Després d'anys de negociacions i d'intents d'acord frustrats, el PSOE i Bildu han arribat a un acord per reformar la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa. L'entesa, que s'ha allargat durant més d'una legislatura i que arriba dues setmanes després de la presentació del pla de regeneració democràtica per part de la Moncloa. Els elements claus de l'acord orbiten al voltant de les pilotes de goma -que tant Bildu com ERC han demanat prohibir- i les devolucions en calent. "Hem treballat molt i és un acord que és beneficiós per a tota la ciutadania de l'Estat; ara sí, acabem amb la llei mordassa", ha dit la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua.
En una compareixença al Congrés, Aizupura i Jon Iñarritu han desgranat aquest acord, que han volgut desvincular de la negociació de pressupostos en què els vots de l'esquerra abertzale són decisius. S'ha pactat amb el govern espanyol acabar amb les faltes de respecte, la desobediència, les pilotes de goma i les devolucions en calent. "Acabem amb tots els aspectes lesius", ha remarcat Aizpurua. Tot això quedarà reflectiu en una nova llei orgànica de "llibertats i seguretat ciutadana", que recollirà els avenços de la passada legislatura i s'hi sumarà, també, les quatre qüestions recollides en l'acord d'EH Bildu i Moncloa. "Agraïm la feina a tots els grups que han treballat per modificar-la, i també al govern espanyol", ha dit la portaveu.
Segons han detallat els independentistes basos, l'acord suposa acabar amb les pilotes de goma i substituir-les per "altres mitjans menys lesius", una de les reivindicacions històriques de formacions basques i també catalanes. A Catalunya, de fet, les pilotes de goma ja es van eliminar l'any 2013, i des d'aleshores s'opta pels projectils de foam, que en principi són menys lesius. De tota manera, aquestes eines també han provocat lesions greus i el Parlament va acordar la passada legislatura eliminar els projectils més lesius gràcies a la pressió dels moviments socials. A l'Estat, les pilotes de goma han produït 23 morts i centenars de mutilacions per l'ús de pilotes de goma, que no compleixen els protocols de Nacions Unides. El nou armament, ha dit Iñarritu, "no podrà provocar danys irreparables" i seguir els estàndards de legalitat internacional i respecte als drets humans. EH Bildu no ha entrat a valorar quin ha de ser el nou material.
L'acord del PSOE, Sumar i Bildu també suposa acabar amb la "discrecionalitat" de les sancions per faltes de respecte i desobediència a l'autoritat. A partir d'ara, aquestes sancions hauran de ser "objectivables i justificades", de tal manera que es pugui protegir la llibertat d'expressió. Les sancions per faltes de respecte s'eliminaran si la persona es retracta i les faltes per desobediència deixaran de ser greus i passaran a ser lleus. Es podran sancionar els insults i les injúries que no siguin delictes, que siguin expressions rellevants. "Es protegeix la llibertat d'expressió i és rellevant que si la persona es disculpa o retracta de la injúria no delictiva, es retirarà la sanció", ha explicat Iñaritu. En aquest sentit, només es podrà sancionar la desobediència si hi ha una "negativa expressa" a complir una norma o una "resistència corporal" a un mandat de l'autoritat policial.
Petició d'asil abans d'una possible expulsió
Les devolucions en calent s'abordaran des d'una perspectiva "humanitària i garantista amb els drets humans i el dret internacional". La llei tindrà una disposició addicional que dirà que en un termini màxim de sis mesos es modificarà la llei d'estrangeria per tal que els afectats puguin accedir a l'asil i sol·licituds de protecció abans d'una hipotètica expulsió. S'acorda, doncs, que les persones que es trobin en territori espanyol, abans d'una possible expulsió, hagin de passar per un dels punts habilitats per analitzar si la persona és un possible sol·licitant d'asil i veure les seves circumstàncies. "Es compleix amb criteris humanitaris i la legislació internacional", ha dit Iñarritu.
Optimisme per aprovar la reforma
L'acord s'ha traslladat a tots els grups que volen acabar amb la llei mordassa, amb l'objectiu que tots signin la nova legislació que es registrarà al Congrés en "les pròximes hores". Segons els independentistes bascos, hauria de tenir els vots de la majoria de la investidura, també favorables a la derogació de la norma. La passada legislatura la majoria progressista no va ser capaç d'arribar a un acord per les poques ganes del PSOE d'abordar els punts més controvertits de la llei. "Hem obert converses amb tots els grups necessaris per a l'aprovació, i el primer feed-back és positiu", ha explicat Aizpurua.
La passada legislatura, ERC i Bildu van situar com a línia vermella precisament aquests punts, però el PSOE es va negar a acceptar-ho. Per això van votar en contra del dictamen i la reforma no va tirar endavant. El portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, ha celebrat l'acord. "També és el nostre acord, punt per punt", ha dit.
Una llei envoltada de polèmica
El PP va aprovar en solitari la nova llei de seguretat ciutadana a finals de l'any 2014, que ja va néixer envoltada de polèmica. L'oposició i grups activistes advertien aleshores que era una norma que vulnerava drets fonamentals com la llibertat d'expressió o el dret de manifestació. La coneguda com a "llei mordassa" tirava endavant en un context de conflictivitat social: el moviment del 15-M anava a l'alça, així com el procés independentista. La resposta del govern del PP va ser augmentar les multes i la capacitat sancionadora de la policia. Ja aleshores, l'oposició es va conjurar per derogar-la quan arribessin al govern. Quasi deu anys després, podria tenir els dies comptats.
Entre els anys 2015 i 2022, la llei mordassa ha servit per imposar 1,8 milions de multes, segons dades del Ministeri d'Interior. Bona part de les multes venen per dos dels articles més controvertits: la resistència, la desobediència o la negativa a identificar-se (36.6) i la falta de respecte a l'autoritat (37.4), que ara es modifiquen. Totes aquestes multes ja superen els 1.000 milions d'euros. Només l'any 2022, es van posar 81.200 multes a Catalunya, la majoria per tinença o consum de drogues al carrer i dues de cada deu per desobediència a la policia, segons dades dels Mossos publicades per TV3.
Un dels principals acords entre el PSOE i Podem per desbloquejar el govern de coalició de l'any 2020 va ser derogar la llei mordassa i fer una nova llei de seguretat ciutadana. No només no es va reformar, sinó que va ser una llei clau per la pandèmia. Després de la crisi per la Covid, l'any 2023, van començar les negociacions, però no van arribar a bon port. PSOE i Podem no van cedir a les demandes d'ERC i EH Bildu, i les dues formacions independentistes van vetar la reforma, que comptava amb el suport dels partits de la coalició i el PNB. La discrepància principal era l'ús de pilotes de goma i les devolucions en calent de migrants. Ara s'ha pogut arribar a un acord.