Avui, dia 18 de febrer, és el dia Mundial de la Síndrome de Asperger. Per aquest motiu, durant tota la setmana es realitzaran actes als centres cívics i mitjans de comunicació de diferents ciutats. I a més, com a cloenda d’aquesta setmana, i gràcies a la col·laboració de la Federació Asperger de Catalunya, el proper dia 20 de febrer, dissabte, l’Associació de la Síndrome d’Asperger del Vallès Occidental ha preparat una sèrie d’activitats per a nens i adults, a la Plaça Vella de Terrassa.
Primerament, a les 11 del matí es farà una gimcana i unes activitats infantils amb l’objectiu d’entretenir als més petits; a les 13 hores es farà dansa oriental a càrrec de l’Acadèmia Khamala; de 16,30h a 17,30 hi haurà l’Escola Gospel; de 18h a 19 h es farà country; de 19,30 h a 20,30 h actuarà Drama de Enero, grup de música hard- rock, i finalment es farà l’acte de cloenda.
Però, què és la Síndrome de Asperger?
La Síndrome d’Asperger s’emmarca dins dels trastorns del desenvolupament. Les dificultats significatives que caracteritzen les persones amb Síndrome d’Asperger es presenten en l’anomenada intel·ligència social, tot i tenir un nivell d’intel·ligència normal o fins i tot superior.
Es pot manifestar de manera diferent en cada persona però tots tenen en comú les dificultats per a la interacció social, especialment amb les persones de la seva edat.
En general, tant si parlem de nens com si parlem d’adults, tenen dificultats en empatitzar. És a dir, no són capaços d’intuir els estats mentals (creences, desitjos, intencions) dels altres, per exemple tenen dificultat per anticipar el que els altres poden pensar del seu comportament, dificultat per predir la conducta dels altres, dificultats per entendre les emocions, tant les pròpies com la dels altres, etc.. Aquí, la comunicació no-verbal també s’hi veu afectada.
Aquestes dificultats d’empatia també els fa ser més ingenus i vulnerables al no desxifrar les segones intencions dels altres. De la mateixa manera, es passarien parlant hores dels models de trens o de les xarxes ferroviàries sense adonar-se que a l’altre li avorreix. Per a ells, és un tema fascinant, i es poden enfadar quan els altres no l’escolten, no adonant-se que pot resultar pesat pels altres sempre parlar del mateix.
Són capaços de produir idees originals i tenen habilitats sorprenents en els seus interessos especials (experts en mapes i carrers de la ciutat, en dinosaures, en maquinària de trens, en astronomia, cotxes, etc.). Són molt bons en el seus temes però descuiden el que no els interessa o no els motiva. És per això, que alguns nens tenen dificultats en les tasques escolars.
Les dificultats per comprendre els jocs típics dels nens de la seva edat, a vegades molt complexos, i les dificultats en les interaccions amb els altres fan que prefereixin jugar sols.
La majoria parlen de manera pedant amb un llenguatge excessivament culte per a la seva edat. Poden semblar petits científics o professors sobre el tema que els apassiona. A més, interpreten de manera literal el llenguatge fent que els costi entendre els acudits i les metàfores. També acostumen a tenir molta memòria per recordar informació i fets que per als altres no és tan rellevant.
Altrament, els Síndrome d’Asperger estan molt còmodes en les rutines i els ambients estructurats ja que poden preveure el que passarà. Tot canvi o imprevist no està ben acceptat, fins al punt de tenir alguna rebequeria desmesurada. Els caracteritza una inflexibilitat cognitiva i comportamental. També, alguns poden tenir dificultats per planificar-se en la feina, els deures de l’escola, per controlar els seus impulsos i per evitar fer respostes inadequades.
Alguns nens són hipersensibles a certs estímuls. Els pot ser realment insuportable sentir sorolls com el de les motos o les broques, el tacte de les carícies, d’alguna roba, de certs aliments per la seva textura, temperatura o color.
Malgrat tot el que hem dit, la Síndrome d’Asperger no és excloent ni marginatòria, i els que la pateixen poden fer una vida tan normal o tan poc normal com qualsevol de nosaltres.
Actualment, el nombre d’escolars diagnosticats o amb trets Asperger augmenta cada curs, i les famílies es troben desinformades, i moltes vegades, amb una sensació d’abandonament per part de tots els que treballen amb els seus fills.
Des de l'associació, com a famílies que han viscut aquesta mateixa situació, busquen recursos amb l’objectiu de facilitar tot el possible la integració en tots els àmbits dels nens, adolescents i adults afectats. Moltes vegades, aquestes famílies que es troben soles amb la seva realitat, ja sigui per desconeixement o per vergonya o per por, i a vegades la situació és realment difícil.
Volen donar-se a conèixer i fer arribar a totes les famílies afectades del Vallès i de Catalunya el missatge d’esperança i optimisme que ells senten dia a dia.
"Com a mares i pares preocupats pels nostres fills demanem que se’ns escolti, que aquestes veus que alcem cada dia per defensar, ajudar i sobretot estimar, arribin a tots aquests que tenen a les seves mans les capacitats i recursos per fer que els afectats per la Síndrome d’Asperger puguin, algun dia, recórrer aquest camí amb nosaltres, que forma part de les nostres vides, i no arrossegats per nosaltres mateixos".
"Som conscients i sabem que aquest camí és més difícil que el d’altres persones, però a l’Associació tenim la sort de no estar sols".
Aquest és el primer any que se celebra el dia Mundial de la Síndrome d’Asperger. Potser d’aquí un anys, quan la gent llegeixi el titular d’un article com aquest, gairebé ningú pensarà:“ Asperger, què és això?"
Primerament, a les 11 del matí es farà una gimcana i unes activitats infantils amb l’objectiu d’entretenir als més petits; a les 13 hores es farà dansa oriental a càrrec de l’Acadèmia Khamala; de 16,30h a 17,30 hi haurà l’Escola Gospel; de 18h a 19 h es farà country; de 19,30 h a 20,30 h actuarà Drama de Enero, grup de música hard- rock, i finalment es farà l’acte de cloenda.
Però, què és la Síndrome de Asperger?
La Síndrome d’Asperger s’emmarca dins dels trastorns del desenvolupament. Les dificultats significatives que caracteritzen les persones amb Síndrome d’Asperger es presenten en l’anomenada intel·ligència social, tot i tenir un nivell d’intel·ligència normal o fins i tot superior.
Es pot manifestar de manera diferent en cada persona però tots tenen en comú les dificultats per a la interacció social, especialment amb les persones de la seva edat.
En general, tant si parlem de nens com si parlem d’adults, tenen dificultats en empatitzar. És a dir, no són capaços d’intuir els estats mentals (creences, desitjos, intencions) dels altres, per exemple tenen dificultat per anticipar el que els altres poden pensar del seu comportament, dificultat per predir la conducta dels altres, dificultats per entendre les emocions, tant les pròpies com la dels altres, etc.. Aquí, la comunicació no-verbal també s’hi veu afectada.
Aquestes dificultats d’empatia també els fa ser més ingenus i vulnerables al no desxifrar les segones intencions dels altres. De la mateixa manera, es passarien parlant hores dels models de trens o de les xarxes ferroviàries sense adonar-se que a l’altre li avorreix. Per a ells, és un tema fascinant, i es poden enfadar quan els altres no l’escolten, no adonant-se que pot resultar pesat pels altres sempre parlar del mateix.
Són capaços de produir idees originals i tenen habilitats sorprenents en els seus interessos especials (experts en mapes i carrers de la ciutat, en dinosaures, en maquinària de trens, en astronomia, cotxes, etc.). Són molt bons en el seus temes però descuiden el que no els interessa o no els motiva. És per això, que alguns nens tenen dificultats en les tasques escolars.
Les dificultats per comprendre els jocs típics dels nens de la seva edat, a vegades molt complexos, i les dificultats en les interaccions amb els altres fan que prefereixin jugar sols.
La majoria parlen de manera pedant amb un llenguatge excessivament culte per a la seva edat. Poden semblar petits científics o professors sobre el tema que els apassiona. A més, interpreten de manera literal el llenguatge fent que els costi entendre els acudits i les metàfores. També acostumen a tenir molta memòria per recordar informació i fets que per als altres no és tan rellevant.
Altrament, els Síndrome d’Asperger estan molt còmodes en les rutines i els ambients estructurats ja que poden preveure el que passarà. Tot canvi o imprevist no està ben acceptat, fins al punt de tenir alguna rebequeria desmesurada. Els caracteritza una inflexibilitat cognitiva i comportamental. També, alguns poden tenir dificultats per planificar-se en la feina, els deures de l’escola, per controlar els seus impulsos i per evitar fer respostes inadequades.
Alguns nens són hipersensibles a certs estímuls. Els pot ser realment insuportable sentir sorolls com el de les motos o les broques, el tacte de les carícies, d’alguna roba, de certs aliments per la seva textura, temperatura o color.
Malgrat tot el que hem dit, la Síndrome d’Asperger no és excloent ni marginatòria, i els que la pateixen poden fer una vida tan normal o tan poc normal com qualsevol de nosaltres.
Actualment, el nombre d’escolars diagnosticats o amb trets Asperger augmenta cada curs, i les famílies es troben desinformades, i moltes vegades, amb una sensació d’abandonament per part de tots els que treballen amb els seus fills.
Des de l'associació, com a famílies que han viscut aquesta mateixa situació, busquen recursos amb l’objectiu de facilitar tot el possible la integració en tots els àmbits dels nens, adolescents i adults afectats. Moltes vegades, aquestes famílies que es troben soles amb la seva realitat, ja sigui per desconeixement o per vergonya o per por, i a vegades la situació és realment difícil.
Volen donar-se a conèixer i fer arribar a totes les famílies afectades del Vallès i de Catalunya el missatge d’esperança i optimisme que ells senten dia a dia.
"Com a mares i pares preocupats pels nostres fills demanem que se’ns escolti, que aquestes veus que alcem cada dia per defensar, ajudar i sobretot estimar, arribin a tots aquests que tenen a les seves mans les capacitats i recursos per fer que els afectats per la Síndrome d’Asperger puguin, algun dia, recórrer aquest camí amb nosaltres, que forma part de les nostres vides, i no arrossegats per nosaltres mateixos".
"Som conscients i sabem que aquest camí és més difícil que el d’altres persones, però a l’Associació tenim la sort de no estar sols".
Aquest és el primer any que se celebra el dia Mundial de la Síndrome d’Asperger. Potser d’aquí un anys, quan la gent llegeixi el titular d’un article com aquest, gairebé ningú pensarà:“ Asperger, què és això?"
