemàtica que esquiva la contenció de rendes dels contractes de llarga durada. De moment, però, les tasques són internes. Barcelona es planteja fer-ho municipalment. Mentrestant, tant a Catalunya com a l'Estat s'obren a plantejar noves maneres a curt termini. És una resposta a una situació que els darrers anys s'ha anat evidenciant com a problemàtica: el Banc d'Espanya advertia en un informe l'any passat que gairebé la meitat de llogaters de l'Estat estava en risc de pobresa.