La Guingueta d'Àneu acull fins a finals d'agost l'exposició Bruixes de dol, una instal·lació artística que invita els visitants a explorar la història de la persecució, la invisibilització i les violències sofertes per les dones, especialment les del món rural. L'exposició, inaugurada en el marc del festival Dansàneu, traça un recorregut des de la cacera de bruixes fins als nostres dies, amb una mirada crítica i feminista.

Inspirada en el poemari Bruixa de dol de la poeta Maria-Mercè Marçal, la mostra compta amb la participació d'artistes com la il·lustradora Cesca Gelabert, la fotògrafa Rut Solé i el músic Arnau Obiols. A més, inclou una entrevista a la filòsofa i activista feminista Silvia Federici, una figura clau en l'estudi de la cacera de bruixes gràcies a la seva obra Caliban i la bruixa.

L'escriptora i periodista Ivet Eroles, comissaria de l'exposició, ha destacat que Bruixes de dol no només vol visibilitzar la repressió històrica de les dones, sinó també contribuir a la restitució de la seva memòria. La mostra s'emmarca en la commemoració del 600 aniversari de les Ordinacions d'Àneu, una fita jurídica reconeguda internacionalment com la primera llei contra la bruixeria a Europa.

Eroles, que ha dedicat part de la seva carrera a estudiar la cacera de bruixes, subratlla la importància de reconèixer la singularitat històrica i el pes jurídic d'aquest text, tot recordant que encara avui és necessari combatre els estigmes i les violències que persisteixen.