Ángel i la seva família respiraven una mica més tranquils aquest matí: finalment, sobre les 11, quan esperaven que es complís l'ordre de desnonament que els havia de fer fora de casa seva, al carrer de Núria del barri de La Maurina, una nova ordre, però aquesta d'ajornament, els feia tornar a tenir esperança, si més no, provisionalment.
Les prop de 200 persones reunides al barri, sota l'auspici de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, per intentar evitar el desnonament ho celebraven, també, sorollosament, i Ángel, visiblement emocionat, els agraïa el suport rebut.
Un membre de l'organització intentava explicar als mitjans de comunicació, en un ambient d'eufòria, els motius de l'ajornament: “creiem que la decisió s'ha pres arran de la petició en aquest sentit presentada fa uns dies als jutjats, argumentant que aquesta família tenia concertada una reunió amb Serveis Socials de l'Ajuntament donada la seva actual situació econòmica.”
D'aquí a uns dies, l'Ángel rebrà una nova notificació en la qual se li farà saber la nova data en què es podria portar a terme el desnonament, o bé que aquest s'ajorna indefinidament.
La història d'aquesta família s'assembla molt a la de moltes d'altres que en aquests moments, o tenen dificultats per pagar la hipoteca, o bé ja es troben en la fase més crítica: la ser obligats a marxar de la seva llar. L'habitatge el van adquirir quan l'Ángel tenia feina i dirigia com a autònom un petit negoci de transports. La dura crisi econòmica actual va motivar que tots els seus somnis es fonguessin, i que es trobés amb l'embargament del seu pis per part de l'entitat bancària que li va otorgar la hipoteca i amb un deute pendent de 120 mil euros.
Nicolás, un dels membres de la família, no podia deixar de mostrar la seva alegria aquest matí, i mantenia que “el que no pot ser és que, si no pots pagar la quota de la hipoteca, no només et treguin casa teva, sinó que, a més a més, encara hagis de retornar diners al banc. Crec que el més correcte en aquests casos seria que una vegada embargat l'habitatge, hom ja no tingués contret cap més deute amb l'entitat bancària”.
Després de celebrar aquest triomf, si més no provisional, els manifestants es van desplaçar a una oficina d'una entitat bancària a la Rambla de Terrassa, on un altre terrassenc, el Toni, amb la seva família, hi va contraure una hipoteca per comprar un pis. Actualment, ell es troba a l'atur, i tot i que, per ara, no hi ha cap ordre de desnonament en el seu cas, el Toni ja no pot pagar les quotes. Cada dia, sense faltar ni un dia, es planta davant de l'oficina per poder parlar amb el director. “M'hi estaré el que faci falta”, diu, i aquesta vegada, unes cent persones, membres de la Plataforma, li han fet costat.
Les prop de 200 persones reunides al barri, sota l'auspici de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, per intentar evitar el desnonament ho celebraven, també, sorollosament, i Ángel, visiblement emocionat, els agraïa el suport rebut.
Un membre de l'organització intentava explicar als mitjans de comunicació, en un ambient d'eufòria, els motius de l'ajornament: “creiem que la decisió s'ha pres arran de la petició en aquest sentit presentada fa uns dies als jutjats, argumentant que aquesta família tenia concertada una reunió amb Serveis Socials de l'Ajuntament donada la seva actual situació econòmica.”
D'aquí a uns dies, l'Ángel rebrà una nova notificació en la qual se li farà saber la nova data en què es podria portar a terme el desnonament, o bé que aquest s'ajorna indefinidament.
La història d'aquesta família s'assembla molt a la de moltes d'altres que en aquests moments, o tenen dificultats per pagar la hipoteca, o bé ja es troben en la fase més crítica: la ser obligats a marxar de la seva llar. L'habitatge el van adquirir quan l'Ángel tenia feina i dirigia com a autònom un petit negoci de transports. La dura crisi econòmica actual va motivar que tots els seus somnis es fonguessin, i que es trobés amb l'embargament del seu pis per part de l'entitat bancària que li va otorgar la hipoteca i amb un deute pendent de 120 mil euros.
Nicolás, un dels membres de la família, no podia deixar de mostrar la seva alegria aquest matí, i mantenia que “el que no pot ser és que, si no pots pagar la quota de la hipoteca, no només et treguin casa teva, sinó que, a més a més, encara hagis de retornar diners al banc. Crec que el més correcte en aquests casos seria que una vegada embargat l'habitatge, hom ja no tingués contret cap més deute amb l'entitat bancària”.
Després de celebrar aquest triomf, si més no provisional, els manifestants es van desplaçar a una oficina d'una entitat bancària a la Rambla de Terrassa, on un altre terrassenc, el Toni, amb la seva família, hi va contraure una hipoteca per comprar un pis. Actualment, ell es troba a l'atur, i tot i que, per ara, no hi ha cap ordre de desnonament en el seu cas, el Toni ja no pot pagar les quotes. Cada dia, sense faltar ni un dia, es planta davant de l'oficina per poder parlar amb el director. “M'hi estaré el que faci falta”, diu, i aquesta vegada, unes cent persones, membres de la Plataforma, li han fet costat.
