El bisbat s'endú Càritas Diocesana Terrassa a Sabadell

Saiz va agrair a l'alcalde la disponibilitat, que ha ajudat a que el centre d'operacions vallesà estigui a l'altra cocapital

Publicat el 21 d’octubre de 2013 a les 17:50
El bisbe en l'acte inaugural de Sabadell Foto: Bisbat de Terrassa

Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, ha inaugurat la seu provisional de Càritas Diocesana de Terrassa, ubicada al número 47 del carrer Zurbano de Sabadell.
 
En la benedicció i inauguració de la seu hi ha assistit més d’un centenar de persones: diverses personalitats representants de l’Ajuntament de Sabadell, del Bisbat de Terrassa, de les Càritas Diocesanes de Catalunya, voluntaris i professionals de Càritas, voluntaris de les parròquies de l’Arxiprestat de Sabadell i representants d’entitats socials de Sabadell.
 
En l’acte han intervingut Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, Joan Carles Sànchez, alcalde de Sabadell, Francesc Catarineu, delegat episcopal de Càritas Diocesana de Terrassa i Salvador Obiols i Gras, director general de Càritas Diocesana de Terrassa. També els acompanyava Salvador Cristau, bisbe auxiliar del Bisbat de Terrassa.
 
Salvador Obiols, director general de Càritas Diocesana agraí als presents la seva presència i, molt especialment el suport rebut de la comunitat parroquial de l’església de la Santíssima Trinitat de Sabadell, que ha cedit l’espai on s’ha ubicat la seu. També als representants d’altres Càritas i a aquells que no han pogut venir ja que “hem hagut de dir a algunes Càritas parroquials que volien muntar autocars per estar avui aquí entre nosaltres que, si us plau, no ho fessin”, doncs l’espai és el que és.
 
D’altra banda, va manifestar que “Càritas no pot restar impassible davant la injustícia i que, en un món com el nostre no podem tolerar que tantes persones perdin la vida com, per exemple ha passat a Lampedusa i a les nostres costes d’Andalusia”.
 
El delegat episcopal de Càritas, Francesc Catarineu va remarcar que Càritas Diocesana de Terrassa “som pocs, petits i, tot i que comencem, ho fem amb molta il·lusió i posant-nos a la disposició de tothom. I així, aquest acte és un gest que acompanya a aquest desig de restar al servei dels altres”.
 
Joan Carles Sánchez, alcalde de Sabadell, va recordar el Dia Mundial per a l’Eradicació de la Pobresa, així com les declaracions del papa Francesc, que va manifestar que, per saber què és la pobresa, s’ha d’estar al costat dels qui pateixen. “Nosaltres ho sabem. Ho hem experimentat i cal dir clarament que a Sabadell hi ha pobresa. Bona prova d’això són les 2.700 famílies que reben el suport del rebost solidari, o les 20.500 persones que estan a l’atur”.
 
“La nostra obligació com a administració pública és prendre mesures, però tot i el nostre esforç no hi ha prou. Degut a la magnitud del problema necessitem del recolzament de la societat civil, d’entitats com Càritas. Precisament de Càritas valorem no solament el que fa, sinó com ho fa: sempre respectant la dignitat de les persones. Per això, les administracions públiques tenim el deure moral de donar visibilitat a aquest compromís”.
 
“L’Ajuntament de Sabadell no vol ser una administració assistencialista, sinó que hem d’anar més enllà, vetllant per la promoció de la persona”.

Josep Àngel Saiz Meneses va agrair a l’alcalde la seva disponibilitat, remarcant la importància de la capil·laritat i el treball en xarxa. Per això ha estat la seva voluntat que la seu provisional de Càritas Diocesana de Terrassa, que “el centre d’operacions de Càritas al Vallès estigui a Sabadell”.
 
“Càritas no vol dir beneficència, sinó que és l’amor de Déu rebut i compartit entre nosaltres. La millor definició de Déu que s’ha fet –al seu entendre- és que Déu és amor i la missió de Càritas és fer present l’amor de Déu”.
 
A continuació, el prelat va dir que “Déu se’ns ha revelat. Déu s’ha encarnat en Jesucrist. Ell està entre nosaltres com el que serveix”.
 
“Tant de bo que les administracions públiques poguessin fer front a la pobresa i que aquesta desaparegués. Però això no significaria que Càritas no seria necessària, continuaria existint perquè també hi ha una altra pobresa que no és la material: la pobresa d’afecte i d’estimació”.