El destí de Robert Martínez i Montoliu (Balaguer, 1973) sembla traçat per un guionista de Hollywood. El que va començar com un adolescent amb una maleta plena d’il·lusions i amb 16 anys va deixar la Noguera perseguint el somni de ser futbolista, s’ha convertit en una de les figures més respectades de les banquetes internacionals. Aquest estiu ha tornat a escriure una pàgina memorable en la seva carrera en proclamar-se campió de la Nations League amb la selecció de Portugal, en una final dramàtica resolta als penals contra Espanya a l’Allianz Arena de Múnic.
La seva història va començar amb un breu però simbòlic pas per La Lliga: 35 minuts amb el Saragossa contra l’Atlètic de Madrid el 1993, a les ordres de Víctor Fernández. Dos anys més tard, deixava el futbol estatal per aventurar-se al desconegut futbol anglès, fitxant pel Wigan Athletic, aleshores a la Third Division. Ho va fer sense parlar una paraula d’anglès i acompanyat dels també pioners Isidro Díaz i Jesús Seba. Els van batejar com The Three Amigos, i van obrir una porta que molts altres seguirien.
Martínez no només va adaptar-se, sinó que va brillar. Va marcar a la FA Cup, es va convertir en ídol del Wigan i fins i tot en el seu millor jugador de la història segons una enquesta de la BBC el 2005. Més enllà de l'estadística —181 partits i 23 gols—, va deixar una empremta inqüestionable: lideratge, visió i una filosofia clara inspirada per Johan Cruyff, amb qui compartia adoració pel joc de possessió.
El seu salt a les banquetes va arribar gairebé per accident. El Swansea va pagar 25.000 lliures per fitxar-lo com a jugador-entrenador, però ja no tornaria a calçar-se les botes. Va salvar l’equip del descens i el va tornar a la Segona Divisió després de 24 anys. Així començava una nova etapa. El Wigan el va reclamar el 2009 per dirigir-lo a la Premier League, on va fer història: el 2013, el club va conquerir per primera vegada l’FA Cup derrotant el poderós Manchester City a Wembley. Era la culminació d’un somni improbable.
El seu nom va començar a sonar a les altes esferes. Sir Alex Ferguson el volia com a ajudant al Manchester United, però va declinar l’oferta. El Liverpool també el va tenir a l’agenda abans de fitxar per l’Everton. Més endavant, va rebutjar una milionària oferta de la Xina i va començar una nova etapa amb la selecció de Bèlgica, amb qui arribaria a ser tercer al Mundial de 2018.
Amb Portugal, ha sabut combinar la seva idea de joc amb una generació de talents emergents. El títol de la Nations League suposa el tercer gran triomf per al combinat lusità i el segon de l’entrenador català com a seleccionador.
Robert Martínez, que ha narrat part d’aquesta aventura en la seva autobiografia "Roberto: Golpeando cada balón", continua afegint capítols a una carrera que desafia tòpics. Un entrenador que, com ell mateix diu, “va ser pioner de la possessió a Anglaterra” i que avui ja forma part de la llegenda del futbol europeu.
