El rei de la disbauxa, les disfresses, la bogeria i la ironia, Consol Ardorinsa Ciable, ha deixat per sempre la ciutat.
El Carnaval acaba aquest dimecres amb la rua mortuòria. A les vuit del vespre, de la mà de la "Sussietat de l'embut", el cadàver del rei Carnestoltes ha sortit del Raval de Montserrat, on ha estat vetllat durant dos dies a l'atri de l'Ajuntament, per recórrer els carrers de la ciutat acompanyat pels tabalers dels Diables, els armats, la Pàjara, les ploraneres i els Nans.
Al jurat, com cada any: la coral de les absoltes, els Diables, els esquelets i el fantasma de la mort. Tots han dit adéu, un any més, a un Carnaval que enguany ha estat especialment participatiu.
Famílies senceres han acomiadat el Carnestoltes amb un rua que ha acabat al Parc de Vallparadís, on havia de ser incinerat.
Els carrers s'han omplert de gent gran, de jovent i de famílies que acompanyaven als més menuts de la casa.
La sardina ha fet camí cap a l'enterrament amb música de gralles i dels timbalers, nens i nenes disfressats i fent xerinola i els capgrossos de la ciutat entomant danses.
Un carruatge, conduït per autèntics homes d'època, la portava al seu final, al davant del Castell Cartoixa de Vallparadís, on l'esperava la foguera.
Abans, però, l'última voluntat del Rei. En el seu testament, la sardina ha deixat palès el seu sarcasme en una queixa punyent al Tribunal Constitucional que “pel cul ens ha donat i l'Estatut han destrossat”; a la proposta de la jubilació als 67 anys “penseu en el jovent que necessita la feina o aviat esmolaran l'eina!”.
En clau local, el testament del Carnestoltes també parla del tancament de Ràdio Terrassa començant la rima amb la frase “per fi ho han aconseguit el Ladillas i els seus sicaris de Madrid” i se'n recorda de la inversió de l'Ajuntament al Parc Audiovisual “gran projecte de ciutat per anar directe al forat”; de la situació del Terrassa FC i de la fusió de Caixa Terrassa amb les caixes de Sabadell, Manlleu i Girona.
“Tetassa és capital de la crisi nacional, perdem personalitat, la més gran taxa d'atur, sense caixa, ni ràdio, ni teatre, ni cultura, ni futbol, haurem de muntar un guinyol on poder representar la pena que fa el provincianisme total del nostre tripartit local”, és una de les frases més punyents d'un testament, el d'enguany, especialment sarcàstic.
La darrera rua del Carnestoltes del 2010 ha acabat amb una sardinada popular al Parc de Vallparadís.
El Carnaval acaba aquest dimecres amb la rua mortuòria. A les vuit del vespre, de la mà de la "Sussietat de l'embut", el cadàver del rei Carnestoltes ha sortit del Raval de Montserrat, on ha estat vetllat durant dos dies a l'atri de l'Ajuntament, per recórrer els carrers de la ciutat acompanyat pels tabalers dels Diables, els armats, la Pàjara, les ploraneres i els Nans.
Al jurat, com cada any: la coral de les absoltes, els Diables, els esquelets i el fantasma de la mort. Tots han dit adéu, un any més, a un Carnaval que enguany ha estat especialment participatiu.
Famílies senceres han acomiadat el Carnestoltes amb un rua que ha acabat al Parc de Vallparadís, on havia de ser incinerat.
Els carrers s'han omplert de gent gran, de jovent i de famílies que acompanyaven als més menuts de la casa.
La sardina ha fet camí cap a l'enterrament amb música de gralles i dels timbalers, nens i nenes disfressats i fent xerinola i els capgrossos de la ciutat entomant danses.
Un carruatge, conduït per autèntics homes d'època, la portava al seu final, al davant del Castell Cartoixa de Vallparadís, on l'esperava la foguera.
Abans, però, l'última voluntat del Rei. En el seu testament, la sardina ha deixat palès el seu sarcasme en una queixa punyent al Tribunal Constitucional que “pel cul ens ha donat i l'Estatut han destrossat”; a la proposta de la jubilació als 67 anys “penseu en el jovent que necessita la feina o aviat esmolaran l'eina!”.
En clau local, el testament del Carnestoltes també parla del tancament de Ràdio Terrassa començant la rima amb la frase “per fi ho han aconseguit el Ladillas i els seus sicaris de Madrid” i se'n recorda de la inversió de l'Ajuntament al Parc Audiovisual “gran projecte de ciutat per anar directe al forat”; de la situació del Terrassa FC i de la fusió de Caixa Terrassa amb les caixes de Sabadell, Manlleu i Girona.
“Tetassa és capital de la crisi nacional, perdem personalitat, la més gran taxa d'atur, sense caixa, ni ràdio, ni teatre, ni cultura, ni futbol, haurem de muntar un guinyol on poder representar la pena que fa el provincianisme total del nostre tripartit local”, és una de les frases més punyents d'un testament, el d'enguany, especialment sarcàstic.
La darrera rua del Carnestoltes del 2010 ha acabat amb una sardinada popular al Parc de Vallparadís.
