Una investigació liderada per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) ha posat al descobert una notable varietat de dinosaures carnívors de diferents mides a l’actual zona dels Pirineus a finals del Cretaci, pocs milers d’anys abans que els dinosaures desapareguessin arreu del món.

L’estudi, publicat a Cretaceous Research, es basa en l’anàlisi de dents fòssils localitzades al jaciment de Molí del Baró-1, al Pallars Jussà, un dels pocs llocs d’Europa que conserva restes d’aquesta època propera a l’extinció massiva fa 66 milions d’anys.

Aquest jaciment ha aportat diverses dents de dinosaures teròpodes —els coneguts dinosaures carnívors— un grup fins ara poc conegut a la península Ibèrica i Catalunya. Mentre que en altres regions es documenta una gran diversitat d’aquests animals, a la zona pirinenca fins ara les restes trobades eren escasses i poc estudiades.

Els fòssils analitzats indiquen la presència de tres grups principals: velociraptorins, dromeosaurins i troodòntids. Els velociraptorins, de mida generalment petita però amb algunes espècies més grans, i els dromeosaurins tenien una dieta carnívora basada en un mecanisme d’alimentació de “punxar i estirar”, que consistia en mossegar per després arrencar la carn amb un moviment enrere de les dents.

D’altra banda, els troodòntids, representats a Catalunya per l’espècie Tamarro insperatus, tenien una dieta omnívora amb una alta proporció de plantes, diferent dels altres teròpodes carnívors.

A més, s’ha identificat un quart tipus de carnívor, la forma més petita trobada al jaciment, que podria correspondre a un llinatge que es creia extingit durant el Maastrichtià i que només s’havia trobat a l’actual Xina.

Bernat Vila, coautor de l’estudi, destaca que “la presència d’aquests grups a la regió d’Ibero-Armòrica mostra un panorama molt diferent del que es coneixia a altres llocs del planeta en aquest període final del Cretaci”. Aquesta antiga illa gegant, que incloïa la península Ibèrica i el sud de França, tenia faunes de dinosaures amb característiques pròpies.

L’estudi també ha analitzat les marques de desgast de les dents, que indiquen que els dinosaures d’aquest jaciment, tot i ser de mida petita, ocupaven nínxols ecològics diferents, cosa que reduïa la competència entre ells.

Els jaciments dels Pirineus són fonamentals per entendre els últims dinosaures d’Europa, amb espècies exclusives com Pararhabdodon isonensis, Tamarro insperatus i Abditosaurus kuehnei. Aquestes troballes no només són clau per a la ciència, sinó que també alimenten la divulgació en museus i centres d’interpretació del territori.