29
d'octubre
de
2022, 10:05
Actualitzat:
02
de novembre,
17:04h
El primer episodi de la nova temporada deJoc de Cartes sens dubte va causar sensació. El capítol es va centrar a trobar el millor xef jove del Vallès Occidental, amb quatre concursants: Àlex Ruano, cap de cuina de Can Mauri i que finalment va resultar guanyador; Víctor Pajares, cuiner terrassenc de El Cargol Daurat; Tina Veloso, del restaurant de sushi Kisamba i Sergi Cobaleda, de Can Sidro, que va resultar ser un impostor.
La curiosa personalitat d’en Sergi i la intoxicació del Víctor van generar polèmica a les xarxes. El programa, reconegut amb el Premi Ondas 2022 en una cadena d'àmbit no espanyol, va ser el més vist del dia a TV3 -una quota de 23,3%-. Després de les reaccions dels espectadors, en Víctor, que combina la seva afició a la cuina amb ser DJ amb el grup terrassenc Kogollada Crew, explica la seva experiència a LaTorre:
- Quedar com a segon millor cuiner del Vallès Occidental no és una cosa petita, però tot té els seus orígens. Com va començar la seva afició per la cuina?
- Quan era petit passava molt de temps a Can Serra, Vacarisses, amb els meus avis. Amb 14 anys vaig començar a experimentar a la cuina i de mica en mica em vaig aficionar. Sempre m’ha agradat menjar, i com que soc al·lèrgic a la proteïna de la llet i de la vedella, vaig aprendre a cuinar coses que pogués ingerir sense problemes.
- I com va acabar aterrant a El Cargol Daurat?
-La Llar Fundació em va donar l’oportunitat de ser cuiner a les nits, i des d’allà vaig anar passant per diferents restaurants. Vaig estar de cap de cuina a la Granja de Vacarisses, i al març d'enguany ja vaig començar a El Cargol Daurat. Tot ha estat a base d’experiència. Realment, mai he estudiat cuina.
- Com va decidir apuntar-se a Joc de Cartes?
- Van trucar al meu cap de cuina de la Granja i van comentar que estaven buscant un cap de cuina jove, de menys de 35 anys. Vaig animar-me i vaig acceptar, aleshores estava estava a punt d'entrar a El Cargol Daurat. Quan em van dir que estava seleccionat, els vaig explicar que estava en un projecte nou i els va semblar bé. Estaven decidits a escollir-me.
- Arriba el moment de gravar el programa. Coneix als altres concursants? Quina és la primera impressió que es va endur d’ells?
- Des d’un principi no vaig connectar amb en Sergi, i després de tota la història que va passar al programa, no vull ni veure’l. Amb l’Àlex, molt bé. De fet, encara parlo amb ell. I amb la Tina també.
- Des d'un primer moment deixa clara la seva al·lèrgia. Tot i així, pateix al local de la Tina i la gran polèmica al restaurant del Sergi.
- La reacció va ser a l’instant. Vaig notar picor a la gola, i vaig posar-me en alerta perquè em podia donar un xoc anafilàctic i no hagués arribat ni a l’hospital, no és cap broma. Em va fer molta ràbia. Normalment, soc molt tranquil, però si juguen amb la meva salut...Per aquí sí que no passo.
- I quan li comenten que l’al·lèrgia venia realment de la salsa espanyola feta amb ossos de vedella que duia el magret.
- El rodatge de Joc de Cartes és testeig, tampoc proves al 100% els plats. Només em vaig posar dos o tres trossos a la boca, però com que tot estava en contacte amb la salsa, vaig tenir reacció al·lèrgica. Realment, no va haver-hi molt de marge entre el segon plat i les postres, així que, era difícil determinar què m’havia causat l’al·lèrgia. Just quan vaig tastar el pastís em va començar la reacció. També dubtava per la cremositat que tenia, perquè semblava llet. Per això, vaig insistir que comprovessin si de veritat en portava.
En aquell moment tots ens vam adonar que en Sergi no era cuiner. Ja ho sospitàvem, però aquell instant va ser el definitiu. Un vertader xef que elabora tots els plats sap quan una reducció de magret portarà vedella o no, igual que va dir que s’havia llevat a les set del matí per fer especialment el pastís amb llet de soja. No l’havia fet ell, sinó un pastisser.
- Després de prendre l’antihistamínic, l’al·lèrgia va anar baixant. Va intentar parlar amb en Sergi? Quina va ser la seva reacció?
- No volia veure’l, de cap manera. Em controlaven perquè no vingués cap a mi. Ja vaig deixar ben clar que era al·lèrgic des del primer restaurant, a Can Mauri. I allà no va haver-hi cap problema. Per això, em vaig enfadar molt. No es juga amb la salut de ningú i això és una línia vermella.
- Pel que fa a la puntuació, va quedar segon amb un 5,7 i un 7 al menjar. S'ho esperava?
- Sorprès! A cuina van puntuar bé, tenint en compte que li vam posar un 7 de mitjana a l’Àlex. El vam puntuar baix, perquè ens feia por la competència. Ho reconec: sabíem que tenia un nivell alt. Si t'haig de ser sincer, crec que el nostre capítol es va enfocar massa com a reality show. Haurien d’haver desqualificat en Sergi, i més sabent que la Tina havia quedat última, quan ell realment no és cuiner. Només ho va fer per sortir a televisió, va arruïnar la reputació de Can Sidro. Dirà el que vulgui dels cargols que cuinen, però considero que els meus són més bons, perquè soc el cuiner i els faig jo.
- A la confrontació final, en Marc Ribas va dir que tenia molta voluntat i que se seguís esforçant com a cuiner i així arribaria on volgués. Què li va semblar?
- Molt bé, sobretot venint d'un cuiner de renom com ell. No he anat encara al seu restaurant, però sens dubte, vull provar-lo. Està aquí al costat.
- Des de l'emissió del programa, ha augmentat la clientela a El Cargol Daurat?
- Moltíssim! Ve gent de fora de Terrassa, per exemple, de El Prat... O em paren pel carrer, em reconeixen i em diuen unes paraules. El dia que es va emetre no hi cabíem, els clients volien veure el capítol al local. Em vaig demanar festa i vaig anar a veure’l també. No m'ho volia perdre!
-Què poden esperar els terrassencs de El Cargol Daurat?
- Li diria a tothom que vingués i fes una ullada. Tenim de tot. Si els agraden els cargols, sens dubte és el seu lloc.
La curiosa personalitat d’en Sergi i la intoxicació del Víctor van generar polèmica a les xarxes. El programa, reconegut amb el Premi Ondas 2022 en una cadena d'àmbit no espanyol, va ser el més vist del dia a TV3 -una quota de 23,3%-. Després de les reaccions dels espectadors, en Víctor, que combina la seva afició a la cuina amb ser DJ amb el grup terrassenc Kogollada Crew, explica la seva experiència a LaTorre:
- Quedar com a segon millor cuiner del Vallès Occidental no és una cosa petita, però tot té els seus orígens. Com va començar la seva afició per la cuina?
- Quan era petit passava molt de temps a Can Serra, Vacarisses, amb els meus avis. Amb 14 anys vaig començar a experimentar a la cuina i de mica en mica em vaig aficionar. Sempre m’ha agradat menjar, i com que soc al·lèrgic a la proteïna de la llet i de la vedella, vaig aprendre a cuinar coses que pogués ingerir sense problemes.
DJ, cantant, actor... i cuiner! El Víctor Manuel Pajares, del Cargol Daurat, val per a tot! #JocDeCartesTV3pic.twitter.com/8HKrKS6QcU
— Joc de cartes TV3 (@JocdeCartesTV3) October 19, 2022
- I com va acabar aterrant a El Cargol Daurat?
-La Llar Fundació em va donar l’oportunitat de ser cuiner a les nits, i des d’allà vaig anar passant per diferents restaurants. Vaig estar de cap de cuina a la Granja de Vacarisses, i al març d'enguany ja vaig començar a El Cargol Daurat. Tot ha estat a base d’experiència. Realment, mai he estudiat cuina.
- Com va decidir apuntar-se a Joc de Cartes?
- Van trucar al meu cap de cuina de la Granja i van comentar que estaven buscant un cap de cuina jove, de menys de 35 anys. Vaig animar-me i vaig acceptar, aleshores estava estava a punt d'entrar a El Cargol Daurat. Quan em van dir que estava seleccionat, els vaig explicar que estava en un projecte nou i els va semblar bé. Estaven decidits a escollir-me.
- Arriba el moment de gravar el programa. Coneix als altres concursants? Quina és la primera impressió que es va endur d’ells?
- Des d’un principi no vaig connectar amb en Sergi, i després de tota la història que va passar al programa, no vull ni veure’l. Amb l’Àlex, molt bé. De fet, encara parlo amb ell. I amb la Tina també.
- Des d'un primer moment deixa clara la seva al·lèrgia. Tot i així, pateix al local de la Tina i la gran polèmica al restaurant del Sergi.
- La reacció va ser a l’instant. Vaig notar picor a la gola, i vaig posar-me en alerta perquè em podia donar un xoc anafilàctic i no hagués arribat ni a l’hospital, no és cap broma. Em va fer molta ràbia. Normalment, soc molt tranquil, però si juguen amb la meva salut...Per aquí sí que no passo.
Després de tres àpats junts, el Sergi li ha servit al Víctor un plat que no podia menjar perquè hi és al·lèrgic i ha hagut de prendre antihistamínics d'urgència! #JocDeCartesTV3pic.twitter.com/DgS01iPawp
— Joc de cartes TV3 (@JocdeCartesTV3) October 19, 2022
- I quan li comenten que l’al·lèrgia venia realment de la salsa espanyola feta amb ossos de vedella que duia el magret.
- El rodatge de Joc de Cartes és testeig, tampoc proves al 100% els plats. Només em vaig posar dos o tres trossos a la boca, però com que tot estava en contacte amb la salsa, vaig tenir reacció al·lèrgica. Realment, no va haver-hi molt de marge entre el segon plat i les postres, així que, era difícil determinar què m’havia causat l’al·lèrgia. Just quan vaig tastar el pastís em va començar la reacció. També dubtava per la cremositat que tenia, perquè semblava llet. Per això, vaig insistir que comprovessin si de veritat en portava.
En aquell moment tots ens vam adonar que en Sergi no era cuiner. Ja ho sospitàvem, però aquell instant va ser el definitiu. Un vertader xef que elabora tots els plats sap quan una reducció de magret portarà vedella o no, igual que va dir que s’havia llevat a les set del matí per fer especialment el pastís amb llet de soja. No l’havia fet ell, sinó un pastisser.
- Després de prendre l’antihistamínic, l’al·lèrgia va anar baixant. Va intentar parlar amb en Sergi? Quina va ser la seva reacció?
- No volia veure’l, de cap manera. Em controlaven perquè no vingués cap a mi. Ja vaig deixar ben clar que era al·lèrgic des del primer restaurant, a Can Mauri. I allà no va haver-hi cap problema. Per això, em vaig enfadar molt. No es juga amb la salut de ningú i això és una línia vermella.
"Crec que el nostre capítol es va enfocar massa com a 'reality show'"
- Pel que fa a la puntuació, va quedar segon amb un 5,7 i un 7 al menjar. S'ho esperava?
- Sorprès! A cuina van puntuar bé, tenint en compte que li vam posar un 7 de mitjana a l’Àlex. El vam puntuar baix, perquè ens feia por la competència. Ho reconec: sabíem que tenia un nivell alt. Si t'haig de ser sincer, crec que el nostre capítol es va enfocar massa com a reality show. Haurien d’haver desqualificat en Sergi, i més sabent que la Tina havia quedat última, quan ell realment no és cuiner. Només ho va fer per sortir a televisió, va arruïnar la reputació de Can Sidro. Dirà el que vulgui dels cargols que cuinen, però considero que els meus són més bons, perquè soc el cuiner i els faig jo.
- A la confrontació final, en Marc Ribas va dir que tenia molta voluntat i que se seguís esforçant com a cuiner i així arribaria on volgués. Què li va semblar?
- Molt bé, sobretot venint d'un cuiner de renom com ell. No he anat encara al seu restaurant, però sens dubte, vull provar-lo. Està aquí al costat.
- Des de l'emissió del programa, ha augmentat la clientela a El Cargol Daurat?
- Moltíssim! Ve gent de fora de Terrassa, per exemple, de El Prat... O em paren pel carrer, em reconeixen i em diuen unes paraules. El dia que es va emetre no hi cabíem, els clients volien veure el capítol al local. Em vaig demanar festa i vaig anar a veure’l també. No m'ho volia perdre!
-Què poden esperar els terrassencs de El Cargol Daurat?
- Li diria a tothom que vingués i fes una ullada. Tenim de tot. Si els agraden els cargols, sens dubte és el seu lloc.