Poc a poc es va clarificant el mapa de les eleccions municipals a Lleida. Sobretot a la banda de l'esquerra, que era on més ball de sigles s'està produint. Aquest cap de setmana Podem ha anunciat que no es presentarà amb cap candidatura, abandonant així El Comú, que era amb qui els militants de la formació de Pablo Iglesias havien aprovat unir-se, en una votació que es va decidir per un escàs marge de diferència, tan sols dos vot. I demà es presenta Crida x Lleida, la plataforma electoral impulsada per la CUP i amb la què intenta aglutinar altres moviments i persones de l'esquerra rupturista. ERC treballa en la integració de MES i Avancem, moviments sobiranistes provinents del PSC, mentre que ICV ja ha decidit candidat i resta a l'espera del que faci el Comú i els seus socis habituals, EUiA, que de moment continua en l'òrbita del Comú.
                                        
No hi ha hagut, doncs, confluència d'esquerres per intentar formar una candidatura guanyadora que aspiri fins i tot superar al PSC. Aquesta era la idea d'El Comú, una plataforma sorgida fa dos anys per intentar aglutinar ERC, ICV, la CUP i la resta de partits i moviments d'esquerres crítics amb el PSC per tal de trencar amb el domini socialista de la Paeria. Ara, El Comú es troba davant la contradicció de convertir-se en una candidatura més, amb el perill de dispersar encara més el vot d'esquerres, cosa que era justament el contrari del que volien, o bé buscar confluència ja només  amb ICV, que encara manté les portes obertes tot i haver renyit en públic la “immaduresa” del Comú, o bé renunciar a presentar-se i deixar orfes als grups i ciutadans que hi han apostat i que creuen que cal un grup alternatiu als partits i a les seves maneres de funcionar. La decisió la prendran durant el mes de març en funció de la resposta ciutadana a la seva recollida de signatures.
 
Per a un ciutadà d'esquerres és molt fàcil canviar de papereta: haver votat a ERC una vegada i a la CUP a la següent, o a l'interevès, o provar amb ICV i passar-se al Comú... qualsevol combinació de moviment és possible i com més distància hi ha de la política, menys es perceben els matisos i s'entenen les diferències d'estratègia d'uns i altres. Però hi són. La idea, en teoria compartida, de posar fi al regnat del PSC a Lleida no ha pogut tapar les diferències sobre model de ciutat, sobre la independència i, sobretot, sobre l'espai polític propi que cadascú pretén construir. Mentre a Barcelona la marca Guanyem (ara serà Barcelona en Comú, per un problema de registre de nom) ha aconseguit integrar ICV, Podem, Procés Constituent després d'una forta pressió dels moviments socials, a Lleida els aparells han imposat el seu criteri. Ara bé: l'última paraula, és clar, la tindran els ciutadans el 24 de maig.