Davant els fets succeïts el passat dimecres 31 d’abril a l’ajuntament de la nostra ciutat, en què un home va entrar-hi aconseguint accedir al balcó de l’edifici i va calar foc a la bandera espanyola que en penja:
Arran Terrassa volem destacar que: per nosaltres, la gravetat dels fets no rau en què una persona de la nostra ciutat calés foc a la bandera espanyola, sinó la imposició per part de l'estat espanyol d'una simbologia que hem estat obligades a assumir i que és l'herència d'una dictadura feixista que va governar l'estat espanyol durant més de quaranta anys.
Per consegüent, no condemnem l'acció en si mateixa, així com tampoc a la persona que la va fer. Arran Terrassa donarem suport a aquest, i a tots els actes de desobediència a la simbologia espanyola. Desgraciadament, a Terrassa ja tenim l'experiència d'una persona que ha estat empresonada pel mateix fet i volem assenyalar la responsabilitat que va tenir l'Ajuntament en aquest afer. Així doncs, emplacem al consistori a, no només no presentar càrrecs, sinó també a desobeir i retirar la bandera dels edificis municipals on hi sigui. Entenem que la bandera està hissada a l'ajuntament per imperatiu legal, i és per això que apel·lem a la desobediència, ja que és una visualització de la imposició de la simbologia espanyola.
També volem posar de relleu la utilització política i mediàtica que s'ha generat al voltant dels fets, especialment per part de l'espanyolisme més ranci, que amb un victimisme i un cinisme extrem capgira tots els termes de la realitat per acusar l’acte de violent i feixista. Sembla mentida que en un país com el nostre, on hem viscut el pes d’una dictadura militar d’una clara orientació feixista, es puguin fer servir aquests termes amb tanta lleugeresa, amb l'agreujant sinistre de fer-lo servir justament per la defensa d’aquesta bandera i de tot el que representa. Per altra part, també volem assenyalar la nostra incomprensió davant l'actitud de certs sectors independentistes i sobiranistes que s'han afanyat a condemnar els fets.
No entenem per què des de l'independentisme s'ha de fer el joc als partits i a les institucions espanyoles en relació a aquests fets. Per nosaltres, els moviments d'alliberament nacional han de procurar per posar tots els esforços en l’emancipació dels pobles enfront del poder dels estats. Aquesta lluita i aquesta posició passa per l'assumpció d’un conflicte entre l’Estat i les seves institucions enfront de la força d’un poble organitzat. Assumir que estem lluitant pel nostre alliberament vol dir assumir també que estem lluitant contra l’opressió d’uns altres. Per tant, volem acabar amb la naturalesa pròpia d’aquesta opressió però també amb tot allò que la representi, sent-ne la bandera espanyola un dels símbols principals. Vist d’aquesta manera, no podem entendre perquè qualsevol que es digui independentista ha de condemnar la crema d’una bandera espanyola.
S’esgrimiran arguments en contra de la violència i de la crispació política, que per nosaltres no són més que un símptoma de la ingenuïtat d’alguns plantejaments del nou independentisme. En primer lloc, cal entendre que l'exercici del dret a l'autodeterminació és un desafiament a la mateixa naturalesa de l'Estat Espanyol, i que per tant posa en conflicte a les parts que en volen mantenir el seu statu quo i a les que el volem capgirar. Això ens posa en el pla d'un conflicte polític envers unes institucions estatals que cal assumir i afrontar com a tal (com a conflicte, reiterem), això si, amb la màxima intel·ligència, que per nosaltres passa per fer avançar el procés per mitjà de la mobilització popular i la desobediència.
Per altra part, des del nostre punt de vista, la violència política que cal condemnar és tota aquella que s’ha exercit per la dominació del nostre poble sota el jou dels Estats Espanyol i Francès. Aquesta violència que ha estat exercida durant segles, i que s'ha expressat de moltes maneres; en forma de repressió política, d'imperialisme cultural, de marginació i prohibició de la nostra llengua, de negació dels nostres drets polítics com a poble... És per això que des d'Arran Terrassa entenem que mentre aquesta violència estructural manté oprimit els Països Catalans, qualsevol expressió de desobediència contra la simbologia i les mateixes institucions dels estats Espanyol i Francès han de ser celebrades i reivindicades.
Visca la Terra!
