Era qüestió de dies que el Terrassa confirmés matemàticament el seu descens a Tercera Divisió. Amb la derrota al camp del València Mestalla, l’equip egarenc baixarà de categoria després de salvar-se els dos últims anys a última hora. Aquesta temporada, però, es veia a venir més que mai.

Manel Ferrer va convertir-se en màxim accionista del club a pocs dies de començar la lliga. I així li ha anat al conjunt vermell. L’agent FIFA ja tenia el seu laboratori futbolístic dissenyat, però la majoria dels experiments –per no dir tots- li van sortir malament. A més, a mitjans de temporada va deixar el club de la mà de Déu i ja ni apareixia per l’Olímpic, ni tan sols quan els jugadors s’hi van tancar perquè no se’ls pagava. I va plegar. Deixant l’entitat més empantanegada que mai, i al seu soci Jesús Fernández ben sol.

I ara què? El Terrassa és a Tercera Divisió, però el problema és que difícilment, tal i com està el club, es podrà fer un projecte per tornar a pujar la propera temporada. Amb tot, la situació de l’entitat és incerta. Tot i que es vol tornar a crear una Societat Anònima Esportiva, ara per ara, només hi ha un procés jurídic obert, amb un recurs imposat per la RFEF en contra de TFC Sport SL, propietat actualment de Fernández. I per acabar-ho d’adobar, els jugadors fa tres mesos que no cobren.

De moment sembla que hi ha pocs arguments per ser optimistes. El Terrassa segueix patint, enfonsant-se, i veurem qui és capaç de reflotar-lo. S’ha de començar de zero. Crear un nou futbol base i sobretot un organigrama que gestioni com cal aquesta entitat centenària. I l’afició, per la seva banda, haurà de tenir paciència –encara més- perquè sembla que per redreçar aquesta situació caldrà que passi un bon temps.