Falten només dues nits perquè arribi un dels moments més esperats pels infants: la nit de Reis. En aquests dies previs, els Reis d’Orient tenen voltant per Terrassa un dels seus emissaris, el Patge Xiu-Xiu, que recull les cartes dels nens i fa els informes sobre com s’han portat durant l’any. Tot i la feinada que té, ens rep una estona per explicar-nos la seva experiència.
Primer de tot, ha anat bé el viatge des de l'Orient?
És un viatge cansat perquè venim des de molt lluny, però sempre ve molt de gust tornar aquí a Terrassa i retrobar tota aquesta gent que està esperant que arribi per donar-me les cartes i que sap que faré sempre bons informes per als Reis.
Des de quan Ses Majestats van decidir atorgar-li aquesta responsabilitat i, per tant, va assolir aquesta personalitat tan forta a la ciutat de Terrassa?
Fa 59 anys que un dia Ses Majestats van considerar que Terrassa era una ciutat prou important com per fer-hi anar un emissari uns quants dies abans de la seva arribada i començar a recollir les il·lusions de tots els nens en forma de carta.
Conservant tot el secret professional que vos guarda, què es el que la canalla més li demana?
És molt curiós perquè moltes vegades quan venen a trobar-me, acabo essent jo qui acaba parlant perquè es posen molt nerviosos i no aconsegueixen articular massa cosa. A més, els regals que demanen són molt diversos. Hi ha moltes joguines al mercat i cadascú demana una cosa diferent. Això sí, gairebé tots no s'obliden mai de demanar alguna cosa per als pares i per als nens que no tenen tantes coses.
Què més li expliquen?
Jo fa dies que sóc a la ciutat i vaig controlant a qui puc apuntar a la llibreta blava, on hi faig constar tots els nens que fan bondat de la bona, i a qui a la llibreta vermella, que acostuma a estar més buida i hi vaig apuntant si algú s'ha equivocat una mica. Aleshores, ja sé com ha anat tot l'any i quan vénen sóc jo qui els explico què han de millorar.
Una anècdota curiosa o alguna petició sorprenent?
Alguna persona gran alguna vegada m'ha demanat que li porti una parella o a vegades gent que està malalta em demana de recuperar-se. I una altra anècdota curiosa: un cop, en un casal d'un barri, em van fer seure en una cadira i tot estava molt bonic. Quan ja portava una estoneta, es va trencar la cadira i vaig caure per terra. Al final, tots vam acabar rient i va quedar en una anècdota graciosa.
Enguany li han renovat el vestuari. Com s'hi troba?
És un vestit molt bonic. El que tenia ja ho era, però crec que aquest any encara és més espectacular. Al principi costa acostumar-s'hi perquè és nou, però és maquíssim. Quan arribin els Reis veureu que ells també han canviat de vestit i que són tan espectaculars com el meu.
El dia 5 de gener es donaran els premis de l'11è concurs de contes per al Xiu-Xiu. Com són aquests contes?
Hi participen molts nens de moltes escoles. Sobretot hi ha molts nens petits, cosa que sorprèn perquè són els que els costa més escriure, per tant, és un esforç important que fan tant els nens, com els pares, com les escoles. I les històries que expliquen... N'hi ha de molt diverses i de molt divertides. És curiós que com més petits són els nens més originals són les històries. La temàtica és sempre la de Nadal i es nota com la il·lusió que demostren tenir els més petits es va perdent mica en mica quan ens fem grans.
Allà, a l'Orient, heu notat la crisi? Haureu de fer una cavalcada una mica més austera?
Precisament aquest any, donat els temps difícils, val la pena fer un esforç, tornar a il·lusionar la gent i que s'oblidin dels problemes que corren pel món. Cal renovar vestits, fer sortir més patges, venir amb més caramels i amb més regals. Perquè val la pena que, com a mínim aquell dia, la gent torni a tenir la mateixa il·lusió i surti al carrer i s'entregui en una festa tan bonica com aquesta.
Quant de temps fa que preparen una de les nits més especials de l'any?
Hi ha una feina feixuga darrere de la cavalcada i tenim una entitat com és el Social que cada any s’encarrega que tot funcioni correctament.
Què li ha demanat el Patge Xiu-Xiu als Reis d'Orient?
Demano poca cosa perquè, la veritat, sortint al carrer, veient la cara dels infants quan em vénen a veure i escoltant el que m'expliquen, ja en tinc prou.
Primer de tot, ha anat bé el viatge des de l'Orient?
És un viatge cansat perquè venim des de molt lluny, però sempre ve molt de gust tornar aquí a Terrassa i retrobar tota aquesta gent que està esperant que arribi per donar-me les cartes i que sap que faré sempre bons informes per als Reis.
Des de quan Ses Majestats van decidir atorgar-li aquesta responsabilitat i, per tant, va assolir aquesta personalitat tan forta a la ciutat de Terrassa?
Fa 59 anys que un dia Ses Majestats van considerar que Terrassa era una ciutat prou important com per fer-hi anar un emissari uns quants dies abans de la seva arribada i començar a recollir les il·lusions de tots els nens en forma de carta.
Conservant tot el secret professional que vos guarda, què es el que la canalla més li demana?
És molt curiós perquè moltes vegades quan venen a trobar-me, acabo essent jo qui acaba parlant perquè es posen molt nerviosos i no aconsegueixen articular massa cosa. A més, els regals que demanen són molt diversos. Hi ha moltes joguines al mercat i cadascú demana una cosa diferent. Això sí, gairebé tots no s'obliden mai de demanar alguna cosa per als pares i per als nens que no tenen tantes coses.
Què més li expliquen?
Jo fa dies que sóc a la ciutat i vaig controlant a qui puc apuntar a la llibreta blava, on hi faig constar tots els nens que fan bondat de la bona, i a qui a la llibreta vermella, que acostuma a estar més buida i hi vaig apuntant si algú s'ha equivocat una mica. Aleshores, ja sé com ha anat tot l'any i quan vénen sóc jo qui els explico què han de millorar.
Una anècdota curiosa o alguna petició sorprenent?
Alguna persona gran alguna vegada m'ha demanat que li porti una parella o a vegades gent que està malalta em demana de recuperar-se. I una altra anècdota curiosa: un cop, en un casal d'un barri, em van fer seure en una cadira i tot estava molt bonic. Quan ja portava una estoneta, es va trencar la cadira i vaig caure per terra. Al final, tots vam acabar rient i va quedar en una anècdota graciosa.
Enguany li han renovat el vestuari. Com s'hi troba?
És un vestit molt bonic. El que tenia ja ho era, però crec que aquest any encara és més espectacular. Al principi costa acostumar-s'hi perquè és nou, però és maquíssim. Quan arribin els Reis veureu que ells també han canviat de vestit i que són tan espectaculars com el meu.
El dia 5 de gener es donaran els premis de l'11è concurs de contes per al Xiu-Xiu. Com són aquests contes?
Hi participen molts nens de moltes escoles. Sobretot hi ha molts nens petits, cosa que sorprèn perquè són els que els costa més escriure, per tant, és un esforç important que fan tant els nens, com els pares, com les escoles. I les històries que expliquen... N'hi ha de molt diverses i de molt divertides. És curiós que com més petits són els nens més originals són les històries. La temàtica és sempre la de Nadal i es nota com la il·lusió que demostren tenir els més petits es va perdent mica en mica quan ens fem grans.
Allà, a l'Orient, heu notat la crisi? Haureu de fer una cavalcada una mica més austera?
Precisament aquest any, donat els temps difícils, val la pena fer un esforç, tornar a il·lusionar la gent i que s'oblidin dels problemes que corren pel món. Cal renovar vestits, fer sortir més patges, venir amb més caramels i amb més regals. Perquè val la pena que, com a mínim aquell dia, la gent torni a tenir la mateixa il·lusió i surti al carrer i s'entregui en una festa tan bonica com aquesta.
Quant de temps fa que preparen una de les nits més especials de l'any?
Hi ha una feina feixuga darrere de la cavalcada i tenim una entitat com és el Social que cada any s’encarrega que tot funcioni correctament.
Què li ha demanat el Patge Xiu-Xiu als Reis d'Orient?
Demano poca cosa perquè, la veritat, sortint al carrer, veient la cara dels infants quan em vénen a veure i escoltant el que m'expliquen, ja en tinc prou.
