Quan la Maria, el Jordi, la Rosa i el Joan van sortir diumenge al matí a buscar bolets amb els seus fills poc es podien imaginar la sorpresa que els esperava allà a la vall del Montcau. Sorpresa pels nens, el Marçal, el Roger, el Bernat, l'Arnau i el Jan, i ensurt, i gros, pels pares. De bolets en van trobar pocs, per no dir cap, dels que són bons per menjar. I és que només eren una excusa per sortir una estona a escampar la boira i passejar per un espai natural. Però van fer una descoberta especial: una granada, al mig del bosc, a poc metres del camí que porta a la Font de La Guineu i a quatre passes del quilòmetre 18,3 de la carretera de Terrassa a Talamanca.
Quan un dels menuts va veure la granada pocs el van creure. Ni la resta dels nens, d'entre 6 i 11 anys, ni els pares. Però tenia raó i no feia broma. Des d'uns metres de distància semblava una pinya caiguda de l'arbre, petrificada. Tanmateix, era una altra cosa, de ferro forjat, amb aparença de vella, encara que amb una forma característica, coneguda mercès a les sèries i pel·lícules de guerra. Els diccionaris ho deixen ben clar: un projectil que conté explosius i que està proveït d'un dispositiu que quan s'arrenca provoca l'explosió de la càrrega.
Com va anar a parar la granada a la zona i en quina època és ara per ara una incògnita. Podria ser de la Guerra Civil espanyola, però és només una hipòtesi sense massa fonaments. Tampoc se sap el perill real d'esclatar, ni les condicions en l'interior del projectil.
Els Mossos d'Esquadra, avisats pels "descobridors", van desplaçar-se fins al camí de la Font de la Guineu i van confirmar l'aparició de la granada. Els agents de la comissaria de Terrassa van trucar als especialistes del TEDAX per a que se n'encarreguessin.
Tot apunta a que les darreres i fortes pluges que han caigut sobre la comarca i sobre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac han arrossegat terra i han deixat al descobert aquesta petita però perillosa arma de guerra. Els nens la van trobar en un lloc amb una petita pendent, a la part de baix, i on hi havia signes clars de reguerols.
Quan un dels menuts va veure la granada pocs el van creure. Ni la resta dels nens, d'entre 6 i 11 anys, ni els pares. Però tenia raó i no feia broma. Des d'uns metres de distància semblava una pinya caiguda de l'arbre, petrificada. Tanmateix, era una altra cosa, de ferro forjat, amb aparença de vella, encara que amb una forma característica, coneguda mercès a les sèries i pel·lícules de guerra. Els diccionaris ho deixen ben clar: un projectil que conté explosius i que està proveït d'un dispositiu que quan s'arrenca provoca l'explosió de la càrrega.
Com va anar a parar la granada a la zona i en quina època és ara per ara una incògnita. Podria ser de la Guerra Civil espanyola, però és només una hipòtesi sense massa fonaments. Tampoc se sap el perill real d'esclatar, ni les condicions en l'interior del projectil.
Els Mossos d'Esquadra, avisats pels "descobridors", van desplaçar-se fins al camí de la Font de la Guineu i van confirmar l'aparició de la granada. Els agents de la comissaria de Terrassa van trucar als especialistes del TEDAX per a que se n'encarreguessin.
Tot apunta a que les darreres i fortes pluges que han caigut sobre la comarca i sobre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac han arrossegat terra i han deixat al descobert aquesta petita però perillosa arma de guerra. Els nens la van trobar en un lloc amb una petita pendent, a la part de baix, i on hi havia signes clars de reguerols.
