Ambdós centres hospitalaris tenien les urgències plenes, evidentment, tot i que l'hospital públic Hassan II estva molt més ple. Ens van fer la visita dins una consulta amb tres pacients més, però així i tot, van anar molt més ràpids i van estar molt més per la feina. Vam ser atesos des del primer moment a l'últim, i ens van ajudar i respondre absolutament a totes les preguntes que vàrem formular.
Mútua de Terrassa, amb una vintena de persones a la sala d'espera, metges de guàrdia entrant i sortint a sopar fora, malalts una mica desatesos, i una espera interminable, i com sempre, amb molt poques explicacions del perquè no cridàven a ningú per a Traumatologia...
Quan ets fora de casa enyores el que tens aquí, quan arribes aquí et fas la següent pregunta: He estat a un hospital africà, i m'han atès molt millor que a casa, i de manera gratuïta. Com és que a casa meva em sento tant desatesa i tant desprotegida en la mateixa situació? Què està passant? No som al primer món?
Magda Salvador (Terrassa)
Magda Salvador (Terrassa)
