La patronal catalana Cecot, en nom dels seus associats, ha presentat aquest matí una queixa formal al Síndic de Greuges de Catalunya en relació al finançament de la formació professional dels treballadors i treballadores en actiu i ha sol·licitat que l’autoritat competent corregeixi la vulneració del reglament i de les sentències del Tribunal Constitucional, en entendre que no es garanteixen amb eficàcia les finalitats de les cotitzacions socials de la Seguretat Social. 

Rafael Ribó ha explicat aquest dijous que el Síndic de Greuges de Catalunya traslladarà al Defensor del Poble diverses evidències sobre la necessitat de revisar la Llei que regula el Sistema de Formació Professional per a l'ocupació de treballadors en actiu Acompanyat per Antoni Abad, president de la patronal catalana Cecot, que ha presentat la queixa en representació de l’entitat, el síndic ha avançat que demanarà a la defensora del poble que analitzi el compliment de la Llei. També s'ha adreçat al Ministeri de Treball i al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. 

Actualment, a les nòmines dels empleats es reté un 0,1% de la base per finançar la formació contínua als treballadors. La retenció per aquest mateix objectiu és superior per a les empreses, una cotització d’un 0’6%. Per tant, estaríem parlant del 0’7% de cotització en concepte de formació professional amb caràcter finalista, que reiteradament el Govern distribueix en altres conceptes i de manera poc transparent. 

Segons la Cecot, la llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, incompleix les múltiples sentències del Tribunal Constitucional en la matèria, que estableixen que la quantitat aportada per empreses i treballadors/es en concepte de formació professional té caràcter finalista, està vinculada als treballadors ocupats i, per tant, no pot ser destinada a altres finalitats que la de formar treballadors en actiu. La diferència entre polítiques actives i drets dels treballadors actius ha estat assenyalada reiteradament en les sentències del Tribunal Constitucional: 95/2002, 244/2012, 16/2013, 62/2013, 65/2013. 

Durant els darrers anys s’ha cobert el dèficit de les prestacions per desocupació, amb fons obtinguts de la citada quota, havent-se corroborat aquest desviament de recursos, per part del President del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, i reconegut així en els Informes de fiscalització de les prestacions contributives gestionades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), l’última resolució d’aquests informes ha estat publicada recentment al BOE 241 del 8 d’octubre de 2015. 

El Govern, a través del SEPE, hauria adoptat mesures que contravenen el reglament indicat, ja que els fons havien d’anar destinats a la formació per a l’ocupació provinents de la quota de formació professional i no a finançar el dèficit del conjunt de prestacions per desocupació.
En els pressupostos generals de l’Estat del 2012 ja es va produir una important reducció – superior al 30% de la despesa destinada al finançament del subsistema -, per destinar una part dels ingressos de la quota de formació professional a altres finalitats. El 2013, dels 1.860 milions d’euros que el Govern va recaptar a través de la quota de formació professional, 1.059 milions es van destinar a altres finalitats diferents de la formació dels treballadors ocupats. 

A l’escrit de queixa, la Cecot ha demanat també evitar la confusió amb la “caixa única” de la Seguretat Social. Les quotes de FOGASA, Formació Professional i resta de quotes de seguretat social es recapten conjuntament, però això no estableix i no s´ha de confondre, que aquesta recaptació conjunta forma part de la “caixa única” de la Seguretat Social i que, per tant, l’import de cotització en Formació Professional es pugui gestionar a altres conceptes, com ja s’ha vist que ha vingut succeint els darrers anys. 

Per tant, estaríem parlant de pràctiques irregulars en el destí dels fons de la quota de formació  professional, que a més erròniament reben el nom de “subvencions de formació”. 

“És per tot això”, ha afirmat Antoni Abad, president de la patronal Cecot, “que estudiem la fórmula i la via jurídica per reclamar als tribunals l’import econòmic que ens els últims anys l’Executiu ha destinat a sufragar prestacions per atur i formació per a treballadors a l’atur, entre altres”. Aquest import està estimat en més de 4.000 milions d’€ els darrers 4 anys, malgrat que es van recaptar a través de les cotitzacions que els treballadors i les empreses paguen per finançar la formació contínua de persones ocupades. 

“La via per recuperar els diners de les cotitzacions socials per a formació d’ocupats podria ser similar a la del cèntim sanitari imposat per la gasolina”, ha proposat Abad.

Estat de la investigació de la Comissió Europea sobre el cas Castor
Rafael Ribó ha aprofitat la trobada amb la Cecot per referir-se al cas Castor. Ambdues organitzacions han estat al capdavant del moviment reivindicatiu contrari que els consumidors hagin d'assumir les indemnitzacions de l'empresa promotora, mètode aprovat pel Govern estatal per mitjà d'un reial decret. 

El síndic confia que la Comissió Europea, que actualment està valorant si obre una investigació formal per irregularitats en la llei de la competència, anunciï públicament que durà a terme l'esmentada investigació, com li han demanat la Cecot i el Síndic, aquest últim per mitjà del Defensor del Poble Europeu.