Convergència i Unió presenten en el ple d'aquest dijous una proposta de resolució perquè s'elabori un protocol de seguiment i control de l'obra pública a Terrassa. La idea és que es contempli des de la fase de disseny, tenint en compte la funcionalitat final de l’espai, fins a l’execució de l’obra, amb supervisió dels materials emprats o la minimització del seu impacte en el funcionament normal de la ciutat. Així mateix, pels nacionalistes els treballs de l’òrgan encarregat de desplegar aquest protocol hauran de ser públics i, en la mesura del possible, amb la participació dels veïns.

Exposició de motius:
Atès que aquest Ajuntament té encomanada la tasca d’afrontar la transformació de l’espai urbà des de l’execució d’obres públiques, independentment de la seva dimensió i naturalesa.

Atès que en els últims anys s’han produït massa casos en què projectes emblemàtics, un cop executats, han hagut de ser esmenats amb el corresponent sobrecost que això ha suposat. En efecte, per ordre cronològic és interessat esmentar la urbanització de les Martines (en què es van perdre tots els mecanismes de control de l’obra), l’Avinguda de Barcelona (amb el posterior canvi de les rajoles i els bancs de disseny), la plaça de l’Aigua (amb bordons de cantons esmolats que posaven en risc la seguretat dels usuaris), la plaça Nova (amb dèficits evidents d’il·luminació i de distribució de mobiliari urbà) o, com a darrer cas, la Rambla (amb uns passos de vianant fets amb llambordes que no han pogut suportar el desgast conseqüència de l’intens trànsit d’autobusos o una il·luminació del passeig central poc homogènia).

Atès que en molts dels casos esmentats, els errors s’han produït com a conseqüència de la subordinació de la utilitat al disseny. Així, s’ha tendit a ignorar la funció final de l’espai transformat amb la idea genèrica “que sigui (pretesament) bonic encara que no sigui funcional”.

Atès que després d’haver analitzat algunes de les obres executades en el darrer decenni, es continuen produint errors força similars, amb l’ impacte que tenen des d’un punt de vista econòmic però també de molèsties als ciutadans.