La recent campanya d’excavacions a l’antiga ciutat romana d’Iesso, actualment Guissona (Segarra), ha posat al descobert dos espais significatius que aporten llum sobre l’ordenació urbana i la vida quotidiana dels seus habitants. Les excavacions s’han centrat en un punt d’encreuament de dues de les principals vies romanes, el cardo i el decumanus, així com en un edifici situat al nord de la zona de les termes, que podria haver tingut una funció comercial.

Els treballs formen part del 18è Curs d’Arqueologia Ciutat romana de Iesso, una iniciativa que compta amb la participació d’una quinzena d’estudiants d’arqueologia i una desena de formadors i investigadors, entre els quals hi ha docents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tècnics del Museu de Guissona i doctorands. L’objectiu principal d’aquest curs és proporcionar als futurs arqueòlegs l’oportunitat de combinar teoria i pràctica a través de l’excavació directa a un jaciment de gran valor patrimonial.

Els resultats obtinguts en aquesta última intervenció ajuden a comprendre millor com estava estructurada la ciutat d’Iesso i quines condicions de vida tenien els seus habitants. Un dels exemples més destacats és la troballa, en campanyes anteriors, d’una canonada de plom que evidenciava l’existència d’un sistema d’aigua corrent, un element avançat que denota una alta preocupació per la higiene i el confort urbà.

En aquesta ocasió, una part de les excavacions s’ha focalitzat en un edifici proper a les termes, que per la seva configuració i els materials recuperats –on destaca una important quantitat de monedes– no sembla tenir un caràcter residencial, sinó més aviat comercial. Tot i que encara caldrà aprofundir en la seva funció exacta, els arqueòlegs consideren que podria haver estat un espai destinat al comerç o a alguna activitat econòmica relacionada amb la ciutat.

D’altra banda, l’estudi de l’encreuament entre el cardo i el decumanus ha permès observar com aquestes vies principals van evolucionar i ampliar-se amb el temps, adaptant-se al creixement urbà que va tenir lloc cap a finals del segle I després de Crist. Aquestes reformes reflecteixen el dinamisme i la capacitat d’adaptació d’Iesso com a ciutat interior dins del territori català.

La professora Núria Romaní, investigadora principal del projecte, ha destacat el valor patrimonial "excepcional" d’Iesso, una de les poques ciutats romanes d’interior ben conservades a Catalunya. Aquest jaciment, que s’estén sobre gairebé dues hectàrees, forma part d’un parc arqueològic accessible al públic que permet continuar explorant i conservant el llegat històric de la zona.

El 18è Curs Arqueològic Ciutat romana de Iesso es va iniciar el 7 de juliol i ha finalitzat el passat 18 de juliol, comptant amb la participació de 25 professionals, entre estudiants i formadors. Més enllà de les excavacions, el curs inclou activitats formatives com sortides, conferències i tallers que complementen la formació pràctica i teòrica.

Organitzat per la UAB, el Museu de Guissona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el projecte d’investigació rep finançament tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Guissona, posant en valor un espai clau per a la comprensió de la romanització a l’interior de Catalunya.