L'han batejat com a 'Moviment del 15M', però el 15 de maig només va ser el dia en què les espurnes que molta gent portava dins es van unir per crear un foc que encara avui no s'ha apagat. Cadascuna de les persones que participen en les protestes té uns motius diferents per fer-ho, però totes tenen en comú que ja fa temps que estan indignades. Alguns sempre han desconfiat de la representativitat del sistema polític, d’altres van explotar amb la reforma laboral o les retallades en serveis públics, i uns quants es troben a l’atur i se senten impotents per no poder pagar la hipoteca. Però malgrat la gran varietat de motius que els han fet sortir al carrer, tots tenen clar que només units poden canviar alguna cosa.
Els primers a reaccionar van ser els madrilenys, i ja el dia 15, després de la manifestació a favor d'una democràcia real, van acampar a la Puerta del Sol. A la Plaça de Catalunya de Barcelona l'acampada va començar el dilluns 17, i a Terrassa les primeres tendes es van plantar el dimecres 18.
Ni-ni’s involuntaris
Les crítiques, evidentment, no van trigar a aparèixer. Durant aquests dies se n'han dit de tots colors però, de moment, els acampats han desmuntat el que ja es començava a convertir en un tòpic: que la majoria de joves pertanyien a la generació ni-ni. És cert que molts dels acampats ni estudien ni treballen, però aquest és precisament un dels motius pels quals estan indignats. “Molts som llicenciats però no trobem feina”, diu un acampat.
L'individualisme com a valor omnipresent en la nostra societat és un altre dels tòpics que els indignats han fet caure. A les acampades hi ha gent de totes les edats, de diverses ideologies i, fins i tot, amb situacions personals oposades. “Aquí hi ha gent molt diferent, però tots col·laborem d’una o altra manera”, deia divendres un assistent a l’assemblea.
Demanar molt, o poc?
A cada una de les places on hi ha acampades les respectives assemblees han acordat algunes de les reivindicacions que volen transmetre. En el cas de Terrassa, el document (es pot consultar a acampadatrs.net), és força ambiciós. Els grups de treball de cada àmbit, però, encara treballen en una versió definitiva. Hi ha qui opina que s’hauria d’arribar a un acord de mínims per poder obtenir el suport del màxim nombre de gent possible. D’altres, en canvi, pensen que s’ha de demanar molt per aconseguir alguna cosa.
De moment, una setmana més
Ahir al vespre els indignats de Terrassa van decidir en assemblea allargar l'acampada com a mínim una setmana més. Al debat previ a la votació van sorgir diverses opinions. “Estar acampats al carrer desgasta molt”, va dir un dels que van parlar, que va afegir que mantenir el campament fins que el moviment estigui massa desgastat serà contraproduent. “De moment el moviment només ha anat cap amunt, ens hem de quedar”, va dir un altre. “L'acampada és un símbol”, va dir un tercer per defensar que s'havia de mantenir. Finalment es va aprovar per una clara majoria estar-s'hi fins diumenge vinent, dia en que es tornarà a debatre el tema. A més, també es va aprovar la celebració d’una assemblea setmanal cada diumenge a les 20h.
A l'assemblea d'ahir també es va parlar sobre cap a on va el moviment. D'opinions i idees en van sorgir de tota mena i de moment sembla que no hi ha res massa clar. Aquest és precisament un dels motius pels que alguns opinaven que l'acampada s'ha de mantenir, per perfilar millor el moviment. Sigui com sigui, el que està clar és que, de moment, entre els indignats regna l’optimisme: “si mires enrere sempre que hi ha hagut un canvi ha començat així, des de baix”, deia una assistent a l’assemblea.
Les xifres
245 tendes de campanya. Són les que l’organització va comptabilitzar fins ahir al migdia. L’anterior diumenge n’hi havia unes 70.
12.000 signatures en suport de l’acampada. Són les que havien recollit a Terrassa fins ahir al vespre abans de l’assemblea general.
Treball i oci a l’acampada
Des que es van instal·lar les primeres tendes de campanya al Raval de Montserrat, els indignats han organitzat fins l’últim detall del campament. Les comissions de logística i cuina, per exemple, s’encarreguen que al campament no hi falti res. La de comunicació, de mantenir informats als mitjans i difondre l’acampada a través de les xarxes socials. I la d’organització, d’elaborar propostes de continuació del ‘Moviment del 15M’. A més, hi ha grups de treball oberts a tothom sobre diverses temàtiques -habitatge, immigració, gènere, etc.- que debaten propostes per incloure al document que recollirà les demandes dels indignats de Terrassa.
Però no tot és feina a l’acampada. La comissió d’activitats s’ha encarregat de què, qui vulgui, també pugui desconnectar. Cada dia hi ha tallers d’alguna cosa i dissabte es va organitzar un petit festival de música al davant del Mercat de la Independència on van tocar-hi diversos artistes. Ahir a la tarda, a més, va haver-hi espectacle de circ.
Els primers a reaccionar van ser els madrilenys, i ja el dia 15, després de la manifestació a favor d'una democràcia real, van acampar a la Puerta del Sol. A la Plaça de Catalunya de Barcelona l'acampada va començar el dilluns 17, i a Terrassa les primeres tendes es van plantar el dimecres 18.
Ni-ni’s involuntaris
Les crítiques, evidentment, no van trigar a aparèixer. Durant aquests dies se n'han dit de tots colors però, de moment, els acampats han desmuntat el que ja es començava a convertir en un tòpic: que la majoria de joves pertanyien a la generació ni-ni. És cert que molts dels acampats ni estudien ni treballen, però aquest és precisament un dels motius pels quals estan indignats. “Molts som llicenciats però no trobem feina”, diu un acampat.
L'individualisme com a valor omnipresent en la nostra societat és un altre dels tòpics que els indignats han fet caure. A les acampades hi ha gent de totes les edats, de diverses ideologies i, fins i tot, amb situacions personals oposades. “Aquí hi ha gent molt diferent, però tots col·laborem d’una o altra manera”, deia divendres un assistent a l’assemblea.
Demanar molt, o poc?
A cada una de les places on hi ha acampades les respectives assemblees han acordat algunes de les reivindicacions que volen transmetre. En el cas de Terrassa, el document (es pot consultar a acampadatrs.net), és força ambiciós. Els grups de treball de cada àmbit, però, encara treballen en una versió definitiva. Hi ha qui opina que s’hauria d’arribar a un acord de mínims per poder obtenir el suport del màxim nombre de gent possible. D’altres, en canvi, pensen que s’ha de demanar molt per aconseguir alguna cosa.
De moment, una setmana més
Ahir al vespre els indignats de Terrassa van decidir en assemblea allargar l'acampada com a mínim una setmana més. Al debat previ a la votació van sorgir diverses opinions. “Estar acampats al carrer desgasta molt”, va dir un dels que van parlar, que va afegir que mantenir el campament fins que el moviment estigui massa desgastat serà contraproduent. “De moment el moviment només ha anat cap amunt, ens hem de quedar”, va dir un altre. “L'acampada és un símbol”, va dir un tercer per defensar que s'havia de mantenir. Finalment es va aprovar per una clara majoria estar-s'hi fins diumenge vinent, dia en que es tornarà a debatre el tema. A més, també es va aprovar la celebració d’una assemblea setmanal cada diumenge a les 20h.
A l'assemblea d'ahir també es va parlar sobre cap a on va el moviment. D'opinions i idees en van sorgir de tota mena i de moment sembla que no hi ha res massa clar. Aquest és precisament un dels motius pels que alguns opinaven que l'acampada s'ha de mantenir, per perfilar millor el moviment. Sigui com sigui, el que està clar és que, de moment, entre els indignats regna l’optimisme: “si mires enrere sempre que hi ha hagut un canvi ha començat així, des de baix”, deia una assistent a l’assemblea.
Les xifres
245 tendes de campanya. Són les que l’organització va comptabilitzar fins ahir al migdia. L’anterior diumenge n’hi havia unes 70.
12.000 signatures en suport de l’acampada. Són les que havien recollit a Terrassa fins ahir al vespre abans de l’assemblea general.
Treball i oci a l’acampada
Des que es van instal·lar les primeres tendes de campanya al Raval de Montserrat, els indignats han organitzat fins l’últim detall del campament. Les comissions de logística i cuina, per exemple, s’encarreguen que al campament no hi falti res. La de comunicació, de mantenir informats als mitjans i difondre l’acampada a través de les xarxes socials. I la d’organització, d’elaborar propostes de continuació del ‘Moviment del 15M’. A més, hi ha grups de treball oberts a tothom sobre diverses temàtiques -habitatge, immigració, gènere, etc.- que debaten propostes per incloure al document que recollirà les demandes dels indignats de Terrassa.
Però no tot és feina a l’acampada. La comissió d’activitats s’ha encarregat de què, qui vulgui, també pugui desconnectar. Cada dia hi ha tallers d’alguna cosa i dissabte es va organitzar un petit festival de música al davant del Mercat de la Independència on van tocar-hi diversos artistes. Ahir a la tarda, a més, va haver-hi espectacle de circ.
