L’horitzó del Lleida CF comença a aclarir-se, tot i que el nom del seu salvador continua sent, per ara, el secret més ben guardat de la capital del Segrià. Segons va confirmar l'adjunt a la presidència, Marc Torres, el club ja té un compromís signat per escrit amb un empresari britànic resident a França, vinculat al sector de l’hoteleria, que assumirà de forma immediata els 1,8 milions d’euros necessaris per segellar la pau amb la Seguretat Social i Hisenda. Aquest desembarcament de capital no és només un pegat d'urgència: el nou inversor s’ha compromès a garantir la viabilitat del club durant els set anys del conveni concursal, cobrint amb el seu patrimoni personal qualsevol despesa on l'entitat no arribi.
L’operació suposarà un relleu total en el pont de comandament. Torres ja ha anunciat que farà un pas al costat un cop es formalitzi l’entrada del nou grup en una assemblea amb els vuit socis actuals. Paral·lelament, l’encara president Luis Pereira tancarà la seva etapa amb un gest de renúncia: el club assegura que l'empresari gallec no reclamarà els 2,5 milions d'euros que hauria aportat durant el seu mandat. Tot i que la presentació oficial s'ajorna unes setmanes per evitar "pressions" externes, el calendari apreta: els fons han d'arribar en un màxim de quinze dies per complir amb els acords administratius.
L'estratègia del nou propietari va més enllà de liquidar deutes; l'objectiu és bastir una estructura esportiva potent, amb especial èmfasi en el futbol base i la incorporació de figures de pes en la gestió futbolística. Segons Torres, l'inversor arriba a Lleida amb la intenció d'expandir els seus negocis i veu en el club la plataforma ideal per entrar al món de l'esport, després que l'entitat descartés altres opcions com un grup turc o la via encapçalada per Ramon Planes.
En el balanç d'aquesta etapa que tanca, la directiva reivindica haver acabat l'exercici amb superàvit i subratlla la bona sintonia amb la Paeria, que ja coneix l'esborrany del nou conveni de l'estadi per als pròxims quatre anys. Tot i l'autocrítica per haver retardat el concurs de creditors, el club treu pit d'haver competit esportivament fins al final malgrat la asfíxia econòmica que ara, si l'acord es materialitza, podria passar a la història.
