L'empresa constructora Arnó reclama a la Paeria els diners de les multes als cotxes caçats a més de 50 km/h a la ciutat de Lleida pels radars de velocitat que gestiona des del mes de maig, quan va entrar en funcionament la concessió del servei de radars de velocitat i de senyalització semafòrica. Quan es va presentar el servei, l'alcalde Àngel Ros va dir que es multaria a partir de 55 km/h, tenint en compte el marge de tolerància que estableix per la llei de trànsit actual. La constructora s'embutxaca el 31,5% de les multes pagades en periode voluntari, i el 5% de les pagades en període obligatori.
 
A la hora de la veritat, però, ha resultat que per ordre del consistori només s'han tramitat els expedients multats a aquells conductors caçats a més de 65 km/h. La constructora Arnó, seguint la clàusula del contracte que tenen signat, reclama 9 euros per cada expedient no tramitat. La xifra arribaria a 981.000 euros, i la plataforma el Comú de Lleida, que aspira a presentar-se a les eleccions municipals, ha tingut accés a l'informe amb la reclació de la constructora i ha denunciat el mal negoci que va fer l'Ajuntament externalitzant el servei de les sancions de trànsit.
 
Ara l'alcalde mira d'apagar l'incendi preelectoral que un tema tan antipàtic com els de les sancions de trànsit provoca. S'anuncia una pugna legal, o bé una negociació subterrània, per tal de resoldre la disputa d'aquests 981.000 euros entre Ajuntament i constructora. El cas recorda als pressupostos complementaris i sobrecostos que les constructores carregaven a l'administarció en l'obra pública en l'època de les vaques grasses un cop tenien una concessió concedida.
 
L'externalització dels serveis no aporta solucions màgiques, en lloc d'estalviar ens podem trobar amb què són tots els lleidatans, i no només els infractors, els que acaben pagant un milió d'euros a la concessionària per les multes no tramitades. Fer negoci amb la gestió dels serveis dels ciutadans no sempre és  un bon negoci, especialment per als ciutadans. Algú s'ha saltat un semàfor en vermell: la Paeria aixecant arbitràriament el límit sancionable per no castigar excessivament els conductors a un any de les municipals, o  la constructora portant fins a l'extrem la lògica recaptatòria d'unes  multes convertides per concessió municipal en un negoci privat.