Canviarieu una Derbi Variant per una ferralla de cotxe si, a més a més, no teniu carnet de conduir? En Xavier Domper ho va fer. Quan tenia setze anys, va salvar un R-5 Alpine Turbo blau condemnat al desballestament, i des del garatge dels seus pares, sense tenir coneixements de mecànica més enllà de l'afició, va anar aplegant peces fins a restaurar aquella joia. Avui, dues dècades després, llueix com si fos nou de trinca. El delata la matrícula, que el transporta a la primera meitat dels anys vuitanta. Aquell Alpine atrotinat va ser testimoni de l'inici de la relació entre el Xavier i la Carme Novials, terrassencs de tota la vida que porten les regnes del Club R-5 GT Turbo de Catalunya des de l'any 2005. 

Màquines de matar
La història del club arrenca amb una trobada a Montjuïc l'any 1999: "Érem quatre amics apassionats dels R-5. Volíem muntar un club, però costava molts diners. Vam organitzar una trobada, i vam dir als participants, que havien fet una donació de 500 pessetes, que si s'apuntaven al club quan el legalitzéssim, els descomptaríem de la quota la donació. Va ser un èxit", rememora la Carme, que presideix el club.

"Els R-5 GT Turbo són cotxes mítics que van marcar els primers anys dels vuitanta i van fer forat en les competicions de ral·lis. La nostra tasca és recuperar-los de l'oblit i dignificar-los, perquè encara avui arrosseguen una fama nefasta, del tot immerescuda", lamenta. Certament, els primers models turbo van protagonitzar molts accidents. I alguna mala passada de les primeres traduccions d'anuncis al català van ajudar a reforçar aquesta mala imatge. "R-5 Copa Turbo, y la vida mar-cha!", deia un espot. En català, "R-5 Copa Turbo, i la vida marxa...".

En Xavier admet que els R-5 Turbo corrien "com dimonis", però és el conductor qui ha de posar el límit, i sobretot, saber portar un cotxe amb turbo. "Els primers Alpine Turbo i Copa Turbo que van sortir de fàbrica tenien alguns problemes tècnics, que provocaven que quan treies el peu de l'accelerador, et quedava tot el turbo carregat de benzina i fins que no es consumia, el cotxe seguia empenyent. Però això es va resoldre aviat", reconeix. Sigui com sigui, al carrer encara avui s'arrossega l'etiqueta de "cotxe molt perillós i de quillo", i fins fa poc, les companyies no volien assegurar els cotxes, i encara menys a homes.

Un cotxe familiar
La realitat però, dista molt de l'olor de benzina cremada, les frenades en sec i la música a tot drap. L'expedició de socis organitzada al Parc de Sant Jordi per fer la foto de família amb La Torre era una trobada d'amics amb ganes de contemplar les millores que cadascú havia fet al seu R-5.

Lluents i endreçats per colors, la foto d'aquests clàssics reflecteix l'esforç d'un grup de persones, entre els quals ni un sol mecànic professional, que han estat capaços de restaurar cotxes que han trobat abandonats en un paller. Buscant peces que els tallers mecànics ja no serveixen i dedicant-hi moltes hores, aquest grup d'amics han convertit en obres d'art molts quilos de ferralla.

I tot plegat en un temps mitjà de dos mesos. Restaurar un cotxe que hauria anat a parar al desballestament costaria entre 7.000 i 9.000 euros en un taller mecànic. "Vaig passar molt de temps buscant un cotxe en bon estat, però era impossible. El preu era prohibitiu, i tampoc no s'ajustaven al model que jo m'havia imaginat. Finalment, vaig optar per restaurar-ne un, i amb l'ajuda dels companys del club tinc el meu primer R-5. He anat fent a mesura que tenia diners, i ara és totalment al meu gust", explica el Toni. La seva dona, la Verònica, li recorda que quan el van comprar "era horrible, hi havia fins i tot cagades de ratolins, era fastigós, i destrossat. Però ara quan el veus acabat, quedes al·lucinat. És un cotxe per gaudir en família, i ens faria molta il·lusió que la nena el pogués heretar".

La història de l'Albert i la Raquel també està lligada a un R-5. L'Albert tenia una frustració, no haver aconseguit un R-5, fins que un dia, la seva dona i la seva filla de tres anys el van sorprendre amb un de vermell. "Va ser emocionant, era feliç. Fins que un dia vam relliscar amb una placa de gel i el cotxe va bolcar. Ho vaig passar molt malament, aquell cotxe tenia un valor sentimental incalculable per a mi", recorda l'Albert, que tot i així no va perdre la vinculació amb els amics del club. Però la seva dona no va parar fins a aconseguir-ne un altre. "Ara estem feliços, però aquell primer R-5 vermell sempre serà el nostre...".

El centenar llarg de socis del Club, provinents de diversos punts de Catalunya, realitzen activitats conjuntes amb molta freqüència. Són, més que un club de motor, "un grup d'amics amb una passió en comú". Una sortida al mes, des de calçotades fins a passejades, passant per concentracions Retro-Sport de cotxes que han estat vinculats a la competició. Però també activitats culturals i visites turístiques, gimcanes per a adults i menuts o arribades del Pare Noel en un R-5. Tot plegat, "sense destorbar mai els veïns ni provocar agressions al paisatge", certifica la presidenta del Club. Amb tot, sempre que circulen per una ciutat o poble es fan inevitables les mirades del veïnat, tant dels qui els admiren com dels qui arrufen el nas.

Per quant te'l vens?
És una pregunta que han escoltat moltes vegades els propietaris dels flamants cotxes. I la resposta és la mateixa en tots els casos: no està a la venda. D'uns anys ençà, els models turbo s'han revalorat molt en el mercat, i si molts socis els van comprar fa anys per a restaurar-los per uns 300 euros, ara "no es troba ningú que el vengui per menys de 6.000 euros, encara que se li hagin de fer molts retocs", assegura en Xavier, que és vicepresident del club.

Ell mateix va viure un cas curiós en una ruta fora de Catalunya: "Teníem els cotxes aparcats en un poble, quan se'm va acostar un home i em va dir que quants diners en volia pel meu Alpine Turbo. Li vaig dir que no podria pas pagar-ho. I em va desafiar a dir una xifra, el volia i podria pagar al comptat tot allò que li demanés. Vaig dir que no. Mireu, a mi que m'enterrin amb el meu cotxe, és una forma de vida. No té preu". La Carme tampoc no vendria mai el seu R-5 GT Turbo fase II blanc. "Són una joia de valor incalculable", rebla.