Un vol de llarga durada: Aeroport Internacional Andorra-Pirineus?
«La fi de la història podria aixecar el vol definitivament sinó fos perquè a la llista de pretendents només s’escriu un nom interessat a operar: Air Andorra»
Ara a portada
-
Societat L'apagada a Lleida: barbacoes, sopars a les espelmes i comerços reinventats davant la foscor Oriol Almacellas Verdés
-
-
Societat «Vam fer el que ens agradaria que fessin per nosaltres»: solidaritat veïnal a l’Albi amb els 590 afectats del tren Oriol Almacellas Verdés
-
Societat Els CAP i hospitals de Lleida funcionen amb normalitat l'endemà de l'apagada elèctrica Redacció
-
21 de novembre de 2014
"Les notícies acostumen a tenir data de caducitat, però sempre n'hi ha que com l'Au Fènix tornen a resorgir quan menys te les esperes".
Caduquen perquè perden l'interés mediàtic, perquè no aporten noves dades o perquè surten altres històries amb més contingut que les arraconen en un calaix fins a nova ordre i, en el pitjor dels casos, cauen en l'oblit. La història de la reobertura de l'Aeroport Internacional Andorra-Pirineus o de tota la vida conegut com l’Aeroport de La Seu d'Urgell és d'aquestes notícies que, des de fa anys ja abans de les Olímpiades del 92, entra i surt del calaix de moltes redaccions. És el projecte que mai arriba, del qual sempre es parla, que camina lentament com un centpeus o com una tortuga, depenent de qui governi a la Generalitat, al Govern d'Andorra o a Madrid. I és que és una infraestuctura amb la implicació de les tres administracions. Això sí, cadascuna juga el seu paper i, potser per això, la història de la seva reobertura té un símil en el títol de la pel·lícula "La història interminable".
Tradicional: una boda amb només un pretendent
Fa poc més de tres setmanes que els periodistes ens feiem ressó que Aviació Civil, que depen del ministeri de Foment, podria donar el visit-i-plau a la qualificació d’aquests terrenys d’aeròdrom (com se’l considera ara) a la categoria d’aeroport el 8 de gener. Sembla que la fi d’aquesta història, que planeja des de fa anys pel cel fresc i blau del Pirineu, podria aixecar el vol definitivament, sino fós perquè a la llista de pretendents només s’escriu un nom interessat a operar en aquest aeroport: Air Andorra.
Serà suficient un sol pretendent per una infraestructura que tantes dificultats ha tingut per aixecar vol?
Ganes i entusiasme per volar n’hi ha, per reobrir una insfraestructura clau pel Pirineu i per Andorra que durant els aiguats del 82 va tenir un paper decisiu com a centre logístic d’operacions durant aquella catàstrofe també, però esperem que aquest cop després d’anades i vingudes, d’obrir i tancar calaixos a les redaccions, de ball de dades en la reobertura, el 8 de gener sigui la data defiinitiva, perquè el vol de l’Aeoroport Internacional Andorra-Pirineus sigui de llarga durada.
El que vingui després sobre turistes amb destinació exclusiva a Andorra o al Pirineu, això ja són figues d’un altre article.
Caduquen perquè perden l'interés mediàtic, perquè no aporten noves dades o perquè surten altres històries amb més contingut que les arraconen en un calaix fins a nova ordre i, en el pitjor dels casos, cauen en l'oblit. La història de la reobertura de l'Aeroport Internacional Andorra-Pirineus o de tota la vida conegut com l’Aeroport de La Seu d'Urgell és d'aquestes notícies que, des de fa anys ja abans de les Olímpiades del 92, entra i surt del calaix de moltes redaccions. És el projecte que mai arriba, del qual sempre es parla, que camina lentament com un centpeus o com una tortuga, depenent de qui governi a la Generalitat, al Govern d'Andorra o a Madrid. I és que és una infraestuctura amb la implicació de les tres administracions. Això sí, cadascuna juga el seu paper i, potser per això, la història de la seva reobertura té un símil en el títol de la pel·lícula "La història interminable".
Tradicional: una boda amb només un pretendent
Fa poc més de tres setmanes que els periodistes ens feiem ressó que Aviació Civil, que depen del ministeri de Foment, podria donar el visit-i-plau a la qualificació d’aquests terrenys d’aeròdrom (com se’l considera ara) a la categoria d’aeroport el 8 de gener. Sembla que la fi d’aquesta història, que planeja des de fa anys pel cel fresc i blau del Pirineu, podria aixecar el vol definitivament, sino fós perquè a la llista de pretendents només s’escriu un nom interessat a operar en aquest aeroport: Air Andorra.
Serà suficient un sol pretendent per una infraestructura que tantes dificultats ha tingut per aixecar vol?
Ganes i entusiasme per volar n’hi ha, per reobrir una insfraestructura clau pel Pirineu i per Andorra que durant els aiguats del 82 va tenir un paper decisiu com a centre logístic d’operacions durant aquella catàstrofe també, però esperem que aquest cop després d’anades i vingudes, d’obrir i tancar calaixos a les redaccions, de ball de dades en la reobertura, el 8 de gener sigui la data defiinitiva, perquè el vol de l’Aeoroport Internacional Andorra-Pirineus sigui de llarga durada.
El que vingui després sobre turistes amb destinació exclusiva a Andorra o al Pirineu, això ja són figues d’un altre article.