Pedalant per camins croats

Un grup d'amics recorren en bicicleta de muntanya els parcs naturals i algunes illes de Croàcia

Publicat el 12 de juliol de 2012 a les 17:28
Grup de ciclistes de Matadepera abans d'agafar el vaixell Foto: La Torre

Cada any, quan arriba el bon temps, el Club BTT de Matadepera organitza un viatge amb bicicleta. El 2011 va ser al desconegut Peloponès. Enguany, un grup de 14 socis i sòcies van pedalar pels camins i corriols de la República de Croàcia. La colla va recórrer 300 km per terres  croates, per les de l'interior i per les de l'Adriàtic.  

"Uns recorreguts espectaculars per parcs naturals, unes illes d'aigües  transparents, una gent encantadora, un bon menjar i unes vistes excepcionals van  ser la delícia de tota una setmana", de les sis etapes, diuen els protagonistes.

Sense avaries, sense accidents i amb un bon temps. Narcís Serrat, un dels promotors, assenyala que el grup destaca per la solidaritat i la bona entesa, fonamental quan s'afronten reptes de llarga durada i hi ha desconeixença de l'indret. Es va preparat i s'ha estudiat l'itinerari, però a l'hora de pedalar sempre hi ha elements que no són ben bé com es pensava i requereixen un esforç complementari.

Van passar pel Parc Nacional Plitvicka Jezera, declarat Patrimoni de l’Humanitat per la UNESCO, una meravella de pedra calcària en el qual l’aigua ha creat llacs i cascades de colors verds amb tonalitats impossibles i que sempre està en contínua transformació.
La segona etapa va transcórrer pel Parc Nacional de Krka. L’etapa és del més pur estil BTT, ja que es pedala tot el dia per camins i corriols plens de pedres i amb forts desnivells.

Una mica de navegació
En la tercera, per primer cop es canvien els pedals per les hèlixs d'un vaixell i es navega fins l’illa de Brac. Allà, tot són pujades, entre pedreres de material blanc. La Casa Blanca americana i el Reichstag alemany estan construïts amb aquesta pedra.

L’illa de Mljet té fama de ser la més bonica de l’Adriàtic. Segons diu la llegenda, Ulisses hi va romandre durant anys encisat de la nimfa Calipso. Va ser la quarta etapa.

La darrera pedalada va ser Dubrovnik-Dubrovnik. Curta, per gaudir de la ciutat. Les petjades de la recent guerra hi són ben presents: els murs derruïts, les baines dels projectils per terra i sobretot, les tombes dels nois croats que hi van morir.

Tot just tornar ja s'han posat a pensar i a treballar en l'aventura que faran l'any vinent. Hi ha dues possibilitats, i totes dues són illes: Creta i una d'arrels catalanes, Sardenya.