"La mort i els impostos són les úniques coses segures al món". La frase de Benjamin Franklin la podrien ampliar els afeccionats del futbol lleidatà, que podrien afegir-hi una tercera qüestió inevitable: les desgràcies del Lleida CF. Quan semblava que la sort somreia per fi el club del Camp d'Esports amb l'arribada d'un nou inversor, el destí ha capgirat el guió per posar l'entitat al caire de la desaparició amb un argument que ni el mateix Franz Kafka s'hauria atrevit a plantejar.
La detenció per estafa del presumpte inversor que havia de salvar el Lleida CF ha estat el darrer episodi, i possiblement el més surrealista, d’una història que ara sí sembla tenir els dies comptats. El club blau ha viscut atrapat en una espiral de deutes, desconfiança i caos institucional que, en només dos anys, l’ha conduït a una desaparició que ja es dona per feta fins i tot als despatxos del club.
La imatge és devastadora. Un club històric buscant desesperadament dos milions d’euros per sobreviure mentre els terminis judicials avancen. I al mig de tot plegat, un personatge que es presenta com el gran salvador, que promet estabilitat econòmica i continuïtat institucional, però que acaba sent detingut pels Mossos d'Esquadra perquè ni tan sols podia acreditar la seva identitat real. L’adjunt a la presidència, Marc Torres, ha explicat que les sospites van aparèixer quan s’havia d’executar el pas definitiu de l’operació. “Alguna cosa no acabava de lligar malgrat saber que aquest individu estava ben assessorat”, ha admès tot sol i plorant a la sala de premsa.
Problemes de liquiditat i deutes amb Hisenda i la RFEF
La crisi financera del club es va agreujar especialment durant la temporada 2024-2025. La directiva encapçalada per Luis Pereira va reconèixer que el club havia iniciat la temporada amb un dèficit estructural d’uns 400.000 euros, una situació que va provocar dificultats per afrontar pagaments de nòmines, proveïdors i altres obligacions econòmiques.
Davant aquesta situació, el club va anunciar l’entrada en preconcurs de creditors l’abril del 2025 amb l’objectiu de reestructurar el deute i intentar evitar la desaparició de l’entitat.
El deute amb Hisenda i la RFEF
Un altre dels principals problemes que ha arrossegat el Lleida CF ha estat l’increment del deute amb l’Agència Tributària. Segons la mateixa entitat, una inspecció fiscal vinculada a períodes anteriors a l’actual direcció va augmentar el deute en aproximadament 800.000 euros.
A això s’hi va afegir el conflicte amb la Real Federación Española de Fútbol. El club denunciava que la federació no havia retornat un aval de 246.000 euros corresponent a la temporada 2023-2024 i, paral·lelament, exigia un nou dipòsit de 156.000 euros per poder competir. Aquesta situació va afectar greument la liquiditat de l’entitat.
El conflicte pel Camp d'Esports
La crisi econòmica també ha estat marcada pel conflicte institucional amb la Paeria de Lleida per l’ús del Camp d'Esports. Les tensions amb l’Ajuntament i la possibilitat de perdre l’ús de l’estadi van generar encara més desconfiança entre possibles inversors. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va mantenir una posició molt crítica amb la gestió del club, fet que va incrementar la tensió institucional al llarg dels darrers mesos.
La història del presumpte inversor fals resumeix perfectament el moment que viu l’entitat: desesperació, improvisació i una necessitat urgent d’aferrar-se a qualsevol esperança. La promesa d’un grup empresarial disposat a assumir el deute semblava una sortida inesperada. Es parlava de viabilitat a llarg termini, de set anys de compromís i d’una nova etapa.
Ara, la sensació dins i fora del club és que el marge s’ha acabat. El procés concursal dona temps fins al 5 de juny per trobar una solució definitiva, però des de la mateixa direcció ja es reconeix que no existeix cap alternativa real sobre la taula. La frase pronunciada per Torres és probablement la més dura que s’ha escoltat en tots aquests mesos de crisi: “Ara mateix no hi ha futur”.
Molts aficionats recorden inevitablement la caiguda de la històrica UE Lleida el 2011. 14 anys després, la ciutat podria tornar a perdre el seu principal referent futbolístic, novament ofegat pels deutes i la mala gestió.
