Recollida d'aliments al Rebost de Terrassa Foto: Joan Manel Oller

El usuaris del Rebost de Terrassa no responen a un únic paràmetre, però el més general, el beneficiari típic, és una parella amb dos o tres fills i amb molts mesos o anys a l'atur.

Carmen i Juan són un jove matrimoni amb una nena de tres anys i un nadó de vuit mesos. Ella cobra 575 euros al mes del PIRMI. Ell fa molts mesos que no troba ni una feina, "tot i que no paro de buscar-ne. Ja no sé on anar ni on trucar. Fa cinc anys que no puc treballar".

Carmen llança una pregunta a l'aire: "Com podem sobreviure pagant un lloguer de 400 euros?" A la parella només li queden 175 euros per passar el mes, per pagar tots els serveis de la casa i la resta de necessitats. Amb l'agreujant que el menut és al·lèrgic a les proteïnes de la vaca i li calen aliments especials. "Tot s'acaba de complicar, perquè són més cars que els altres". El Rebost els ofereix un cop de mà, fonamental per a sobreviure.

Altres entitats socials contribueixen amb altres materials a fer més planera la seva vida. Però estan disposats a fer una passa endavant i a deixar el lloguer del pis i buscar-ne un "entre els centenars que ara mateix estan buits a la ciutat. Sí, parlo d'ocupar un habitatge. És l'única solució que hi veig. Com a mínim em quedaran els 575 euros del PIRMI. La nena ha de seguir anant a l'escola". "La situació és complicada, i no hi veig una sortida a curt termini."

Mare separada
Un cas diferent és el d'Arianna, una jove mare separada de 34 anys i amb tres nens als que mantenir, de 11, 9 i un any. Des de fa 36 mesos que no té feina, i se'n surt gràcies a la pensió que li passa el seu exmarit, "amb el que afortunadament em porto molt bé i ajuda sempre que cal. Tinc una hipoteca petita i puc anar fent i anar-la pagant. Però sense la solidaritat de les entitats socials de Terrassa no sé pas si me'n sortiria. I també he tingut sort de gaudir de beques de menjador".

Arianna reconeix que hi ha dies en els que està baixa de moral. "Altres, com avui mateix, veig  les coses millor, i tinc més forces per tirar endavant. Venir a buscar els aliments al Rebost, que són molt bons i permeten elaborar una dieta equilibrada, és com una alenada d'aire fresc. Els voluntaris són gent encantadora, i estan sempre per tu i per les teves necessitats". Aquesta descripció que fa de la gent que ofereix el seu temps de forma desinteressada es pot comprovar passant una estona al Rebost mentre preparen les cistelles i les reparteixen als demandants.

Els voluntaris s'entreguen en cos i ànima i sempre amb un somriure a la cara. Atenen amb tota la paciència del món totes les peticions, tot i que algunes no tenen raó de ser. El diàleg i l'amabilitat apareixen com dos dels trets més destacats. I no ha de ser fàcil, quan en alguns moments es fan cues de gent esperant els aliments. Tot i això, Arianna reconeix que els primers dies tenia vergonya d'acostar-se a les instal·lacions a buscar la cistella. "Després et passa, i si hi vas és perquè ho necessites".

Nen sense menjador
Zora i Abdellah són una parella de marroquins amb més de 10 anys de residència a Terrassa. Tenen tres fills i a casa seva no hi entra ni un sol euro des de fa temps, encara que de vegades reben ajudes de subsistència. Ella treballava en un domicili però la crisi va fer que la persona que la tenia contractada prescindís del servei. Albert Soler, el responsable del Rebost, afirma "que de vegades em sorprèn que puguin sobreviure amb el poc que tenen. Però ho aconsegueixen. Els nens ja no es poden quedar a menjar a l'escola perquè l'empresa que els elabora els ha dit que ja han acumulat massa impagaments".

Albert exposa el cas d'una noia jove, terrassenca, i també amb tres fills, separada i pendent de rebre el PIRMI, "que veient com estan les coses pot trigar a rebre. Els nens ja no poden anar a cap excursió de l'escola. La noia viu a la casa d'un familiar.

Un darrer cas, una mica diferent. És el d'una parella de Barcelona que va marxar de Barcelona, on els lloguers eren cars, i va aterrar a Terrassa, on eren més assequibles. Però va arribar la crisi i els dos es van quedar sense feina. I havien de mantenir a tres fills, amb unes ajudes públiques de 852 euros en total. Les cistelles del Rebost els han permès respirar una mica.