Més de 112.000 terrassencs en edat de treballar es jubilaran a partir de l’any 2024 i, per tant, hauran de fer-ho amb 67 anys. Així es desprèn de les dades de població de l’Idescat recopilades per l’ATERRASSA.CAT, segons les quals actualment hi ha 112.290 persones entre els 16 i els 53 anys als quals els afectarà de ple l’ampliació de la vida laboral. D’aquests, uns 2.600 constituiran la primera generació que els tocarà treballar fins als 67 anys.
Al conjunt de l’Estat, seran 4,1 milions de persones potencialment actives les que ja es veuran afectades plenament per la reforma. Els catalans que arribaran al 2024 amb 67 anys i, per tant, seran els primers a patir la nova edat de jubilació, sumaran 90.000.
I a partir del 2030?
La reforma de les pensions es va plantejar per buscar la viabilitat futura del sistema públic i per garantir als que es jubilin a partir del 2030 que tinguin una pensió. Fins aleshores, segons el ministre de Treball, Celestino Corbacho, estan garantides gràcies al superàvit de més de 8.000 milions d’euros de la Seguretat Social i un fons de reserva de 62.000 milions.
I és que, tot i aquests números, l’evolució demogràfica de l’Estat i de Catalunya fa preveure un descens gradual de la població activa i un augment, per tant, del nombre de pensionistes. El 2024, quan ha d’entrar plenament en vigor la reforma de l’edat de jubilació, més d’un 34% de la població no tindrà edat de treballar, i d’aquests, aproximadament un 20% seran pensionistes. A mitjans de segle, segons les projeccions de l’INE, per cada deu actius n’hi haurà vuit de no actius. Per aquest motiu, el fet que cada treballador tingui feina dos anys més i, per tant, estigui aquests mesos cotitzant en lloc de cobrant la pensió, tindria un impacte positiu molt important en els comptes de la Seguretat Social.
És per això que organismes com la patronal CEOE, el Banc d’Espanya o l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) han donat suport a la mesura i van més enllà: proposen la jubilació als 70 anys i no als 67, com va dir divendres Juan Iranzo, director general de l’IEE, que considera necessària una reforma “profunda”.
L’altra cara de la moneda, i així ho han manifestat els sindicats i el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, en el diari AVUI, és que endarrerir la jubilació pot crear més atur, sobretot en temps de crisi, i endarrerirà encara més l’entrada dels joves en el mercat laboral. Per tant, és probable que bona part del que l’Estat no s’haurà de gastar en pensions ho haurà de fer en prestacions d’atur.
Al conjunt de l’Estat, seran 4,1 milions de persones potencialment actives les que ja es veuran afectades plenament per la reforma. Els catalans que arribaran al 2024 amb 67 anys i, per tant, seran els primers a patir la nova edat de jubilació, sumaran 90.000.
I a partir del 2030?
La reforma de les pensions es va plantejar per buscar la viabilitat futura del sistema públic i per garantir als que es jubilin a partir del 2030 que tinguin una pensió. Fins aleshores, segons el ministre de Treball, Celestino Corbacho, estan garantides gràcies al superàvit de més de 8.000 milions d’euros de la Seguretat Social i un fons de reserva de 62.000 milions.
I és que, tot i aquests números, l’evolució demogràfica de l’Estat i de Catalunya fa preveure un descens gradual de la població activa i un augment, per tant, del nombre de pensionistes. El 2024, quan ha d’entrar plenament en vigor la reforma de l’edat de jubilació, més d’un 34% de la població no tindrà edat de treballar, i d’aquests, aproximadament un 20% seran pensionistes. A mitjans de segle, segons les projeccions de l’INE, per cada deu actius n’hi haurà vuit de no actius. Per aquest motiu, el fet que cada treballador tingui feina dos anys més i, per tant, estigui aquests mesos cotitzant en lloc de cobrant la pensió, tindria un impacte positiu molt important en els comptes de la Seguretat Social.
És per això que organismes com la patronal CEOE, el Banc d’Espanya o l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) han donat suport a la mesura i van més enllà: proposen la jubilació als 70 anys i no als 67, com va dir divendres Juan Iranzo, director general de l’IEE, que considera necessària una reforma “profunda”.
L’altra cara de la moneda, i així ho han manifestat els sindicats i el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, en el diari AVUI, és que endarrerir la jubilació pot crear més atur, sobretot en temps de crisi, i endarrerirà encara més l’entrada dels joves en el mercat laboral. Per tant, és probable que bona part del que l’Estat no s’haurà de gastar en pensions ho haurà de fer en prestacions d’atur.
