8 del matí. El tren Avant Lleida-Barcelona Sants, amb parada a l'estació del Camp de Tarragona, surt puntualment de l'estació Lleida-Pirineus.

8:27. Rebo una trucada al mòbil preguntant-me si sóc al tren i si he tingut algun problema per una avaria que afecta tots els AVE de Catalunya. Responc que estic arribant a Tarragona sense cap dificultat aparent i dins de l'horari previst. Encara no he penjat que veig acostar-se el revisor.

8:30. Ens diu que a causa d'un robatori de cable de coure (sic.) el tren no podrà continuar. Ens informa que hem de baixar del comboi i anar a l'estació, des d'on ens recolliran en autocars per seguir el camí. Entre els passatgers, desconcert i indignació, sobretot quan se sap que l’avaria es coneixia des de les 7:40 i que, per tant, ens n’haurien pogut dir alguna cosa a Lleida per si algú s’estimava més buscar una alternativa a un viatge tan incert.

9:15. Arriben els primers autobusos a l'estació de Camp de Tarragona, ubicada per aquelles coses que només passen aquí fora del casc urbà, a mig camí entre Reus i la capital tarragonina. Regna una certa confusió perquè no se sap si els autocars van a Barcelona o a Tarragona. Les cues són llarguíssimes. Centenars de persones avancen educadament i resignada esperant el seu torn per pujar al bus. Decepció general quan ens confirmen que ens portaran a l'estació de tren de Tarragona, on haurem de seguir el camí amb un Regional...

9:55. Després de fer cua esperant torn, surt el meu bus cap a Tarragona. Vint minuts de desplaçament per carretera compartint dubtes i indignació amb altres afectats vinguts del meu mateix tren i d'AVEs de Saragossa i Madrid. N’hi ha que fan tard a la feina; altres, a la consulta amb l’especialista i a algú altre se li escaparà l’avió que esperava poder agafar a quarts d’onze.

10:17. El tren regional que es a punt de sortir de Tarragona quan arribem ja està ple. La gent va dreta i comprimida. Com si en lloc de a Barcelona, vulguessin anar a Berlín a començar una vida nova. El personal de Renfe no deixa pujar a ningú més. D'aquí a una estona, ens diuen, n'arribarà un altre, però no dóna la sensació que hagin reforçat el servei. Com cada dia, un tren cada mitja hora.

10:35. Arriba el Regional-Expres de Tortosa. Ens hi fan pujar, però ja va mig ple d'origen i costa trobar seients lliures. Un cop acomodats, sortim i, encara no hem fet cinc-cents metres, el tren s'atura. El revisor ens diu que hem patit una baixada de tensió elèctrica. Que és una avaria molt poc freqüent. Que sembla que no tinguem el dia… Després d'uns minuts d'incertesa, el tren recula de nou fins a l'estació i ens fan baixar. Haurem d'agafar un altre tren...

11:15. Encara no ha arribat cap alte comboi, però ara ens diuen que han resolt el problema i que podem tornar a pujar! A les 11:20 sortim definitivament cap a Barcelona en un tren que anirà parant a totes les parades del seu camí.

12:30. Tres hores i deu minuts més tard de l'hora prevista inicialment, arribo a l'estació de Sants. Faig tard a la feina, però ja m’he fet un tip de fer cròniques per tots els programes de la casa pel camí. Alguns passatgers es diuen adéu com si haguessin compartit unes llargues vacances junts. Quatre hores llargues donen per molt. Això sí, de reclamar l'import del bitllet, res de res. Causes alienes a la companyia.