Els castells són un esport? Són només una manifestació de cultura popular dels Països Catalans? Són una demostració del que pot aconseguir la força del grup? Què punyetes són els castells? Tants caps, tants barrets. Tothom pot tenir la seva resposta... o les seves respostes. La meva: cultura popular. Per tant, no hi ha d'haver classificacions, ni puntuacions, ni concursos... Hom suposa. Qualsevol castell, qualsevol, té valor per ell mateix, pel que representa per la colla, per l'esforç de les persones que el fan.

Torno al "hom suposa". No m'agraden els rànquings ni els concursos... em sembla. Tanmateix, acostumo a mirar els rànquings els dies que els publiquen els diaris i, fa uns anys, també anava al Concurs de Tarragona -ara em manca temps per fer certes coses que m'agraden-. Els rànquings m'expliquen com va la cosa i com van les colles i què es pot esperar més o menys. El concurs és un espectacle impressionant on evidentment hi ha colles que fan bogeries per guanyar.

Ni rànquings ni concursos, però totes les colles -les grans especialment- lluiten per ser les millors. I els Minyons de Terrassa en són un clar exemple. Treballen perquè els agrada l'experiència. Però també treballen per superar les colles de Valls i la de Vilafranca. No cal que ens enganyem, els castells no són un esport però hi ha competició, hi ha voluntat de ser més que l'altra colla, de fer les construccions més grans. La mirada endins existeix, és el fonament dels castells. Es gaudeixen perquè agraden. La mirada enfora també existeix. Es vol ser el primer en fer un castell nou, es cerca la complicitat de la premsa per difondre el fet casteller, es comparen construccions...

Vaja, que en aquesta societat del segle XXI tothom pot fer el que vulgui. A qui li agradi el rànquing, que se'l miri. A qui li no agradi, que no miri. Qui vulgui anar al concurs, que hi vagi. Hi ha espai per tothom. Vinga Minyons, s'ha d'obrir el debat sobre el concurs, ni que sigui com a tema de debat de la colla i encara que generi polèmica.