La restauració, efectuada entre el juny del 2015 i el maig del 2016, amb diverses aturades per problemes climatològics, l'ha dirigit el Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL), amb la supervisió del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat amb un pressupost d'uns 19.000 euros.
La portalada és originària de l'ermita del Tormillo, nucli pertanyent a Peralta de Alcofea (Osca), municipi que havia format part del Bisbat de Lleida i que reclama l'entrega d'aquesta peça. Recentment, el Govern ha declarat l'església de Sant Martí, construïda entre mitjans del segle XII i el XIII, bé cultural d'interès nacional.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, acompanyat del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha inaugurat aquest matí la restauració de la portalada sud de l'església de Sant Martí de la ciutat de Lleida, duta a terme en el darrer any per professionals del Centre d'Art d'Època Moderna de la UdL, amb la supervisió del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.
L'actuació s'ha fet davant l'estat de deteriorament natural que presentava la peça, característic de la pedra sorrenca amb què està construïda, per tal d'evitar nous despreniments que fessin perillar la integritat del monument.
L'església de Sant Martí de Lleida
L'església de San Martí de Lleida, una de els primeres de la capital del Segrià i actualment tancada al culte, és un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l'estil gòtic. Es té constància de l'existència de la parròquia des de l'any 1168, encara que la construcció de l'edifici correspon a la segona meitat dels segles XII i XIII. Durant els segles XIV i XV s'hi van afegir capelles laterals, com ara la del Santíssim. Tant després de la Guerra dels Segadors com després de la guerra del Francès, l'església es va utilitzar com a caserna i va passar per períodes d'abandó.
Una peça reclamada per Aragó
A finals del segle XIX, el bisbe Josep Meseguer, fundador del Museu Diocesà de Lleida, va encarregar la restauració del temple, moment en què s'hi va aixecar a la façana sud una espadanya i s'hi va ubicar, després de ser adquirida per Meseguer, la portalada romànica procedent de l'església vella del nucli del Tormillo de Peralta d'Alcofea (Osca), parròquia que presentava estat de ruïna.
Actualment aquesta localitat oscenca, que en aquell moment forma part del Bisbat de Lleida, reclama l'entrega de la portalada en el marc de l'anomenat litigi per l'art de la Franja que enfronta Aragó i Catalunya. Per contrarestar aquesta petició, a principis d'agost el Govern va declarar l'Església de Sant Martí de Lleida bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric.
Sobre aquesta qüestió, el Bisbat de Lleida va decidir tirar endavant la restauració de la portalada. En aquest sentit, el bisbe Salvador Giménez Valls ha remarcat que "hi ha coses que són irreversibles ja que no podem estar canviant peces de lloc i aquest porta a Lleida més de 100 anys". Pel que fa al litigi per les obres procedents de les parròquies de la Franja que es troben al Museu de Lleida, Giménez Valls ha dit que "ara està tranquil i latent" i s'ha mostrat esperançat perquè "en el futur no hi hagin enfrontaments entre uns i altres, sinó diàleg i col·laboració".
El delegat del Govern a Lleida ha remarcat que "l'obligació dels poders públics és protegir el que és de tots", tot remarcant que la peça "s'estava fent malbé" quan va arribar a Lleida. "No estem per destruir sinó per construir i que es mantingui la cultura i l'art", ha defensat Ramon Farré, tot apel·lant per tal que "tothom hi posi seny i com a mínim es reconegui que aquest art, si ho segueix sent i està conservat, és gràcies a la Generalitat i al Bisbat de Lleida".
Finalment, l'alcalde Àngel Ros ha apel·lat al "dret moral com a dret positiu" perquè la portalada, de la mateixa manera que la resta de les peces d'art de parròquies de la Franja reclamades per Aragó, segueixin a Lleida ja que van ser adquirides legalment a través de la compra o de cessions.
L'actuació s'ha fet davant l'estat de deteriorament natural que presentava la peça, característic de la pedra sorrenca amb què està construïda, per tal d'evitar nous despreniments que fessin perillar la integritat del monument.
L'església de Sant Martí de Lleida
L'església de San Martí de Lleida, una de els primeres de la capital del Segrià i actualment tancada al culte, és un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l'estil gòtic. Es té constància de l'existència de la parròquia des de l'any 1168, encara que la construcció de l'edifici correspon a la segona meitat dels segles XII i XIII. Durant els segles XIV i XV s'hi van afegir capelles laterals, com ara la del Santíssim. Tant després de la Guerra dels Segadors com després de la guerra del Francès, l'església es va utilitzar com a caserna i va passar per períodes d'abandó.
Una peça reclamada per Aragó
A finals del segle XIX, el bisbe Josep Meseguer, fundador del Museu Diocesà de Lleida, va encarregar la restauració del temple, moment en què s'hi va aixecar a la façana sud una espadanya i s'hi va ubicar, després de ser adquirida per Meseguer, la portalada romànica procedent de l'església vella del nucli del Tormillo de Peralta d'Alcofea (Osca), parròquia que presentava estat de ruïna.
Actualment aquesta localitat oscenca, que en aquell moment forma part del Bisbat de Lleida, reclama l'entrega de la portalada en el marc de l'anomenat litigi per l'art de la Franja que enfronta Aragó i Catalunya. Per contrarestar aquesta petició, a principis d'agost el Govern va declarar l'Església de Sant Martí de Lleida bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric.
Sobre aquesta qüestió, el Bisbat de Lleida va decidir tirar endavant la restauració de la portalada. En aquest sentit, el bisbe Salvador Giménez Valls ha remarcat que "hi ha coses que són irreversibles ja que no podem estar canviant peces de lloc i aquest porta a Lleida més de 100 anys". Pel que fa al litigi per les obres procedents de les parròquies de la Franja que es troben al Museu de Lleida, Giménez Valls ha dit que "ara està tranquil i latent" i s'ha mostrat esperançat perquè "en el futur no hi hagin enfrontaments entre uns i altres, sinó diàleg i col·laboració".
El delegat del Govern a Lleida ha remarcat que "l'obligació dels poders públics és protegir el que és de tots", tot remarcant que la peça "s'estava fent malbé" quan va arribar a Lleida. "No estem per destruir sinó per construir i que es mantingui la cultura i l'art", ha defensat Ramon Farré, tot apel·lant per tal que "tothom hi posi seny i com a mínim es reconegui que aquest art, si ho segueix sent i està conservat, és gràcies a la Generalitat i al Bisbat de Lleida".
Finalment, l'alcalde Àngel Ros ha apel·lat al "dret moral com a dret positiu" perquè la portalada, de la mateixa manera que la resta de les peces d'art de parròquies de la Franja reclamades per Aragó, segueixin a Lleida ja que van ser adquirides legalment a través de la compra o de cessions.
