Membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) s'han concentrat aquest dilluns davant els jutjats de Lleida, on han llegit un manifest per reclamar que els bancs paguin l'impost de les hipoteques.

Exigeixen també que ho facin amb retroactivitat total, des de l'any 1995, quan es va aprovar l'article, anul·lat ara pel Tribunal Suprem, que establia que el client es fes càrrec d'aquest impost. Consideren "lamentable" que es qüestioni ara una sentència perquè afecta les entitats financeres però que no es fes cap pas quan afectava els ciutadans. "Durant més de vint anys la banca ha guanyat milions d'euros i ha desnonat milers de famílies a tot l'Estat", denuncia el portaveu de la PAH de Lleida, Henry Mora.

La sentència del 16 d'octubre del 2018 de la Secció Segona de la Sala Contenciosa-Administrativa canviava la jurisprudència anterior i determinava que és el banc qui ha de pagar l'impost d'actes jurídics documentats que grava les escriptures de les hipoteques, ja que argumenta que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és el banc.

Tot i que la sentència del 16 d'octubre és ferma i no es pot revisar, el Suprem ha paralitzat la deliberació d'assumptes pendents sobre impostos hipotecaris a l'espera del ple d'aquest 5 de novembre que determini si es canvia la jurisprudència aplicada fins ara. Ho farà estudiant un recurs en concret i emetent una sentència on fixarà, definitivament, quina és la posició del Suprem sobre aquest impost.

La sentència del 16 d'octubre suposa l'anul·lació d'un article del reglament de l'impost (que establia que el client és el subjecte passiu de l'impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l'article 68.2 d'aquest reglament, aprovat pel reial decret 828/1995, de 25 de maig.

És per això que des de la PAH "exigim que la decisió judicial estableixi la retroactivitat, que s'elimini totalment l'impost al ciutadà i que es tornin els diners a totes les famílies que hagin pagat aquest impost en els 20 anys que fa que existeix aquesta llei", ha sentenciat Mora.