Balaguer tornarà a viure aquest dijous la Cavalcada dels Reis d’Orient, dels Reixos, com molts n’hi diuen a la ciutat. L’esdeveniment ha generat debat en els darrers anys pels canvis que s’han implementat des del Departament de Cultura de la Paeria, que ha tingut la pretensió de trencar amb les estètiques i mètodes del passat per renovar, actualitzar i nostrar aquesta tradició. El canvi de vestuari i el nou relat festiu han fet arrufar el nas a alguns, i és lògic que això passi perquè es reformula una escenificació arrelada i que durant anys s’ha fixat com una estampa inamovible que ha deixat pòsit sentimental en molts ciutadans.

Els Reixos són matèria sensible i s’han d’entendre les crítiques, perquè en qüestió de gustos estètics és impossible (i no és desitjable tampoc) trobar unanimitat. No obstant, la renovació de la Cavalcada que s’ha completat durant aquesta legislatura té tres particularitats que la fan objectivament millor que les que es feien fins fa pocs anys i que s’equiparaven més a un entreteniment tradicional de poble petit sense recursos que no pas al que mereixia tenir la segona ciutat de les Terres de Lleida com és Balaguer. 

1. El relat: La revetlla dels Reixos de Balaguer té un relat que va més enllà de l’arribada dels Mags d’Orient que es fa arreu (que no eren tres ni tampoc eren mags) i ha incorporat personatges que la fan més plena i la connecten a uns valors de tradició i d’actualitat (natura, respecte, esforç, diversitat cultural…) que no estem en condicions de menysprear, vistes les dinàmiques del nostre món actual. Les tres patgesses, la Pipa, la Polsim, els serenos, la missatgeria, les llamineres, els carboners i els nous aires dels tres Reis d’Orient configuren un “univers màgic”, si em permeten l’expressió, que li dóna personalitat a la festa i la fa reconeixible com a balaguerina. La fa única. 

2. La identitat: La Cavalcada és de Balaguer, però no perquè passi per alguns carrers de la ciutat, sinó perquè alguns dels personatges hi tenen vincle real. Les patgesses i els carboners en són els exemples més clars d’aquest fet: Albaflor, Dolldargent i Ditsdeseda són figures inspirades en el llibre “Les fades de Mormur” que el balaguerí Josep Carner Ribalta, un dels grans homentots locals del segle XX, va publicar l'any 1973. Aquest relligam amb la història pròpia es veu també amb els carboners, que connecten amb la tradició de la foguera dels Innocents del 27 de desembre, un costum que va caure en desús fa un segle i que ara s’ha recuperat.

3. La participació: La tercera raó per la qual podem convenir que la festa dels Reis Mags ha millorat és la de la participació i major visibilització. De la vintena de persones que participaven a la Cavalcada fa anys (tres reis, catorze platges i un Camarlenc o “Xambelan”) s’ha passat a 150. Un canvi més que notable que reforça, a més, un esperit participatiu que a la ciutat tants cops s’ha trobat a faltar i que manta vegades ha estat motiu de lament i crítica. La Cavalcada serveix per trencar l’”individualisme balaguerí”, i ho fa visible durant setmanes amb la progressiva entrada en escena als carrers, ja des de principis de mes de desembre, dels protagonistes. Per dir-ho d’una altra manera, Balaguer viu els Reixos durant un mes, i no només durant la tarda del 5 de gener com passava abans.