El Nadal és motiu de discussions i no únicament familiars. Només cal donar un cop d'ull al Facebook, on Terrassa és protagonista per segon any consecutiu. Ara no són els estels suposadament reflectants que tants detractors van tenir. Amb el retorn de la il·luminació tradicional, és el pessebre l'objecte de les passions ciutadanes.

Per davant, vull dir que jo no sóc de pessebres però, ni de lluny, el d'aquest Nadal és el pitjor que s'ha vist a Terrassa. "És lleig", sento a dir. És el problema de no tenir un duro. La pobresa és lletja i per això molts Ajuntaments creen ordenances de civisme en què els sense sostre són tan incívics com els que practiquen botellón i es pixen al carrer.

"Com li expliquem el Nadal als nens amb aquest pessebre", es pregunta una amable ciutadana. Potser és l'oportunitat per obrir els ulls a aquests petits consumidors compulsius i fer-los veure que no tenir un allotjament digne no és història passada sinó que, malhauradament, està molt present. Així que benvingut el pessebre de Creu Roja que, aquest any, en una acció sense precedents, està repartint a Terrassa i la resta de Catalunya, kits de subsistència (amb aliments i productes bàsics d'higiene) com els que fa arribar als anomenats països del Tercer Món.

Davant d'això, a mí l'única discussió nadalenca que realment em preocupa és sobre la despesa energètica i econòmica de la pista de gel del Segle XXI. Una tradició de Centreeuropa que aquí ens surt per "un pico" per una qüestió tan evident com la temperatura. I això que ja ha arribat l'onada de fred!