El Natació femení afronta el primer assalt a la Divisió d’Honor

Les noies de Xavi Pérez reben al CN Sant Feliu en l'anada de la promoció d'ascens a la màxima categoria del waterpolo estatal

Publicat el 01 de maig de 2010 a les 10:19
El sènior femení de waterpolo del CN Terrassa disputa aquest dissabte (12.30h) un partit inèdit en la seva història. Per primera vegada en els 78 anys de vida del club, jugarà una promoció d’ascens a Divisió d’Honor. El conjunt de Xavi Pérez, segon de Primera Divisió, afrontarà una eliminatòria d’anada i tornada contra el penúltim de Divisió d’Honor, el CN Sant Feliu, amb un premi sucós en joc: una plaça a la màxima categoria del waterpolo femení estatal la temporada 2010-2011.

El tècnic local opina que ambdós equips arriben amb una càrrega mental molt diferent a la cita. “Nosaltres no tenim res a perdre. Només podem aconseguir una gran recompensa, l’ascens. Elles, en canvi, poden perdre la categoria, per la qual cosa tenen tota la pressió”, argumenta Pérez. “També és cert que l’equip de categoria superior parteix com a favorit, atès que, sobre el paper, és millor; el de categoria inferior juga amb un plus d’il·lusió i ganes a causa de l’èxit que pot assolir”, afegeix l’entrenador del CN Terrassa.

Pérez subratlla la importància de canviar el xip respecte a un partit de lliga. “Hem de ser molt conscients que estem davant d’un encontre de vuit períodes que hem de disputar amb la mateixa intensitat i concentració. I, sobretot, hem de pensar que demà, probablement, no es resoldrà res, sinó que haurem d’esperar al xoc de tornada”, que se celebrarà a la ciutat del Baix Llobregat el dissabte 8 de maig a les 17.30 hores. L’entrenador del Natació creu que es veuran dos partits “igualats”.

Quant al rival, Pérez destaca l’aportació a la reraguarda de la defensora de boia Queralt Ordi i la facilitat anotadora d’Ariadna Hileno i Anna Ordi. “Malgrat que són les tres jugadores més perilloses, el Sant Feliu disposa d’un planter molt complet que ens obligarà a estar molt pendent de totes les seves jugadores. No hem d’oblidar que han jugat contra equips com el Sabadell, l’Alcorcón o el Mediterrani, contra els quals, a causa de la seva superioritat, no tenien marge de maniobra”. No obstant, la preocupació principal del tècnic egarenc és el seu equip. “Les nostres opcions passen per jugar com sabem”.