Diu Salvador Cot que Ràdio Terrassa l'han tancada des de Madrid. No hi estic d'acord. La desaparició de Ràdio Terrassa és la crònica d'una mort anunciada. Un crim perpetrat impunement, i davant dels ulls de tota la societat terrassenca, per José Manuel Salillas. Diuen ara amics de qui va ser durant molts anys el propietari i director general de l'emissora que a Salillas encara li dura el disgust pel tancament. No entenc per què. Va vendre amb nocturnitat i traïdoria Ràdio Club 25 (se'n recorden?, ara és diu Kiss FM) i Ràdio Terrassa a Blas Herrero, sabent que signava una sentència de mort sobre totes dues emissores.
I això ho va fer després d'haver convertit una emissora amb prop de 80 anys d'història i considerada una de les millors escoles de periodisme en un cementiri d'elefants. Durant molts anys, els joves periodistes -entre els quals m'hi compto- que vam treballar a Ràdio Terrassa no vam ser més que mà d'obra barata per cobrir les quotes d'informatius que exigia la cadena Ser. I això va anar empitjorant amb el pas dels anys.
Aquests dies s'han destacat grans noms de la història de Ràdio Terrassa. No els repetiré, però n'hi afegiré dos més, potser amb menys renom però excel·lents professionals i millors persones: Àngel Càrdenas i Ramon Moncho.
Potser algú considerarà aquest article com una revenja. No és la intenció que té, perquè com una vegada va dir, no exempt de polèmica, l'exregidor Jaume Cañameras: "Els mitjans de comunicació privats estan per guanyar diners i els públics per guanyar eleccions". La realitat ho confirma. Salillas té el compte corrent alimentat per molts zeros i els grups polítics de la ciutat l'espai mediàtic assegurat.
I això ho va fer després d'haver convertit una emissora amb prop de 80 anys d'història i considerada una de les millors escoles de periodisme en un cementiri d'elefants. Durant molts anys, els joves periodistes -entre els quals m'hi compto- que vam treballar a Ràdio Terrassa no vam ser més que mà d'obra barata per cobrir les quotes d'informatius que exigia la cadena Ser. I això va anar empitjorant amb el pas dels anys.
Aquests dies s'han destacat grans noms de la història de Ràdio Terrassa. No els repetiré, però n'hi afegiré dos més, potser amb menys renom però excel·lents professionals i millors persones: Àngel Càrdenas i Ramon Moncho.
Potser algú considerarà aquest article com una revenja. No és la intenció que té, perquè com una vegada va dir, no exempt de polèmica, l'exregidor Jaume Cañameras: "Els mitjans de comunicació privats estan per guanyar diners i els públics per guanyar eleccions". La realitat ho confirma. Salillas té el compte corrent alimentat per molts zeros i els grups polítics de la ciutat l'espai mediàtic assegurat.
