Molt se n'ha parlat darrerament sobre el cartell de Festa Major fet per Àngel Jové. En general no ha agradat. Tothom té els seus gustos i no val la pena esmerçar-se en analitzar-los. Personalment, sóc de paladar estrambòtic i injustificable i fa temps que he deixat de capficar-me pel tema. Els meus gustos són un tema particular que no importa a ningú.

El mateix passaria amb els gustos del senyor Àngel Ros, si no es donés el cas que és alcalde. Tenint això present, la martingala duta a terme per a seleccionar el cartell s'escau que sigui analitzada i atesa. Quins hauran estat els motius del senyor Àngel Ros per escollir aquest cartell? Ell mateix ens ho ha explicat en diferents mitjans.

D'entrada, un argument de pes: Àngel Jové és un artista reconegut, important, de prestigi i molt cotitzat. Exacte, les obres de l'artista valen molts quartos, i aquest no és un tema menor, ni molt menys. De fet és un dels punts centrals de l'equació. Tothom sap que allò car ha de ser bo. Si l'art contemporani és un galimaties incomprensible, sempre ens quedarà atendre a la tarifa per saber si val la pena la inversió. Com en el cas dels vins i les ginebres, el preu és la salvació d'aquells de gust feble i dubitatiu.

Però al cas; que sigui car no vol dir que nosaltres siguem uns malgastadors capriciosos. No pas. Nosaltres som uns murris espavilats i sabem negociar. L'alcalde ens ha deixat clar que s'ha pagat una tarifa molt inferior al preu de mercat, una ganga, «ens ha fet un favor», afirma. -Nena, quin abric més guapo que portes... -Doncs si mira, de la liquidació de la Innovació, a meitat de preu que me l'han deixat. Quina sensació tan agradable és la de saber-se posseïdor de quelcom preuat havent-ho obtingut per sota de preu. Car i barat alhora. La quadratura del cercle.

Deixem, però, de ser superficials. Prou de parlar de diners, tema sempre de mal gust i cutre. Anem als continguts. Atenem a les explicacions que l'alcalde ens proporciona: «L'obra és una imatge de l'"skyline" de la ciutat, amb la Seu Vella, el riu Segre i el Pont Vell, amb una llum especial». Estem salvats. Aturem màquines. Si la llum és especial, ja ho tenim. Seria insuportable que la descripció del cartell fos: "captura de la càmera del temps de TV3 quan enfoca el perfil de la ciutat, tal qual raja". Quedaria de pobre, d'algú que mai ha anat al Metropolitan ni a l'òpera. Molt millor dir "skyline amb llum especial". I encara diria més: Què tal "efervescència vital de l'espectre lumínic reflex del Volkgeist d'una urbs cosmopolita"?

I què de la tècnica? Res a dir? Que us penseu que és una simple foto impresa i tira que te va? Doncs no. Es tracta "d'una pintura basada en una fotografia distorsionada" i, per si queda algun dubte sobre lo singular de tot plegat, l'alcalde rebla: "una tècnica característica de l'autor". Res de fer una foto i ja està. No pas. L'artista ha hagut de suar sang per guanyar-se el jornal. No s'hi val a guanyar diners si no es treballa. Algú dirà que de pintura res de res, que, en tot cas, un mínim retoc digital del color, que de pinzell no se'n veu enlloc. Maleïts aixafaguitarres. No els hi feu cas. Si l'alcalde diu que és una pintura, és una pintura.

Fet i fet, aquesta és "una obra excel·lent", que els ciutadans ens mereixíem. "Ens feia falta un cartell d'Àngel Jové" diu l'alcalde cofoi i alleugerit després d'haver assolit tan alta fita. Perquè sí, efectivament, el mèrit és seu. Ell, personalment, ha estat el responsable directe de parlar i convèncer l'artista. I no ha estat un encàrrec menor. " Em va costar convèncer-lo de que acceptés", afirma.

L'art, la cultura, té aquestes coses. Aixeques una pedra i et surt un escorpí. Escups un pinyol i et creix un arbre. Mai acabes de saber ben bé per on aniran les coses. El cartell de l'Àngel Jové ara mateix és l'únic que em penjaria a l'habitació de casa i, ja ho podem dir, serà l'únic que acabarà sortint als llibres. Volent-ho o no, aquesta imatge i l'aura que ja l'empelta, reflecteix, amb la seva llum especial, el que aquesta ciutat ha esdevingut.