
La Rambleta del Pare Alegre rep el nom del jesuïta Jacint Alegre i Pujals (Terrassa, 1874-Barcelona 1930). L'egarenc va ser el fundador del Cottolengo, el servei per a malalts inguaribles. Ara, ha estat proclamat Servent de Déu (o servus Dei), un títol que l'Església Catòlica Romana assigna post mortem a persones que s'han significat per la seva "santedat en la vida" o "heroïcitat en la virtut", com a primer pas per a un possible procés de canonització.
El Papa Francesc ha reconegut la seva tasca, durant la reunió amb el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per la Causa dels Sants. Terrassa ja li va retre honors al situar-lo en el llistat de Terrassencs il·lustres. I l'alcalde Jorrdi Ballart ha situat entre els seus objectius remodelar la Rambleta i dignificar-la, atès que és la principal via d'entrada a la ciutat i la primera gran imatge propera que se'n té.
El nomenament és el resultat d'un procés incoat per una diòcesi, a través del bisbe o d'un postulador, que recull documents i testimonis que puguin servir per a reconstruir la vida i la santedat de la persona. L'objectiu és verificar-ne l'"heroïcitat en la virtut" de la persona. Si queda demostrada, es declara la persona servent de Déu.
De la mateixa manera que durant la primera fase del procés de canonització una persona difunta rep el tractament de Servent de Déu; quan s'ha provat la seva vida virtuosa se l'anomena venerable; quan es prova un miracle o que va morir màrtir, el tractament passa a ser de beat, i després de constatar l'existència d'un segon miracle se'l proclamarà sant. De moment, Jacint Alegre Pujals ja serà "venerable".
Va ingressar a la Companyia de Jesús el 1892. Freqüentava els hospitals de Barcelona i s'adonà que els més pobres i necessitats estaven mancats de suport institucional i d'assistència. Havia conegut l'obra de Josep Benet Cottolengo a Torí i volgué crear una institució similar a Barcelona per atendre aquest sector. Tot que morí sense veure la casa oberta, el seu superior, el pare Joan Guim i el laic Rómul Zaragoza, del qual era director espiritual, van comprometre's a dur a terme el seu objectiu i el 1932 fundaren el Cottolengo del Pare Alegre a Barcelona, amb el suport del bisbe Manuel Irurita Almandoz .
El 23 d'octubre de 1939 va ser fundada la congregació religiosa de les Germanes Servidores de Jesús per Dolors Permanyer i Volart, amb la finalitat d'atendre, seguint el carisma d'Alegre, les necessitats del Cottolengo. Fou proclamant servent de Déu el 10 de desembre de 1999
Els passos són:
La causa passa a la Congregació per les Causes dels Sants el decret episcopal que declara la pràctica de les virtuts cristianes o el martiri de la persona: si la Congregació l'aprova, la persona serà declarada venerable i podrà ser objecte d'un determinat culte, normalment local i restringit.
Finalment, s'espera que pugui demostrar-se l'existència d'un miracle obtingut per la intercessió del venerable. Si existís i es demostrés que no té explicació científica, la persona és declarada beat.
Si existís i es demostrés un segon miracle, es pot iniciar el procés perquè la persona esdevingui santa.