Es tracta de la segona fase del projecte d’immunocontracepció que dóna continuïtat a la prova pilot, realitzada entre els anys 2017 i 2019 i, en la qual Terrassa també va participar juntament amb els municipis de Matadepera, Sant Cugat del Vallès i Vacarisses, així com la Diputació de Barcelona.
En la primera fase es va avaluar l’efectivitat del tractament amb la vacuna anomenada Gonacon en aquests animals per reduir els nivells de progesterona a les femelles i de testosterona en els mascles. Els resultats van evidenciar la seva eficàcia, especialment, entre les femelles i els mascles joves, perquè s’ha comprovat que afavoreix la creació d’anticossos davant les hormones de la funció reproductora.
Si els resultats finals d'aquesta segona fase són favorables, en un futur aquest mètode podrà contribuir a controlar la població de senglars limitant la reproducció de l’espècie i ser una de les alternatives a les batudes.
[h3]Augment de senglars[/h3]
Cal recordar que les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. A Terrassa en els últims cinc anys ha augmentat la presència de senglars passant dels 22 albiraments l'any 2017 als 39 l'any 2021.
L'objectiu del projecte doncs, respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d'incidències i millorar la convivència amb l'espècie. Com a mesura de prevenció, es recomana tancar bé els contenidors després de dipositar les escombraries; no deixar deixalles a prop; lligar els gossos davant la seva presència i conduir amb precaució, perquè poden travessar carrers i carreteres.
I, en cas de detectar la seva presència, cal evitar moviments o sorolls bruscos perquè ho podrien interpretar com una amenaça directa; no acostar-se ni donar-li menjar perquè, així, és com perden la por a les persones.
[noticia]78769[/noticia]
Els senglars són animals que no tenen predadors. A Catalunya la densitat de senglars ha augmentat a conseqüència de diversos factors com l’expansió dels boscos i dels conreus de regadiu, que fa que disposin de més menjar; de la sequera que els ha impulsat a buscar menjar més enllà dels boscos; d’un sotabosc cada vegada més dens que facilita el seu refugi; de la inexistència de depredadors i de l’augment de cries nascudes arran de l’encreuament amb altres espècies, com els porcs vietnamites i els porcs de granja. Això fa que en lloc de les 4-6 cries que poden parir a l’any els senglars autòctons s’enfilin fins a les 10-12 que poden gestar les femelles creuades.
Aquest projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona -principal institució promotora- i coordinat pel Grup d’Investigació sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, el National Wildlife Research Centre (NWRC) dels EUA, l'Animal and Plant Health Agency (APHA) de Gran Bretanya i The Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control.
L'objectiu del projecte doncs, respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d'incidències i millorar la convivència amb l'espècie. Com a mesura de prevenció, es recomana tancar bé els contenidors després de dipositar les escombraries; no deixar deixalles a prop; lligar els gossos davant la seva presència i conduir amb precaució, perquè poden travessar carrers i carreteres.
I, en cas de detectar la seva presència, cal evitar moviments o sorolls bruscos perquè ho podrien interpretar com una amenaça directa; no acostar-se ni donar-li menjar perquè, així, és com perden la por a les persones.
[noticia]78769[/noticia]
Els senglars són animals que no tenen predadors. A Catalunya la densitat de senglars ha augmentat a conseqüència de diversos factors com l’expansió dels boscos i dels conreus de regadiu, que fa que disposin de més menjar; de la sequera que els ha impulsat a buscar menjar més enllà dels boscos; d’un sotabosc cada vegada més dens que facilita el seu refugi; de la inexistència de depredadors i de l’augment de cries nascudes arran de l’encreuament amb altres espècies, com els porcs vietnamites i els porcs de granja. Això fa que en lloc de les 4-6 cries que poden parir a l’any els senglars autòctons s’enfilin fins a les 10-12 que poden gestar les femelles creuades.
Aquest projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona -principal institució promotora- i coordinat pel Grup d’Investigació sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, el National Wildlife Research Centre (NWRC) dels EUA, l'Animal and Plant Health Agency (APHA) de Gran Bretanya i The Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control.
