La ciutat de Balaguer farà un homenatge a Joan Sauret, Salvador Puig Antich i Guillem Agulló en l'acte institucional de la Diada Nacional. Serà el dimarts 10 de setembre a partir de dos quarts de nou, a l’església gòtica de Santa Maria. 

En aquest acte es commemoraran el 50 aniversari del naixement de Guillem Agulló, el jove valencià militant de moviments d’esquerres i antifeixistes, que va ser assassinat per motius polítics l’any 1993, per part d’un grup de joves que formaven part d’un grup d’extrema dreta. 

D’altra banda, es commemorarà el 50 aniversari de la mort de Salvador Puig Antich, anarquista i antifeixista català, molt actiu en la lluita per l'alliberament de la classe obrera actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Puig Antich va ser condemnat per un tribunal militar com a responsable de la mort del subinspector Francisco Anguas, i va morir executat al garrot vil el març de 1974, a l’edat de 25 anys.  

Igualment, també es commemorarà el 125è aniversari del naixement del periodista i polític Joan Sauret, nascut a Balaguer l’any 1899. Sauret va emigrar de ben jove a Buenos Aires, on va iniciar la seva carrera periodística a través de la revista Ressorgiment, així com un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Quan tenia 20 anys va tornar a Balaguer, on va obrir una impremta i va crear la revista Pla i Muntanya, una de les publicacions lleidatanes més importants de la dècada dels 20 i els 30. Sauret va ser estret col·laborador de Josep Tarradellas, al que va succeir al capdavant d'ERC des de 1954 fins 1976. L’any 1983 va tornar a Balaguer, on va morir dos anys després.

Un cop finalitzat l’acte institucional, es farà una ballada de sardanes amb la Cobla 11 de Setembre a l’exterior de l’església.

L’endemà, dimecres dia 11 de setembre a partir de les dotze, es farà una ofrena floral al monument dedicat a la Unitat de la Llengua, conegut amb l’acrònim de l’Escull, i que és obra de l’artista balaguerí Josep Mateu Profitós.

En aquesta obra, Mateu va idear dues formes geomètriques abstractes que arrenquen de la base de l’escultura i que formen un tercer volum, el qual es correspon amb la part central d’un ventall. Aquest plantejament parteix de la multiplicitat de lectures que poden oferir les formes geomètriques abstractes a l’hora de representar un tema tant complex com la unitat de la llengua.