Les úniques referències sobre nevades a Terrassa les tenim a partir del segle XIX. La impressió generalitzada de la ciutadania que les enfarinades són poc freqüents és falsa. Neva sovint. Les estadistíques recollides al llibre "Fenòmens meteorològics de Terrassa" ens diuen que n'hi ha una de rellevant cada cinc anys. La ciutat es va enfarinar el 1885 en un hivern rigorós com pocs. Els carrers es van convertir en pistes de gel. 

Al febrer de 1887, després d'una sequera, van aparèixer les volves. El mercat no va poder obrir. El Teatre del Retiro no va resistir el pes i el sostre es va enfondrar. Les següents nevades van arribar el gener del 1899, el maig del 1902 i el 23 de desembre del 1906. Les precipitacions van afectar la Sociedad General de Electricidad i es va haver de suspendre el subministrament. Al 1910 es va registrar una enfarinada tardana, a l'abril. En alguns llocs es van acumular 60 centímetres de neu. Un carruatge que traginava viatgers va patir un accident quan un cable es va enredar amb les potes del cavall.

Va haver-hi dies de febrer del 1916 que els terrassencs també van gaudir de la neu, i van fer-ho un altre cop el 18 de desembre del 1920 -va afectar les línies de telefon. La nevada del 1947 va arribar amb premeditació. Si més no, va caure en un dia molt especial per als guanyadors de la Guerra Civil, el que anomenaven Día de la Liberación (28 de gener).
Entre les enfarinades històriques hi ha la del 1962. Des del primer moment -24 de desembre- es van aturar els transports públics i els barris van restar aïllats. Les comunicacions es van tallar i no es podia ni entrar ni sortir de la ciutat. Els carrers es van convertir per unes hores en improvisades instal·lacions d'esquí. 

El diumenge 11 de gener del 1981 les mínimes van baixar a 5 sota zero, i van venir acompanyades de neu. El gener de 1985 va caure una nevada 24 hores seguides. El fenomen va generar deficiències en tots els serveis i la ciutat sencera era una pista de gel. A l'autopista es va viure un embús d'època. L'enfarinada del 25 d'octubre del 1998 va coincidir amb el primer tres de deu amb folre i manilles descarregat pels Minyons de Terrassa. 
El 26 de gener del 2000 els trens es van haver d'aturar. La darrera nevada amb majúscules la trobem el divendres 14 de desembre del 2001. El caos va ser total, amb barris incomunicats, branques trencades, carreteres tallades al trànsit, talls de subministrament elèctric...