No hi havia botes de futbol ni pilotes sobre la taula, però la trobada d'aquesta setmana al barri de Pardinyes ha tingut tota l'autoexigència d'una final de primer nivell. Representants d'Òmnium Cultural i del C.F. Pardinyes han segellat un pacte que busca revertir la pèrdua d'ús social del català en l'esport base. El repte és concret: 30 dies entrenant i jugant exclusivament en català.
La iniciativa no és un exercici teòric, sinó que s'ha traslladat directament a la gespa artificial amb dos equips: un equip benjamí masculí (9-10 anys) i el juvenil femení. Durant un mes sencer, des d'aquest març fins a finals d'abril, el català serà l'única llengua de joc, tant en les instruccions tècniques com en la intimitat del vestidor o les converses informals de l'escalfament.
Rafa Gimena, president del C.F. Pardinyes, explica a Nació que la recepció ha estat molt positiva: "Ens van convidar a sumar-nos a aquest repte i ens va semblar bé. Tant els entrenadors com els jugadors ho han assumit amb naturalitat i ja estan mirant d'entrenar i jugar en català". En aquest sentit, des d'Òmnium Cultural subratllen que la clau de l'èxit és precisament aquesta acceptació interna. "Estem convençuts que la manera de guanyar és trencar les inèrcies lingüístiques des de dins i de forma positiva", apunten des de l'entitat. "No volem imposar canvis externs, sinó que el repte neixi del consens de cada equip: són els mateixos jugadors i jugadores qui defineixen i assumeixen els seus objectius. Això garanteix que el canvi es visqui com una cosa pròpia i natural".
L'objectiu del projecte és generar inèrcies positives en un entorn on, sovint, el castellà acaba sent la llengua dominant per inèrcia social. Segons Gimena, el club reflecteix la realitat bilingüe del barri, però detecta una tendència que cal cuidar: "Al món de l'esport, el castellà guanya terreny i s'acaba homogeneïtzant. Tot i que els nens estan escolaritzats, l'ús social el marca la llengua materna i, si s'ajunten uns quants, sovint no senten la necessitat de canviar al català".
El president matisa que el projecte no busca l'exclusió, sinó la protecció del patrimoni lingüístic: "No perseguim que deixin de parlar en castellà, sinó defensar el català i cuidar-lo".
Pardinyes, més que un club: cohesió i barri
Amb uns 320 jugadors, 27 equips i projectes de futbol inclusiu consolidats (en col·laboració amb les fundacions Ilersis i Aspros), el Pardinyes reafirma la seva funció com a eina d'integració social. "Som un club social i de barri. Fem comunitat perquè els joves puguin socialitzar-se a nivell local, i el català n'és una part fonamental", afirma Gimena.
Des d'Òmnium insisteixen que l'aposta pel català té beneficis que van més enllà de la filologia i entren directament en la dinàmica de grup. "Aquest repte compartit és una eina brutal per reforçar la cohesió i la comunicació interna, uns valors que acaben repercutint directament en el rendiment esportiu", expliquen fonts d'Òmnium. "Aquí ningú guanya sol: l'objectiu només s'assoleix si tot el grup s'hi implica, fomentant una corresponsabilitat real que els fa créixer com a equip".
Si el repte s'assoleix amb èxit, els equips rebran un premi pedagògic: una masterclass amb referents del futbol professional. El primer a sumar-se ha estat el balaguerí Robert Martínez, actual seleccionador de Portugal. Aquesta prova pilot a Lleida aspira a ser la llavor d'un projecte d'Òmnium molt més ambiciós que es pugui replicar en clubs i disciplines esportives de tota Catalunya. De moment, a Pardinyes, la pilota ja parla en català.
