Animat per la gent del seu entorn i avorrit d'acumular dibuixos en una carpeta, el terrassenc Gerard Fernández i Sanchís (29 anys) va tirar endavant la seva vocació de dibuixant, que compagina amb la feina en una fàbrica. Fa sis anys va crear el projecte Gerardesign (amb web i Facebook), amb el qual ha decorat parets, persianes i façanes de negocis, oficines i pisos. Tot comença amb un esbós amb llapis i guix, lligat als canvis i rectificacions dels clients. Després arriba el gran moment de traslladar-ho a la superfície. Amb un litre de pintura en té prou per donar-hi el seu toc creatiu i un estil inspirat en els còmics.

El boca-orella funciona i gràcies a les xarxes ha arribat fins a Hondures, des d'on una dona li va demanar consell per decorar una clínica dental. Immortalitza les seves obres en fotografies per donar fe d'un procés que sempre resulta més còmode sobre una paret llisa. Li encantaria viure del que li agrada però, mentrestant, continua amb "la ment oberta i ganes d'aprendre".

D'on li ve aquesta afició?
De petit sempre estava dibuixant, m'ho passava millor amb un paper i un bolígraf que amb les joguines. Vaig fer un mòdul de disseny gràfic, vaig començar fent coses per a amics i amb les xarxes socials he anat arribant a més gent.

Com definiria el que fa?
Intento plasmar el que la gent em diu amb el meu estil, ja sigui en pintura acrílica o en pintura a l'oli. Em fan un encàrrec i faig un esborrany amb llapis. He treballat en parets, façanes de restaurant, persianes de perruqueria canina...

Té llibertat o està molt sotmès a les directrius dels clients?
Segons el client, si saben què volen ja saps per on tirar, però si et diuen que facis el que vulguis, has d'observar la persona i els seus gustos i convèncer-la.

És artesania o grafit?
No ho veig com un grafit, als grafiters els tinc molt de respecte però jo això no ho sé fer. És plasmar una idea, però la manera és molt diferent, perquè en el que faig jo tinc el pinzell agafat a la mà i el traç pot ser molt més nítid i amb un esprai et surt diferent.

Com es pot distingir si una decoració és util o ornamental?
Si quan algú la veu el transporta a algun lloc, o li transmet un moviment, un color, una idea... que el faci estar més de 10 o 15 segons davant del dibuix.

Hi ha molt engany en el món de l'art?
La gent que no veu l'art i que no el gaudeix, no el sent o no el viu potser es queixa si algú ha fet quatre quadres. Un triangle pot ser art. Potser aquella persona que ha fet aquells quadres i triangles hi ha projectat la seva visió i hi veu quelcom diferent. Hi ha moltes maneres d'expressar els sentiments, jo puc expresar l'alegria amb un llavi somrient i un altre ho farà amb el color verd de l'esperança. Jo no sóc gaire de tirar per l'abstracte, sóc més de còmic però ho respecto.

Primer fa els contorns i després els omple?
Primer traço el dibuix, després pinto els colors bases i finalment els detalls a dins i al mig.

Paguen bé?
Segons el projecte, el client i les dimensions del dibuix. M'han arribat a donar 700 euros.

Quins són els colors més agraïts a l'hora de treballar?
Sóc partidari de comprar colors bases, blau, magenta, groc i el negre i després, en comptes de comprar tant taronja o verd, agafes un vermell i un groc i et fas el teu taronja.

Cal molta abstracció per passar un DIN A4 a la paret?
Has de tenir clar l'espai. Sempre començo els dibuixos de baix a dalt i des del centre de la paret.

Hi ha alguns requisits per dir si una obra li ha quedat bé?
La satisfacció del client però també les dimensions i la perspectiva, que quedi tot ben quadrat. Per exemple, pots fer una cara molt bé pero si aquell braç no està alineat amb el cos...