Foto: Lluïsa Tarrida
Al 1987 va entrar a la llista dels advocats d'ofici i des d'aleshores que, malgrat tenir una cartera de clients consolidada i una carrera sòlida al darrera, ha decidit mantenir la doble vessant. Josep Boada (Viladecavalls, 1961) ha vist evolucionar el torn d'ofici, tot i que assegura que si bé la forma sí que ha canviat el contingut segueix sent el mateix.
- Per què va apuntar-se com a advocat d'ofici?
Aleshores, si no volies fer torn d'ofici havies de pagar una càrrega col·legial. Per a mi va ser una manera d'agafar experiència i, per altra banda, no volia haver de fer front a aquesta quota afegida. I fins ara mai el cos m'ha demanat deixar de fer-ho, i n'estic content.
- Cada quan el criden?
En civil, un cop al mes i, en penal, les guàrdies solen ser un cop cada mes i mig. Per a mi, no suposa una càrrega poder compaginar el privat amb el d'ofici.
- Està inscrit en penal i civil. En quin se sent més còmode?
En els dos. Tot i que en el penal hi ha una càrrega especial. Al final les decisions que es prenen tenen un efecte directe en un dret fonamental, la llibertat del teu client. Això fa que sigui més delicat o sensible que el civil.
- Quin va ser el seu primer cas?
El recordo perfectament. Era un tema matrimonial, d'una dona amb una nena petita amb greus dificultats econòmiques. Em va marcar molt, potser perquè me'l vaig prendre de forma personal.
- Algun cas que el marqués?
Una experiència negativa: en una guàrdia vaig assistir un matrimoni que coneixia, acusat de maltractar el seu fill. A mi em van perjurar que no ho havien fet i em van explicar una versió que em va semblar versemblant. El jutge em va fer entrar al seu despatx i em va preguntar si em creia aquella versió, i li vaig dir que sí, i això va ajudar a absoldre'ls. Però, al cap d'uns dos o tres anys, la parella es va divorciar i, just abans de començar el judici, un dels dos em va dir que l'agressió l'havia fet ell. Em va doldre que m'utilitzessin i que tant el jutge com jo féssim un acte de fe equivocat.
- I un de positiu?
Molts. Per exemple, un cop vaig defensar un senyor que el volien fer fora de la seva finca rústica. El tema va acabar bé i des d'aleshores que de tant en tant apareix pel despatx i em porta una caixa de taronges o de fruita. I això, per a mi, no té preu. És el més gratificant que hi ha.
