08
d'abril
de
2022, 08:00
Actualitzat:
9:00h
Després de l'estiu passat els veïns dels carrers de Galileu i Arquimedes de Terrassa estan en peu de guerra per aturar el que consideren "una situació insuportable" en aquests carrers de la ciutat. Des que es va limitar el trànsit per la rambla d'Ègara, a partir del 2007 quan van començar les obres, que aquests dos carrers paral·lels -un de pujada i l'altre de baixada- han assumit bona part dels vehicles. Però va ser amb l'arribada de la pandèmia, quan sense moviment a l'exterior, els veïns van ser conscients el que patien dia rere dia.
En una entrevista amb LaTorre, a peu de carrer l'Enric Domènech i l'Eduard Montull, dos dels veïns que formen part de la plataformaSalvem Galileu/Arquimedes posen veu al problema que pateixen. Cada dia 10.000 vehicles passen per cada una d'aquestes vies generant problemes de contaminació acústica i de pol·lució als que hi viuen. Des de la plataforma exigeixen solucions "immediates" a l'Ajuntament per no agreujar la situació. "Nosaltres no volem vianantitzar aquests carrers sinó, limitar-hi l'accés dels vehicles que els utilitzen per creuar la ciutat", apunten.
- El nom de la plataforma és Salvem Galileu/Arquimedes. Estan en perill aquests carrers de la ciutat?
- Eduard: Hem de salvar-los perquè no continuen sent unes carreteres. No els estan fent servir els veïns per anar a casa seva o els veïns per anar a comprar. Els estan fent servir tothom qui viu al nord de la ciutat per sortir cap a l'autopista. Són carrers de nucli antic, molt estrets, i tot això genera un enorme problema de contaminació i aquí està el segon salvem. Salvem els que hi vivim. Estem en uns nivells de contaminació tant acústica com de pol·lució que superen tots els límits.
- Quan creen la plataforma i per què?
- Enric: La reivindicació sempre hi ha sigut. Ja fa molts anys que notem que hi ha massa trànsit en aquests carrers, que es fan servir com avingudes. Després de l'estiu vam crear la plataforma perquè els veïns ja no podem més i diem prou! Va néixer d'una reunió de l'associació de veïns on ens vam trobar unes 30 o 40 persones. A la reunió amb l'Ajuntament vam ser-hi 60 presencialment -amb aforament limitat per la Covid- però la van seguir telemàticament moltes més persones.
- Per tant, és una qüestió que preocupa.
- Eduard: És un problema que preocupa i molt. El que passa que estàvem tan immersos en el problema que no ens adonàvem de la magnitud. Però arriba la pandèmia, ens confiem a casa, deixen de passar cotxes, i t'adones que podrien ser Arquimedes i Galileu. Fins i tot Arquimedes és tan estret que no es pot ampliar la vorera més de 15 cm.
- Es queixen de molt trànsit però també del pas de camions de gran tonatge.
- Enric: Aquests carrers es fan servir com avingudes i no ho són. Cada dia passen 10.000 vehicles per cada un d'ells. Com bé dius els camions és un altre problema greu que hi ha. Hi ha camions durant tot el dia, sense horari, i qualsevol mena de camió, tràilers inclosos. Sembla increïble.
Eduard: Són camions que estan entrant literalment a casa dels veïns. Els que viuen en baixos o al primer pis tenen la caixa del camió a l'alçada del sofà. A més a més, com que és tan estret, el tens en línia recta a dos metres.
- L'Ajuntament planteja pacificar els carrers i disminuir-ne el trànsit rodat, ampliar les voreres, què els sembla la proposta?
- Eduard: Tant l'Ajuntament com l'oposició estan d'acord amb l'anàlisi. Aquests no són carrers per tenir 10.000 vehicles. S'han adonat que cal limitar l'accés de tots aquells vehicles que només els facin servir per passar, però discrepem enormement amb els tempos i els calendaris. L'Ajuntament continua instal·lat en la idea que "com que fa molt temps que s'esperen, no ve d'una mica més" i el que no entenen és que és exactament al contrari: No podem més, literalment.
Enric: Tots els veïns coincidim que en això ens hi va la salut. L'aire contaminat de cada dia i el soroll.
Eduard: A Terrassa hi ha una estació que mesura la pol·lució, la tenim a la rotonda del Doré on corre l'aire i allà no hi viu ningú. Crec que això està fet expressament. Els veïns et diran que no poden estendre la roba. Nosaltres no tenim un mesurador de contaminants en els pulmons, però si estens un llençol de color blanc, quan el vas a recollir ja veuràs de quin color està.
- Comentava que l'ajuntament està d'acord amb l'anàlisi, però no amb els tempos, quina resposta els han donat?
- Eduard: Nosaltres d'aquella primera reunió, donem una oportunitat a l'Ajuntament perquè ho solucionin. Si la seva única posició és anar-ho posposant, doncs haurem de donar sortida a altres formes de reivindicació. A nosaltres ens hi va la salut i amb això no hi podem jugar.
Enric: El mes que ve tenim previst una nova trobada de veïns perquè tothom pugui dir què fem. Des de fa mig any estem fent reunions i no veiem que es faci res per solucionar el problema.
- Quin hauria de ser el primer pas, segons vostès?
- Enric: hi ha un primer punt, amb el qual nosaltres estem molt d'acord, que és el de col·locar càmeres per regular el trànsit de pas -com a la Rambla- i els carrers seran pels veïns per tothom qui vulgui deixar el cotxe al pàrquing. La idea és prohibir el trànsit de pas. Això ens han dit que primer ho estudiaran, han de licitar les càmeres i que potser entrarà l'any 2024 i nosaltres no podem esperar dos anys més.
Eduard: És una solució que va al moll del problema, que és treure cotxes. És un projecte factible i econòmicament ni tan sols és car. Per això no entenem que l'Ajuntament ho posposi fins al 2024. Emplacem a l'Ajuntament a ser una mica més valents. Si no ho fan ara, no és pel cost perquè parlem d'uns 70.000 euros en una ciutat que té 280 milions de pressupost i amb un model de mobilitat que segons ells, encaixa. Que expliquin bé perquè no ho volen fer ara, però nosaltres no podem ser víctimes del tempo polític. Seria molt trist que poden solucionar un problema de salut dels veïns, ho condicionin a uns interessos electorals.
Enric: A més a més alternatives n'hi ha pel trànsit, però tampoc hem de ser nosaltres els que hem de buscar-les.
Eduard: No obstant això, estic convençut que els veïns descobriran que tenen alternatives millors per sortir de la ciutat. No crec que cap dels cotxes que passen per aquí li agradi estar parat. I el que viu per sobre del Passeig del Vint-i-dos de juliol potser no hi ha pensat mai que si va cap a la dreta sortiria de la ciutat molt més de pressa. Hi ha un cert component de costum.
- Fa uns mesos es va habilitar la rambla per accedir al pàrquing del mercat de la independència i així evitar part del trànsit. S'ha notat?
- Enric: No perquè acaben sent pocs vehicles. La idea inicial era informar-ho bé i no s'ha fet del tot bé perquè la gent no ho sap.
Eduard: Crec que no hi ha ningú que llegint els panells de l'Ajuntament entengui que pot accedir al pàrquing per la rambla. Aquesta mesura no és miraculosa perquè al pàrquing hi ha uns 800 vehicles és a dir el 8% del problema, però és un pas en la bona direcció. Vam proposar que editessin un díptic i que ho donessin a la gent que aparca, que és el públic a qui ens volem dirigir.
- Com haurien de ser els carrers idealment?
- Enric: Imagino que serien carrers amb el trànsit necessari per als veïns i comerços. Evidentment, s'hauria d'arreglar l'asfalt, fer les voreres amples, etc.
Eduard: Haurien de ser com és el carrer del Pare Llaurador entre Rambla i Galileu: voreres amples, amb arbres, amb molt poca altura entre la vorera i la calçada i això serà possible perquè eliminarem molts vehicles i podràs ser molt més amable pels vianants.
- Recentment, hi ha presència policial per les zones de càrrega i descàrrega, una de les seves reclamacions, n'hi ha prou?
- Eduard: La càrrega i descàrrega és quelcom que no podem treure perquè com que a la Rambla no van preveure aquestes zones aquí hi ha d'haver el del comerç d'aquests carrers més tot el de la Rambla. Els comerciants són els primers que estarien disposats a solucions més imaginatives com utilitzar els carrers transversals que estan tallats al trànsit perquè durant unes franges horàries es poguessin utilitzar per càrrega i descàrrega.
Enric. La gent fa servir els estacionaments de càrrega i descàrrega a hores que no toquen i l'altre dia vam veure que hi havia tres policies. Ja està bé si va ser el primer dia de molts per posar ordre i control.
- El volum excessiu es concentra a les hores punta?
- Eduard: A totes hores hi ha un trànsit continuat. A més a més els camions ho dificulten enormement, generen molts problemes a l'hora de girar o descarregar. Des de les 7 del matí fins a les 20 h del vespre pràcticament és de manera ininterrompuda. I de nit, això passa a ser una mena de l'autopista amb molta velocitat i música molt alta perquè tenim la zona d'oci a tocar. I això també se solucionaria amb la limitació dels vehicles de pas.
En una entrevista amb LaTorre, a peu de carrer l'Enric Domènech i l'Eduard Montull, dos dels veïns que formen part de la plataformaSalvem Galileu/Arquimedes posen veu al problema que pateixen. Cada dia 10.000 vehicles passen per cada una d'aquestes vies generant problemes de contaminació acústica i de pol·lució als que hi viuen. Des de la plataforma exigeixen solucions "immediates" a l'Ajuntament per no agreujar la situació. "Nosaltres no volem vianantitzar aquests carrers sinó, limitar-hi l'accés dels vehicles que els utilitzen per creuar la ciutat", apunten.
- El nom de la plataforma és Salvem Galileu/Arquimedes. Estan en perill aquests carrers de la ciutat?
- Eduard: Hem de salvar-los perquè no continuen sent unes carreteres. No els estan fent servir els veïns per anar a casa seva o els veïns per anar a comprar. Els estan fent servir tothom qui viu al nord de la ciutat per sortir cap a l'autopista. Són carrers de nucli antic, molt estrets, i tot això genera un enorme problema de contaminació i aquí està el segon salvem. Salvem els que hi vivim. Estem en uns nivells de contaminació tant acústica com de pol·lució que superen tots els límits.
- Quan creen la plataforma i per què?
- Enric: La reivindicació sempre hi ha sigut. Ja fa molts anys que notem que hi ha massa trànsit en aquests carrers, que es fan servir com avingudes. Després de l'estiu vam crear la plataforma perquè els veïns ja no podem més i diem prou! Va néixer d'una reunió de l'associació de veïns on ens vam trobar unes 30 o 40 persones. A la reunió amb l'Ajuntament vam ser-hi 60 presencialment -amb aforament limitat per la Covid- però la van seguir telemàticament moltes més persones.
- Per tant, és una qüestió que preocupa.
- Eduard: És un problema que preocupa i molt. El que passa que estàvem tan immersos en el problema que no ens adonàvem de la magnitud. Però arriba la pandèmia, ens confiem a casa, deixen de passar cotxes, i t'adones que podrien ser Arquimedes i Galileu. Fins i tot Arquimedes és tan estret que no es pot ampliar la vorera més de 15 cm.
- Es queixen de molt trànsit però també del pas de camions de gran tonatge.
- Enric: Aquests carrers es fan servir com avingudes i no ho són. Cada dia passen 10.000 vehicles per cada un d'ells. Com bé dius els camions és un altre problema greu que hi ha. Hi ha camions durant tot el dia, sense horari, i qualsevol mena de camió, tràilers inclosos. Sembla increïble.
Eduard: Són camions que estan entrant literalment a casa dels veïns. Els que viuen en baixos o al primer pis tenen la caixa del camió a l'alçada del sofà. A més a més, com que és tan estret, el tens en línia recta a dos metres.
- L'Ajuntament planteja pacificar els carrers i disminuir-ne el trànsit rodat, ampliar les voreres, què els sembla la proposta?
- Eduard: Tant l'Ajuntament com l'oposició estan d'acord amb l'anàlisi. Aquests no són carrers per tenir 10.000 vehicles. S'han adonat que cal limitar l'accés de tots aquells vehicles que només els facin servir per passar, però discrepem enormement amb els tempos i els calendaris. L'Ajuntament continua instal·lat en la idea que "com que fa molt temps que s'esperen, no ve d'una mica més" i el que no entenen és que és exactament al contrari: No podem més, literalment.
Enric: Tots els veïns coincidim que en això ens hi va la salut. L'aire contaminat de cada dia i el soroll.
Eduard: A Terrassa hi ha una estació que mesura la pol·lució, la tenim a la rotonda del Doré on corre l'aire i allà no hi viu ningú. Crec que això està fet expressament. Els veïns et diran que no poden estendre la roba. Nosaltres no tenim un mesurador de contaminants en els pulmons, però si estens un llençol de color blanc, quan el vas a recollir ja veuràs de quin color està.
- Comentava que l'ajuntament està d'acord amb l'anàlisi, però no amb els tempos, quina resposta els han donat?
- Eduard: Nosaltres d'aquella primera reunió, donem una oportunitat a l'Ajuntament perquè ho solucionin. Si la seva única posició és anar-ho posposant, doncs haurem de donar sortida a altres formes de reivindicació. A nosaltres ens hi va la salut i amb això no hi podem jugar.
"Arriba la pandèmia, ens confiem a casa, deixen de passar cotxes, i t'adones que podrien ser Arquimedes i Galileu"
Enric: El mes que ve tenim previst una nova trobada de veïns perquè tothom pugui dir què fem. Des de fa mig any estem fent reunions i no veiem que es faci res per solucionar el problema.
- Quin hauria de ser el primer pas, segons vostès?
- Enric: hi ha un primer punt, amb el qual nosaltres estem molt d'acord, que és el de col·locar càmeres per regular el trànsit de pas -com a la Rambla- i els carrers seran pels veïns per tothom qui vulgui deixar el cotxe al pàrquing. La idea és prohibir el trànsit de pas. Això ens han dit que primer ho estudiaran, han de licitar les càmeres i que potser entrarà l'any 2024 i nosaltres no podem esperar dos anys més.
"Seria molt trist que poden solucionar un problema de salut dels veïns, ho condicionin a uns interessos electorals"
Eduard: És una solució que va al moll del problema, que és treure cotxes. És un projecte factible i econòmicament ni tan sols és car. Per això no entenem que l'Ajuntament ho posposi fins al 2024. Emplacem a l'Ajuntament a ser una mica més valents. Si no ho fan ara, no és pel cost perquè parlem d'uns 70.000 euros en una ciutat que té 280 milions de pressupost i amb un model de mobilitat que segons ells, encaixa. Que expliquin bé perquè no ho volen fer ara, però nosaltres no podem ser víctimes del tempo polític. Seria molt trist que poden solucionar un problema de salut dels veïns, ho condicionin a uns interessos electorals.
Enric: A més a més alternatives n'hi ha pel trànsit, però tampoc hem de ser nosaltres els que hem de buscar-les.
Eduard: No obstant això, estic convençut que els veïns descobriran que tenen alternatives millors per sortir de la ciutat. No crec que cap dels cotxes que passen per aquí li agradi estar parat. I el que viu per sobre del Passeig del Vint-i-dos de juliol potser no hi ha pensat mai que si va cap a la dreta sortiria de la ciutat molt més de pressa. Hi ha un cert component de costum.
- Fa uns mesos es va habilitar la rambla per accedir al pàrquing del mercat de la independència i així evitar part del trànsit. S'ha notat?
- Enric: No perquè acaben sent pocs vehicles. La idea inicial era informar-ho bé i no s'ha fet del tot bé perquè la gent no ho sap.
Eduard: Crec que no hi ha ningú que llegint els panells de l'Ajuntament entengui que pot accedir al pàrquing per la rambla. Aquesta mesura no és miraculosa perquè al pàrquing hi ha uns 800 vehicles és a dir el 8% del problema, però és un pas en la bona direcció. Vam proposar que editessin un díptic i que ho donessin a la gent que aparca, que és el públic a qui ens volem dirigir.
- Com haurien de ser els carrers idealment?
- Enric: Imagino que serien carrers amb el trànsit necessari per als veïns i comerços. Evidentment, s'hauria d'arreglar l'asfalt, fer les voreres amples, etc.
Eduard: Haurien de ser com és el carrer del Pare Llaurador entre Rambla i Galileu: voreres amples, amb arbres, amb molt poca altura entre la vorera i la calçada i això serà possible perquè eliminarem molts vehicles i podràs ser molt més amable pels vianants.
- Recentment, hi ha presència policial per les zones de càrrega i descàrrega, una de les seves reclamacions, n'hi ha prou?
- Eduard: La càrrega i descàrrega és quelcom que no podem treure perquè com que a la Rambla no van preveure aquestes zones aquí hi ha d'haver el del comerç d'aquests carrers més tot el de la Rambla. Els comerciants són els primers que estarien disposats a solucions més imaginatives com utilitzar els carrers transversals que estan tallats al trànsit perquè durant unes franges horàries es poguessin utilitzar per càrrega i descàrrega.
Enric. La gent fa servir els estacionaments de càrrega i descàrrega a hores que no toquen i l'altre dia vam veure que hi havia tres policies. Ja està bé si va ser el primer dia de molts per posar ordre i control.
- El volum excessiu es concentra a les hores punta?
- Eduard: A totes hores hi ha un trànsit continuat. A més a més els camions ho dificulten enormement, generen molts problemes a l'hora de girar o descarregar. Des de les 7 del matí fins a les 20 h del vespre pràcticament és de manera ininterrompuda. I de nit, això passa a ser una mena de l'autopista amb molta velocitat i música molt alta perquè tenim la zona d'oci a tocar. I això també se solucionaria amb la limitació dels vehicles de pas.