Pol Amat a l'Egara amb el seu fill Foto: Pau Moya

Pol Amat ha dit adéu a l'hoquei d'alt nivell a casa seva, a l'Egara, a les instal·lacions del Pla del Bonaire. El millor jugador del món de 2008 penjarà l'estic després de la celebració de la Copa del Rei de 2013. No hi ha marxa enrere, tot i que des del club l'han intentat convèncer. Va dir que la seva vida esportiva d'elit s'acabaria l'any següent dels Jocs Olímpics de Londres i així ha estat. Perquè ho ha fet públic precisament avui, 22 de maig, ha estat per un cúmul de circumstàncies, i al costat de Martí Lloveras, responsable de l'escola, i de Pere Marcet, el president ratllat. 

Pol Amat se'n va feliç per haver pogut competir durant 19 anys en les competicions més importants de clubs i de seleccions i per haver pogut gaudir del que més li agrada, jugar a hoquei, un esport que, com ha reconegut, continua sent minoritari. 

Ara, el millor jugador del món de 2008 i una de les llegendes vives d'aquest esport vol dedicar-se a la família i a d'altres activitats que no ha pogut desenvolupar fins ara. Ara bé, a l'acabar l'estiu i un parell o tres de mesos sense esport, tornarà a agafar un estic per a jugar a Primera, més com un "divertimento" que com una altra cosa.

I això que reconeix que físicament està suficientment preparat per seguir al més alt nivell un parell de temporades més. Però vol una altra vida, una altra cosa, tot i que l'hoquei li ha donat gairebé tot, especialment fama i alegries compartides amb la resta de companys dels tres equips en els que ha jugat, l'Egara, el Polo i l'Amsterdam. I si no ho ha fet a més és perquè no ha escoltat les ofertes que li arribaven dia sí i dia també d'Holanda i d'Alemanya.  En aquest context, ha reblat que l'hoquei estatal té un problema amb la crisi financera i amb la marxa de les estrelles a l'estranger, el que fa que la lliga perdi competitivitat i que hi hagi més dificultats per assolir èxits a Europa. Precisament, no guanyar una Copa d'Europa amb l'Egara és una de les espinetes que li han quedat clavades. 

No s'ho ha plantejat, però no descarta ser entrenador algun dia.  Ha estat el comiat d'un mite, entre els seus, i amb algunes llàgrimes d'emoció al final.