Diumenge vaig anar a  la Vall Fosca a la recerca de la Vella Rugalla. El seu nom real era Margarida Rugall i l’any 1548 la van condemnar a morir per bruixeria. Avui, però, alguns vells de la vall asseguren haver-la vist, de petits, quan els pares els enviaven a la Vella Rugalla a buscar herbes i remeis, amb l’advertència que no es deixessin tocar per la bruixa. Era una descendent de la condemnada al segle XVI. Després de molt preguntar, vaig localitzar Casa Rugall, al nucli de Mont-ros. Ja no hi viu ningú. Un altre veí va comprar la casa fa anys i l’ha reformat per fer-hi apartaments. Ara al poble, quan algú necessita remeis, se’n va a què li facin una recepta al CAP de la Pobla de Segur. Però també n’hi ha que van a un herbolari de la vall. Una associació de la Torre de Capdella organitza des de 1991 fires d’herbes i bolets d’usos medicinals. L’esperit de la Vella Rugalla és tossut.

L’historiador medievalista Pau Castell ha documentat aquest i una trentena més de judicis per bruixeria al Pallars, entre meitat del segle XV i del XVI: just en el moment  àlgid de la cacera de bruixes a Europa. Les dones eren torturades fins a confessar, i llavors les cremaven. L’Església  s’havia fet forta i volia eliminar el que quedava de paganisme a Europa. Els predicadors eren enviats a les valls més recòndites advertint de les bruixes i bruixots que s’entenien amb el dimoni, i de com cremaria a l’infern qui seguís els seus consells. Les dones  que feien de guaridores amb coneixements ancestrals i seguint rituals pagans van ser perseguides sense contemplacions.

Diumenge vinent ja no voltaré per la Vall Fosca sinó per les urnes del 9-N a Lleida. Són  urnes de cartró, naturals, d’una democràcia de radicalitat pagana, anterior a una Constitució que va encotillar la democràcia i la llibertat dels pobles de l’Estat dins d’uns límits acceptables per al franquisme llavors en retirada. L’Estat espanyol se sentia fort quan va tombar el nou l’Estatut català, i ara està atrapat en aquella lògica inquisitorial contra la consulta i la tossuda voluntat de lliure determinació dels catalans. El Tribunal Constitucional condemnarà avui amb tota probabilitat el nou 9-N a la foguera, i amenaçarà polítics, funcionaris i voluntaris que impulsin  la votació. Però ja no som al segle XVI. No necessitem inquisició legal ni predicadors que ens amenacin amb inferns, sinó remeis per als nostres dilemes polítics.  I el remei més natural és votar. I això és que farem, tossuts  com som.